Telèfon

Memòria prevencionista

Monogràfics

Ves enrere GARCIA GOMEZ, Montserrat (2014). La sospecha de enfermedad profesional : programas de vigilancia epidemiológica laboral

GARCIA GOMEZ, Montserrat (2014). La sospecha de enfermedad profesional : programas de vigilancia epidemiológica laboral

GARCÍA GÓMEZ, Montserrat. La sospecha de enfermedad profesional : programas de vigilancia epidemiológica laboral. Medicina y Seguridad del Trabajo [online]. 2014, 60, 1. 157-163. [Consulta 21.11.2014]. ISSN 0465-546X.

El desconocimiento de la realidad de las enfermedades profesionales (EP) supone uno de los principales déficits de la prevención de riesgos laborales. El conocimiento del número de las enfermedades profesionales que realmente sufren los trabajadores, así como en qué actividades y lugares de trabajo ocurren, permitiría elaborar acciones preventivas más eficaces y promover el diagnóstico precoz para favorecer su tratamiento en el momento más efectivo, esto es, cuando se manifiestan los primeros síntomas, fase en la que, con frecuencia, un buen número de las afecciones todavía son reversibles. Tras la aprobación de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales, han tenido lugar iniciativas relevantes de las administraciones y los agentes sociales con la finalidad de hacer aflorar enfermedades profesionales ocultas y evitar la infradeclaración de tales enfermedades. La más reciente, el Real Decreto 1299/2006, por el que se establecía un nuevo procedimiento de notificación y registro, que incorporó la comunicación de sospecha de enfermedad profesional por parte de los facultativos del SNS y de los servicios de prevención de riesgos laborales. Son ya 9 las Comunidades Autónomas que han desarrollado el procedimiento e iniciado los trabajos de declaración de la sospecha de EP. Se describen las iniciativas correspondientes a Navarra, Comunidad Valenciana y Asturias. Palabras clave: Enfermedades profesionales, Compensación, Declaración de sospecha, Amianto, Salud Laboral, España.

El desconeixement de la realitat de les malalties professionals suposa un dels principals dèficits de la prevenció de riscos laborals. El coneixement del nombre de les malalties professionals que realment pateixen els treballadors, així com en quines activitats i llocs de treball ocorren, permetria elaborar accions preventives més eficaços i promoure el diagnòstic precoç per a afavorir el seu tractament en el moment més efectiu, açò és, quan es manifesten els primers símptomes, fase en què, ben sovint, un bon nombre de les afeccions encara són reversibles. Després de l'aprovació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, han tingut lloc iniciatives rellevants de les administracions i els agents socials amb la finalitat de fer aflorar malalties professionals ocultes i evitar la infradeclaració de tals malalties. La més recent, el Reial Decret 1299/2006, pel qual s'establia un nou procediment de notificació i registre, que va incorporar la comunicació de sospita de malaltia professional per part dels facultatius del SNS i dels serveis de prevenció de riscos laborals. Són ja 9 les comunitats autònomes que han desenrotllat el procediment i iniciat els treballs de declaració de la sospita d'EP. Es descriuen les iniciatives corresponents a Navarra, Comunitat Valenciana i Astúries. Paraules clau: Malalties professionals, Compensació, Declaració de sospita, Amiant, Salut Laboral, Espanya.

The lack of knowledge of occupational diseases (OD) represents one of the main shortcomings of the occupational risk prevention. Knowing the number and types of occupational diseases suffered by workers and in what activities and workplaces occur, should allow the development of more effective prevention policies, and promote early actions to facilitate their treatment in the most effective diagnostic time, that is, when the first symptoms appear, phase in which often a number of diseases are manifested still reversible. Following the adoption of the Law on Prevention of Occupational Risks, relevant initiatives of administrations and social partners have occurred, in order to bring out hidden occupational diseases and prevent underreporting of such diseases. The latest, the Royal Decree 1299/2006, that establish a new procedure for reporting and recording, which includes the communication of suspected occupational disease by the doctors of the National health System and by the doctors of the occupational risk prevention system. There are 9 Autonomous Communities that have developed the procedure for the declaration of suspected OD. Corresponding initiatives to Navarra, Valencia and Asturias are described. Key words: Occupational Diseases, Compensation, Reporting of work-related diseases, Asbestos, Occupational Health, Spain.