LEAL DOCAMPO, Purificacion; PABLO JARQUE, Isabel de (2014). Rehabilitar en psiquiatría ¿quema al personal de enfermería? [13979] - INVASSAT
Ves enrere LEAL DOCAMPO, Purificacion; PABLO JARQUE, Isabel de (2014). Rehabilitar en psiquiatría ¿quema al personal de enfermería? [13979]
LEAL DOCAMPO, Purificacion; PABLO JARQUE, Isabel de (2014). Rehabilitar en psiquiatría ¿quema al personal de enfermería? [13979]
LEAL DOCAMPO, Purificación; PABLO JARQUE, Isabel de. Rehabilitar en psiquiatría ¿quema al personal de enfermería? Enfermería global. [online]. 2014, 13, 4. [Consulta 06.10.2014]. ISSN: 1695-6141 doi: http://dx.doi.org/10.6018/eglobal.13.4.175881.
El objetivo de este estudio fue analizar el desgaste profesional en el personal de enfermería dedicado a la rehabilitación psiquiátrica hospitalaria. Para ello se tuvieron en cuenta tanto las tres dimensiones específicas de este síndrome, es decir, agotamiento emocional, despersonalización y falta de realización profesional, además de otras variables organizacionales como posibles fuentes de estrés y las consecuencias para la salud física, psicológica, sociofamiliar y laboral; así como el papel desempeñado en el desarrollo de este proceso de algunas variables sociodemográficas y de personalidad. Estos datos, que recoge el cuestionario CDPE-A de Moreno Jiménez, sobre una muestra de 42 profesionales de enfermería del Hospital de Rehabilitación Psiquiátrica O Rebullón de Vigo (España), fueron analizados a través de estadística descriptiva e inferencial. Los resultados evidencian una baja presencia del síndrome de desgaste profesional en esta población de estudio, con poca relevancia de las variables sociodemográficas y laborales estudiadas, encontrando efectos significativos a nivel bivariado sólo en función de edad e hijos, y sin efectos principales a nivel multivariante; sin embargo, nos muestran unos niveles altos en todas las dimensiones de la escala de la personalidad resistente, así como fuertes mecanismos de afrontamiento tanto directo como en la percepción de apoyo social, lo que posibilita interpretar que estas variables pudieran estar interviniendo como factores preventivos ante el desarrollo del síndrome y por tanto podrían servir de indicadores de salud laboral y calidad asistencial.
L'objectiu d'aquest estudi va ser analitzar el desgast professional en el personal d'infermeria dedicat a la rehabilitació psiquiàtrica hospitalària. Per a això es van tindre en compte tant les tres dimensions específiques d'aquesta síndrome, és a dir, esgotament emocional, despersonalització i falta de realització professional, a més d'altres variables organitzacionals com a possibles fonts d'estrés i les conseqüències per a la salut física, psicològica, sociofamiliar i laboral; així com el paper exercit en el desenrotllament d'aquest procés d'algunes variables sociodemogràfiques i de personalitat. Aquestes dades, que arreplega el qüestionari CDPE-A de Moreno Jiménez, sobre una mostra de 42 professionals d'infermeria de l'Hospital de Rehabilitació Psiquiàtrica O Rebullón de Vigo (Espanya), van ser analitzats a través d'estadística descriptiva i inferencial. Els resultats evidencien una baixa presència de la síndrome de desgast professional en aquesta població d'estudi, amb poca rellevància de les variables sociodemogràfiques i laborals estudiades, trobant efectes significatius a nivell bivariat només en funció d'edat i fills, i sense efectes principals a nivell multivariant; no obstant això, ens mostren uns nivells alts en totes les dimensions de l'escala de la personalitat resistent, així com forts mecanismes d'afrontament tant directe com en la percepció de suport social, la qual cosa possibilita interpretar que aquestes variables pogueren estar intervenint com a factors preventius davant del desenrotllament de la síndrome i per tant podrien servir d'indicadors de salut laboral i qualitat assistencial.
The aim of this study was to analyze the burnout on nurses dedicated to inpatient psychiatric rehabilitation. This took into account the three specific dimensions of the syndrome (emotional exhaustion, depersonalization and lack of professional accomplishment), organizational type variables as potential sources of stress, the consequences for the physical, psychological, social and family labor and the role played in the development of this process of socio-demographic variables and personality. These data, which includes the questionnaire CDPE-A Moreno Jiménez, on a sample of 42 nurses Psychiatric Rehabilitation Hospital O Rebullón of Vigo (Spain), were analyzed by descriptive and inferential statistics. The results indicate a low presence of burnout syndrome in the study population. Low relevance of sociodemographic and work variables with significant bivariate level effects only in terms of age and children, and no main effects multivariate level. However we show high levels in all dimensions of the scale of hardiness, and strong coping mechanisms both directly and in the perception of social support, which makes it possible to interpret these variables may be intervening as protective factors against development of the syndrome and thus may serve as indicators of occupational health and quality of care.
