Telèfon

Memòria prevencionista

Monogràfics

Ves enrere LOPEZ CRESPO, Javier (2012). Bienestar laboral en profesionales de la medicina: La doble cara de la organizacion sanitaria: Factores saludables y de riesgo psicosocial

LOPEZ CRESPO, Javier (2012). Bienestar laboral en profesionales de la medicina: La doble cara de la organizacion sanitaria: Factores saludables y de riesgo psicosocial

LÓPEZ CRESPO, Javier. Bienestar laboral en profesionales de la medicina: La doble cara de la organización sanitaria: Factores saludables y de riesgo psicosocial [online]. Tesis doctoral. Directores: Miguel Ángel Sahagún Padilla, Susana Pallarés Parejo. Barcelona: Universitat Autónoma de Barcelona. Departamento de Psicología Social, 2012. 204 p. [consulta 30.01.2015]. ISBN 978-84-4903-1182.

  • Las megatendencias globalizadoras y postfordistas han inspirado las reformas modernizadoras de los sistemas sanitarios. Esta reorganización empresarial de los servicios de salud ha generado importantes mejoras en los recursos materiales y tecnológicos de los mismos, pero también notables cambios en las condiciones de trabajo de los profesionales de la medicina. Estas transformaciones, combinadas con el aumento de las demandas sociales a la sanidad y de la consiguiente presión asistencial, están en el origen de los procesos actuales de intensificación y sobrecarga del trabajo médico. En este contexto, surge la pregunta sobre la influencia de las nuevas condiciones de trabajo en el bienestar laboral y en la salud ocupacional de los profesionales de la medicina. Para responderla, se diseñó una investigación que combinó metodología cualitativa y cuantitativa. En ella participaron (voluntariamente) 281 profesionales de la medicina de España (47,7%) y de América Latina (52,3%), empleados en hospitales, a quienes se accedió mediante un muestreo de conveniencia, intencional y estratificado por sexo (55,4% hombres y 44,6% mujeres), edad (X= 43,16 años, SD=11,19), antigüedad en la profesión (X=16,51 años, SD=10,85) y en el centro de trabajo (X=10,75 años, SD 9.97), tipo de contrato (permanente = 70,8%, temporal= 29,2%) y asunción de responsabilidades directivas en el centro (No=70,9%, Sí= 29,1%). Todos ellos contestaron un amplio cuestionario que permitió recoger información sobre las variables principales del estudio: los aspectos materiales, sociales y psicosociales de las condiciones de trabajo y las dimensiones cognitivas, emocionales y somáticas del bienestar laboral. Los resultados pusieron de manifiesto la tendencia general a una valoración moderadamente positiva de las condiciones de trabajo y del bienestar laboral general, contrapesada por sentimientos y percepciones ambivalentes hacia el contexto y la propia experiencia laboral: En la cara positiva, destacó una valoración de los aspectos materiales y tecnológicos del entorno de trabajo, así como el clima social en los grupos de trabajo y el apoyo social horizontal de parte de colegas. En la negativa sobresalió un complejo entramado de sobrecarga laboral y de intensificación y aceleración del tiempo de trabajo, crecientes niveles percibidos de estrés laboral y algunos síntomas menores relacionados con la salud física y mental, todo ello asociado al aumento percibido de la presión asistencial y de los nuevos requerimientos técnicos y administrativos de la información que los profesionales deben producir y gestionar. En esta espiral de ambivalencia, los recursos materiales, técnicos y sociales aparecieron como amortiguadores de los efectos sintomáticos; mientras que el malestar difuso fue percibido como contrapeso de aquellos aspectos positivos de la calidad de vida laboral. En el plano práctico, estos resultados ponen de relieve la doble pertinencia de prevenir los factores de riesgo psicosocial asociados a la sobrecarga de trabajo y a la presión asistencial y también de promover los dispositivos estructurales y organizacionales facilitadores del sostenimiento de un entorno laboral saludable. Dos procesos de signo contrario dificultan esta tarea: por una parte, el factor percibido como el punto más fuerte de las actuales condiciones de trabajo es el clima social positivo en los equipos de trabajo, que funciona como caldo de cultivo de compañerismo y de apoyo mutuo. Por otra, esta vinculación con colegas y con el grupo aparece como uno de los elementos más amenazados por la sobrecarga de trabajo, ya que el déficit de tiempo disponible afecta indirectamente a las oportunidades de refuerzo de la cohesión grupal. Estas constataciones plantean nuevos desafíos para la investigación y para la intervención en los campos de la organización y gestión de recursos humanos en lo que concierne a los profesionales de la medicina.

