Telèfon

Memòria prevencionista

Monogràfics

Ves enrere EUROPEAN TRADE UNION INSTITUTE (2021). Creative labour in the era of Covid‑19: the case of freelancers

EUROPEAN TRADE UNION INSTITUTE (2021). Creative labour in the era of Covid‑19: the case of freelancers

EUROPEAN TRADE UNION INSTITUTE. Creative labour in the era of Covid‑19: the case of freelancers [en línea]. Valeria Pulignano, Markieta Domecka, Karol Muszyński, Lander Vermeerbergen, Me-Linh Riemann, aut. Bruxelles: ETUI, 2021. 33 p. [Consulta: 27.05.2021]. 
 
Este documento de trabajo identifica algunas áreas clave de intervención política para promover soluciones socialmente sostenibles y justas para los autónomos que trabajan en las industrias creativas, que se encuentran entre los que más han sufrido las consecuencias económicas de la pandemia Covid-19. En particular, los autores se centran en aquellos que trabajan completamente por cuenta propia, sin empleados (es decir, los "autónomos solitarios"), y que realizan trabajos basados ​​en proyectos o tareas a plazo fijo. Si bien la demanda de algunos servicios (por ejemplo, servicios de TIC, desarrollo de software, comunicación digital, medios, traducción médica y audiolibros) ha crecido debido a su naturaleza digital o esencialidad en la realidad post-Covid, otros tipos de trabajo creativo han sufrido debido al aumento competencia, disminución de la demanda, o porque se suspendieron por completo debido a la pandemia. Las medidas de política del gobierno nacional destinadas a amortiguar el impacto de Covid-19 en los medios de vida de los trabajadores resultaron necesarias pero insuficientes para garantizar la protección a largo plazo. Esto se debe a que los criterios de elegibilidad para tales medidas de apoyo excluyen a muchos trabajadores autónomos en las industrias creativas. Además, aquellos a quienes se les ha garantizado el acceso al apoyo del gobierno nacional a menudo se enfrentan a la complejidad y duración de los procedimientos administrativos que acompañan la implementación de estas medidas. Finalmente, el desarrollo profesional y la empleabilidad son áreas vulnerables para los autónomos debido a la falta de fondos nacionales dedicados a estas áreas. 
 
Aquest document de treball identifica algunes àrees clau d'intervenció política per a promoure solucions socialment sostenibles i justes per als autònoms que treballen en les indústries creatives, que es troben entre els que més han patit les conseqüències econòmiques de la pandèmia Covid-19. En particular, els autors se centren en aquells que treballen completament per compte propi, sense empleats (és a dir, els "autònoms solitaris"), i que fan treballs basats ​​en projectes o tasques a termini fix. Si bé la demanda d'alguns serveis (per exemple, serveis de TIC, desenvolupament de programari, comunicació digital, mitjans, traducció mèdica i audiollibres) ha crescut a causa de la seua naturalesa digital o essencialitat en la realitat post-Covid, altres tipus de treball creatiu han patit a causa de l'augment competència, disminució de la demanda, o perquè es van suspendre per complet a causa de la pandèmia. Les mesures de política del govern nacional destinades a esmorteir l'impacte de Covid-19 en els mitjans de vida dels treballadors van resultar necessàries però insuficients per a garantir la protecció a llarg termini. Això es deu al fet que els criteris d'elegibilitat per a tals mesures de suport exclouen a molts treballadors autònoms en les indústries creatives. A més, aquells als qui se'ls ha garantit l'accés al suport del govern nacional sovint s'enfronten a la complexitat i duració dels procediments administratius que acompanyen la implementació d'aquestes mesures. Finalment, el desenvolupament professional i l'ocupabilitat són àrees vulnerables per als autònoms a causa de la falta de fons nacionals dedicats a aquestes àrees. 
 
This working paper identifies some key areas of policy intervention for advancing socially sustainable and fair solutions for freelancers working in the creative industries, who are among those have suffered the most from the economic fallout of the Covid-19 pandemic. In particular, the authors focus on those who work entirely on their own account, without employees (i.e. the ‘solo self-employed'), and who undertake project- or task-based work on a fixed-term basis. While demand for some services (e.g. ICT services, software development, digital communication, media, medical translation and audiobooks) has grown, due to their digital nature or essentiality in the post-Covid reality, other types of creative work have suffered due to increased competition, decreased demand, or because they were entirely put on hold due to the pandemic. National government policy measures aimed at cushioning the impact of Covid-19 on workers' livelihoods proved necessary but insufficient to guarantee long-term protection. This is because the eligibility criteria for such support measures exclude many freelancers in the creative industries. Moreover, those who have been guaranteed access to national government support are often confronted with the complexity and length of the administrative proceedings which accompany the implementation of these measures. Finally, career development and employability are vulnerable areas for freelancers due to there being a lack of (or insufficient) national funds dedicated to these areas.