El objetivo de este estudio fue analizar el desgaste profesional en el personal de enfermería dedicado a la rehabilitación psiquiátrica hospitalaria. Para ello se tuvieron en cuenta tanto las tres dimensiones específicas de este síndrome, es decir, agotamiento emocional, despersonalización y falta de realización profesional, además de otras variables organizacionales como posibles fuentes de estrés y las consecuencias para la salud física, psicológica, sociofamiliar y laboral; así como el papel desempeñado en el desarrollo de este proceso de algunas variables sociodemográficas y de personalidad. Estos datos, que recoge el cuestionario CDPE-A de Moreno Jiménez, sobre una muestra de 42 profesionales de enfermería del Hospital de Rehabilitación Psiquiátrica O Rebullón de Vigo (España), fueron analizados a través de estadística descriptiva e inferencial. Los resultados evidencian una baja presencia del síndrome de desgaste profesional en esta población de estudio, con poca relevancia de las variables sociodemográficas y laborales estudiadas, encontrando efectos significativos a nivel bivariado sólo en función de edad e hijos, y sin efectos principales a nivel multivariante; sin embargo, nos muestran unos niveles altos en todas las dimensiones de la escala de la personalidad resistente, así como fuertes mecanismos de afrontamiento tanto directo como en la percepción de apoyo social, lo que posibilita interpretar que estas variables pudieran estar interviniendo como factores preventivos ante el desarrollo del síndrome y por tanto podrían servir de indicadores de salud laboral y calidad asistencial.
L'objectiu d'aquest estudi va ser analitzar el desgast professional en el personal d'infermeria dedicat a la rehabilitació psiquiàtrica hospitalària. Per a això es van tindre en compte tant les tres dimensions específiques d'aquesta síndrome, és a dir, esgotament emocional, despersonalització i falta de realització professional, a més d'altres variables organitzacionals com a possibles fonts d'estrés i les conseqüències per a la salut física, psicològica, sociofamiliar i laboral; així com el paper exercit en el desenrotllament d'aquest procés d'algunes variables sociodemogràfiques i de personalitat. Aquestes dades, que arreplega el qüestionari CDPE-A de Moreno Jiménez, sobre una mostra de 42 professionals d'infermeria de l'Hospital de Rehabilitació Psiquiàtrica O Rebullón de Vigo (Espanya), van ser analitzats a través d'estadística descriptiva i inferencial. Els resultats evidencien una baixa presència de la síndrome de desgast professional en aquesta població d'estudi, amb poca rellevància de les variables sociodemogràfiques i laborals estudiades, trobant efectes significatius a nivell bivariat només en funció d'edat i fills, i sense efectes principals a nivell multivariant; no obstant això, ens mostren uns nivells alts en totes les dimensions de l'escala de la personalitat resistent, així com forts mecanismes d'afrontament tant directe com en la percepció de suport social, la qual cosa possibilita interpretar que aquestes variables pogueren estar intervenint com a factors preventius davant del desenrotllament de la síndrome i per tant podrien servir d'indicadors de salut laboral i qualitat assistencial.
The aim of this study was to analyze the burnout on nurses dedicated to inpatient psychiatric rehabilitation. This took into account the three specific dimensions of the syndrome (emotional exhaustion, depersonalization and lack of professional accomplishment), organizational type variables as potential sources of stress, the consequences for the physical, psychological, social and family labor and the role played in the development of this process of socio-demographic variables and personality. These data, which includes the questionnaire CDPE-A Moreno Jiménez, on a sample of 42 nurses Psychiatric Rehabilitation Hospital O Rebullón of Vigo (Spain), were analyzed by descriptive and inferential statistics. The results indicate a low presence of burnout syndrome in the study population. Low relevance of sociodemographic and work variables with significant bivariate level effects only in terms of age and children, and no main effects multivariate level. However we show high levels in all dimensions of the scale of hardiness, and strong coping mechanisms both directly and in the perception of social support, which makes it possible to interpret these variables may be intervening as protective factors against development of the syndrome and thus may serve as indicators of occupational health and quality of care.