 

  • Les megatendencias globalitzadores i postfordistas han inspirat les reformes modernitzadores dels sistemes sanitaris. Esta reorganització empresarial dels servicis de salut ha generat importants millores en els recursos materials i tecnològics dels mateixos, però també notables canvis en les condicions de treball dels professionals de la medicina. Estes transformacions, combinades amb l'augment de les demandes socials a la sanitat i de la consegüent pressió assistencial, estan en l'origen dels processos actuals d'intensificació i sobrecàrrega del treball mèdic. En este context, sorgix la pregunta sobre la influència de les noves condicions de treball en el benestar laboral i en la salut ocupacional dels professionals de la medicina. Per a respondre-la, es va dissenyar una investigació que va combinar metodologia qualitativa i quantitativa. En ella van participar (voluntàriament) 281 professionals de la medicina d'Espanya (47,7%) i d'Amèrica Llatina (52,3%), empleats en hospitals, als que es va accedir per mitjà d'un mostreig de conveniència, intencional i estratificat per sexe (55,4% hòmens i 44,6% dones), edat (X= 43,16 anys, SD=11,19), antiguitat en la professió (X=16,51 anys, SD=10,85) i en el centre de treball (X=10,75 anys, SD 9.97), tipus de contracte (permanent = 70,8%, temporal= 29,2%) i assumpció de responsabilitats directives en el centre (No=70,9%, Sí= 29,1%). Tots ells van contestar un ampli qüestionari que va permetre arreplegar informació sobre les variables principals de l'estudi: els aspectes materials, socials i psicosocials de les condicions de treball i les dimensions cognitives, emocionals i somàtiques del benestar laboral. Els resultats van posar de manifest la tendència general a una valoració moderadament positiva de les condicions de treball i del benestar laboral general, contrapesada per sentiments i percepcions ambivalents cap al context i la pròpia experiència laboral: En la cara positiva, va destacar una valoració dels aspectes materials i tecnològics de l'entorn de treball, així com el clima social en els grups de treball i el suport social horitzontal de part de col·legues. En la negativa va sobreeixir un complex entramat de sobrecàrrega laboral i d'intensificació i acceleració del temps de treball, creixents nivells percebuts d'estrés laboral i alguns símptomes menors relacionats amb la salut física i mental, tot això associat a l'augment percebut de la pressió assistencial i dels nous requeriments tècnics i administratius de la informació que els professionals han de produir i gestionar. En esta espiral d'ambivalència, els recursos materials, tècnics i socials van aparéixer com a amortidors dels efectes simptomàtics; mentres que el malestar difús va ser percebut com a contrapés d'aquells aspectes positius de la qualitat de vida laboral. En el pla pràctic, estos resultats posen en relleu la doble pertinència de previndre els factors de risc psicosocial associats a la sobrecàrrega de treball i a la pressió assistencial i també de promoure els dispositius estructurals i organitzacionals facilitadors del sosteniment d'un entorn laboral saludable. Dos processos de signe contrari dificulten esta tasca: d'una banda, el factor percebut com el punt més fort de les actuals condicions de treball és el clima social positiu en els equips de treball, que funciona com a caldo de cultiu de camaraderia i de suport mutu. D'una altra, esta vinculació amb col·legues i amb el grup apareix com un dels elements més amenaçats per la sobrecàrrega de treball, ja que el dèficit de temps disponible afecta indirectament les oportunitats de reforç de la cohesió grupal. Estes constatacions plantegen nous desafiaments per a la investigació i per a la intervenció en els camps de l'organització i gestió de recursos humans en el que concernix els professionals de la medicina.
  • Global, post-Fordism megatrends have inspired modernising reforms of the health systems. This corporate reorganisation of the health services has brought about significant improvements in material resources and their technologies, but also notable changes in the working conditions of medical professionals. These transformations, combined with an increase in the social demands upon the health system, and the consequent patient load, are the cause of the current processes of work intensification and overload in the medical profession. In this context, the question arises concerning the influence of new working conditions on wellbeing and occupational health of medical professionals. To answer this question, a study was designed which combined qualitative and quantitative methodologies. 281 medical professionals, employed in hospitals, participated voluntarily: 47.7% from Spain and 52.3% from Latin America. These were accessed through both convenience and deliberate sampling, and stratified by gender (men, 55.4% and women, 44.6%), age (X = 43.16 years, SD = 11.19), duration in both profession (X = 16.51 years, SD = 10.85) and place of work (X = 10.75 years, SD 9.97), type of contract (permanent = 70.8%, temporary = 29.2%) and assumption of managerial responsibilities in the work place (No = 70.9%, Yes = 29.1%). All subjects answered an extensive questionnaire that allowed information to be gathered about the main variables of the study: the material, social and psychosocial aspects of work conditions and the cognitive, emotional and physical dimensions of employee welfare. The results highlight the general trend towards a moderately positive assessment of working conditions and general employee wellbeing. This trend is offset by ambivalent feelings and perceptions towards the work environment and personal work experience: on the plus side, a positive evaluation of the material aspects and technologies in the work environment stood out, as well as the social climate in work groups and peer support. On the down side, a complex framework of increased workload stood out, along with an intensification and acceleration of work time, perceived increasing levels of work-related stress and certain minor symptoms related to physical and mental health, all of which were associated with a perceived increase in patient load and new technical and administrative requirements for the information that the professionals have to produce and manage. In this spiral of ambivalence, the material, technical and social resources seemed to mitigate the symptoms, while the vague malaise was perceived to offset those positive aspects of the quality of working life. On a practical front, these results highlight the dual relevance of reducing the psychosocial risk factors associated with work overload and attendance pressure, and promoting structural and organisational mechanisms that facilitate the maintenance of a healthy working environment. Two contrasting processes make this task difficult: on the one hand, the factor perceived as the main strength of current work conditions is the positive social climate among the work teams, which acts to cultivate camaraderie and mutual support. On the other hand, this link with colleagues and the group seem to be one of the elements most threatened by work overload, since the lack of available time indirectly affects opportunities for reinforcing group cohesion. These findings present new challenges for the study and for intervention in the fields of organisation and management of human resources with regard to medical professionals.