Telèfon

Memòria prevencionista

Monogràfics

Ves enrere PUNNETT, Laura; WEGMAN, David H. (2004). Work-related musculoskeletal disorders: the epidemiologic evidence and the debate

PUNNETT, Laura; WEGMAN, David H. (2004). Work-related musculoskeletal disorders: the epidemiologic evidence and the debate

PUNNETT, Laura; WEGMAN, David H. Work-related musculoskeletal disorders: the epidemiologic evidence and the debate. Journal of Electromyography and Kinesiology [online]. 2004, 14. 13-23. [Consulta 24.02.2015]. doi:10.1016/j.jelekin.2003.09.015.

  • El debate sobre la relación con el trabajo de los trastornos musculoesqueléticos (TME) refleja tanto la confusión acerca de los principios y las lagunas epidemiológicas en la literatura científica. Las características ergonómicas físicas de trabajo con frecuencia se citan como factores de riesgo de los TME incluyen ritmo rápido de trabajo y movimientos repetitivos, esfuerzos intensos, posturas corporales no neutrales, y la vibración. Sin embargo, algunos todavía discuten la importancia de estos factores, en especial en relación con las causas no profesionales. En este trabajo se aborda la polémica con referencia a un importante informe reciente encargado por el Congreso de Estados Unidos por parte del Consejo Nacional de Investigación (NRC) y el Instituto de Medicina (IOM) (2001). La evidencia epidemiológica disponible es sustancial, pero se beneficiará de más datos longitudinales para evaluar mejor las lagunas en los conocimientos relativos a la latencia del efecto, la historia natural, el pronóstico y la posibilidad de sesgo de selección en la forma del efecto del trabajador sano. Si bien las medidas objetivas pueden ser especialmente útiles para establecer un diagnóstico más seguro, medidas subjetivas mejor captan impacto paciente. Todavía no existen técnicas de examen que puede servir como un '' estándar de oro '' para muchos de los síntomas que se reportan comúnmente en estudios de lugar de trabajo. Por último, la evaluación de la exposición con demasiada frecuencia se ha limitado a los indicadores de crudo, como el título del trabajo. Autoinforme Trabajador, la observación del investigador, y la medición directa cada añaden al entendimiento, pero la falta de parámetros de exposición estandarizada limita la capacidad para comparar los resultados entre los estudios. A pesar de estos desafíos, la literatura epidemiológica sobre relacionados con el trabajo TME-en combinación con una amplia evidencia de laboratorio de mecanismos patológicos relacionados con el trabajo estresantes es convincente para la mayoría. El informe del NRC / IOM concluyó, y otras críticas a nivel internacional han coincidido, que la importancia etiológica de estresores ergonómicos en el trabajo de la aparición de los trastornos musculoesqueléticos de la baja de la espalda y las extremidades superiores se ha demostrado.

 

  • El debat sobre la relació amb el treball dels trastorns musculoesqueléticos (TME) reflectix tant la confusió sobre els principis i les llacunes epidemiològiques en la literatura científica. Les característiques ergonòmiques físiques de treball ben sovint se citen com a factors de risc dels TME inclouen ritme ràpid de treball i moviments repetitius, esforços intensos, postures corporals no neutrals, i la vibració. No obstant això, alguns encara discutixen la importància d'estos factors, en especial en relació amb les causes no professionals. En este treball s'aborda la polèmica amb referència a un important informe recent encarregat pel Congrés dels Estats Units per part del Consell Nacional d'Investigació (NRC) i l'Institut de Medicina (IOM) (2001). L'evidència epidemiològica disponible és substancial, però es beneficiarà de més dades longitudinals per a avaluar millor les llacunes en els coneixements relatius a la latència de l'efecte, la història natural, el pronòstic i la possibilitat de caire de selecció en la forma de l'efecte del treballador sa. Si bé les mesures objectives poden ser especialment útils per a establir un diagnòstic més segur, mesures subjectives millor capten impacte pacient. Encara no hi ha tècniques d'examen que pot servir com un '' estàndard d'or '' per a molts dels símptomes que es reporten comunament en estudis de lloc de treball. Finalment, l'avaluació de l'exposició amb massa freqüència s'ha limitat als indicadors de cru, com el títol del treball. Autoinforme Treballador, l'observació de l'investigador, i el mesurament directe cada afigen a l'enteniment, però la falta de paràmetres d'exposició estandarditzada limita la capacitat per a comparar els resultats entre els estudis. A pesar d'estos desafiaments, la literatura epidemiològica sobre relacionats amb el treball TME-en combinació amb una àmplia evidència de laboratori de mecanismes patològics relacionats amb el treball estressants és convincent per a la majoria. L'informe del NRC / IOM va concloure, i altres crítiques a nivell internacional han coincidit, que la importància etiológica d'estresores ergonòmics en el treball de l'aparició dels trastorns musculoesqueléticos de la baixa de l'esquena i les extremitats superiors s'ha demostrat.
  • The debate about work-relatedness of musculoskeletal disorders (MSDs) reflects both confusion about epidemiologic principles and gaps in the scientific literature. The physical ergonomic features of work frequently cited as risk factors for MSDs include rapid work pace and repetitive motion, forceful exertions, non-neutral body postures, and vibration. However, some still dispute the importance of these factors, especially relative to non-occupational causes. This paper addresses the controversy with reference to a major report recently commissioned by the US Congress from the National Research Council (NRC) and Institute of Medicine (IOM) (2001). The available epidemiologic evidence is substantial, but will benefit from more longitudinal data to better evaluate gaps in knowledge concerning latency of effect, natural history, prognosis, and potential for selection bias in the form of the healthy worker effect. While objective measures may be especially useful in establishing a more secure diagnosis, subjective measures better capture patient impact. Examination techniques still do not exist that can serve as a ‘‘gold standard'' for many of the symptoms that are commonly reported in workplace studies. Finally, exposure assessment has too often been limited to crude indicators, such as job title. Worker self-report, investigator observation, and direct measurement each add to understanding but the lack of standardized exposure metrics limits ability to compare findings among studies. Despite these challenges, the epidemiologic literature on work-related MSDs—in combination with extensive laboratory evidence of pathomechanisms related to work stressors—is convincing to most. The NRC/IOM report concluded, and other reviewers internationally have concurred, that the etiologic importance of occupational ergonomic stressors for the occurrence of MSDs of the low back and upper extremities has been demonstrated.