PÉREZ ZAPATA, Oscar; CASTAÑO COLLADO, Cecilia; LAHERA-SÁNCHEZ, Arturo et al. La intensificación del trabajo del conocimiento en España - INVASSAT
Atrás PÉREZ ZAPATA, Oscar; CASTAÑO COLLADO, Cecilia; LAHERA-SÁNCHEZ, Arturo et al. La intensificación del trabajo del conocimiento en España
PÉREZ ZAPATA, Oscar; CASTAÑO COLLADO, Cecilia; LAHERA-SÁNCHEZ, Arturo et al. La intensificación del trabajo del conocimiento en España
PEREZ ZAPATA, Oscar; CASTAÑO COLLADO, Cecilia; LAHERA-SANCHEZ, Arturo et al. La intensificación del trabajo del conocimiento en España. [online] En Congreso Español de Sociología (XI. Madrid, 2013), Crisis y cambio : propuestas para la Sociología. Madrid: Federación Española de Sociología, 2013. 25 p. <http://www.fes-web.org/uploads/files/modules/congress/11/papers/2149.pdf> [Consulta 16.07.2013]
RESUMEN DE LOS AUTORES: Desde la primera Encuesta Europea de Condiciones de Trabajo (1991) crece la evidencia de la intensificación del trabajo en Europa y de su importante influencia en la calidad de vida y salud de los trabajadores. Aunque la literatura internacional apunta a los cambios en la organización del trabajo para explicar esta intensificación del trabajo, los análisis empíricos y estadísticamente representativos son escasos. En esta comunicación analizamos el caso español en la última década, explotando los microdatos de las últimas cuatro oleadas (1999-2011) de las Encuestas Nacionales de Condiciones de Trabajo (ENCTs) que son representativas de la población trabajadora española. Distinguimos dos periodos 1999-2003 (agregando IV -V oleadas: 8938 casos) y 2006-2011 (agregando VI -VII oleadas: 19946 casos) considerando los cambios metodológicos entre 2003 y 2006. Tras diferenciar entre una intensidad de trabajo más mental (cognitiva y emocional) de cuellos blancos y rosas y otra más física, de cuellos azules proponemos una operacionalización de la intensidad de trabajo analizando primero su evolución y diferencias en base a ocupación, género y edad; para a continuación analizar en qué medida la organización del trabajo puede explicar estas diferencias en base a la ocupación, género y edad, utilizando técnicas de regresión logística. Los resultados confirman que la intensidad de trabajo crece un 23% entre 1999-2003 y un 43% entre 2006-11. La tendencia entre 1999-2003 se mueve en el sentido de afectar más a las mujeres, más a los más jóvenes (25-45 años) y más a los más cualificados. En el segundo periodo (2006-11), que incluye los efectos de la actual crisis económica y una muestra más representativa del trabajo atípico, la intensificación se generaliza mucho más (por sexo y edad) creciendo de forma general en todas las ocupaciones de Servicios, aunque los cualificados con estudios universitarios, el personal sanitario y los mandos intermedios (especialmente las mujeres) la sufren particularmente. Respecto a los condicionantes de la intensificación, pese a los cambios metodológicos y la crisis económica encontramos una importante estabilidad entre 1999 y 2011 que apunta la significatividad de variables clave de la organización del trabajo: además de las asociadas a una intensidad más tradicional (monotonía, tareas repetitivas muy cortas, información/formación insuficiente, no tener oportunidades aprender/prosperar, la falta de control sobre ritmos, la inseguridad) se comprueba una intensidad asociada al trabajo del conocimiento (asociada a la complejidad y atención, multitarea, al uso de ordenadores) donde tanto las exigencias intelectuales como las emocionales son muy importantes La intensificación de los cualificados, los jóvenes (25-45) y las mujeres en el primer periodo (1999-2003) y de los directivos, personal sanitario y los cualificados en el segundo periodo (2006-2011) se explican por la organización del trabajo. Además de la intensificación del trabajo asociada a una low road, los datos sugieren una intensificación asociada al high road, es decir, la mayor autonomía/empowerment en términos de poder poner en práctica las propias ideas o al aprendizaje también es fuente de intensificación. Palabras Clave: Intensidad de trabajo, intensificación del trabajo, trabajo del conocimiento, esfuerzo, estrés laboral.
RESUM DELS AUTORS: Des de la primera Enquesta Europea de Condicions de Treball (1991) creix l'evidència de la intensificació del treball a Europa i de la seua important influència en la qualitat de vida i salut dels treballadors. Encara que la literatura internacional apunta als canvis en l'organització del treball per a explicar aquesta intensificació del treball, les anàlisis empíriques i estadísticament representatius són escassos. En aquesta comunicació analitzem el cas espanyol en l'última dècada, explotant els microdades de les últimes quatre onades (1999-2011) de les Enquestes Nacionals de Condicions de Treball (ENCTs) que són representatives de la població treballadora espanyola. Distingim dos períodes 1999-2003 (agregant IV -V onades: 8938 casos) i 2006-2011 (agregant VI -VII onades: 19946 casos) considerant els canvis metodològics entre 2003 i 2006. Després de diferenciar entre una intensitat de treball més mental (cognitiva i emocional) de colls blancs i roses i una altra més física, de colls blaus proposem una operacionalització de la intensitat de treball analitzant primer la seua evolució i diferències basant-se en ocupació, gènere i edat; para a continuació analitzar en quina mesura l'organització del treball pot explicar aquestes diferències basant-se en l'ocupació, gènere i edat, utilitzant tècniques de regressió logística. Els resultats confirmen que la intensitat de treball creix un 23% entre 1999-2003 i un 43% entre 2006-11. La tendència entre 1999-2003 es mou en el sentit d'afectar més les dones, més als més jóvens (25-45 anys) i més als més qualificats. En el segon període (2006-11), que inclou els efectes de l'actual crisi econòmica i una mostra més representativa del treball atípic, la intensificació es generalitza molt més (per sexe i edat) creixent de forma general en totes les ocupacions de Serveis, encara que els qualificats amb estudis universitaris, el personal sanitari i els caps intermedis (especialment les dones) la pateixen particularment. Respecte als condicionants de la intensificació, a pesar dels canvis metodològics i la crisi econòmica trobem una important estabilitat entre 1999 i 2011 que apunta la rellevància de variables clau de l'organització del treball: a més de les associades a una intensitat més tradicional (monotonia, tasques repetitives molt curtes, informació/formació insuficient, no tindre oportunitats aprendre/prosperar, la falta de control sobre ritmes, la inseguretat) es comprova una intensitat associada al treball del coneixement (associada a la complexitat i atenció, multitasca, a l'ús d'ordinadors) on tant les exigències intel·lectuals com les emocionals són molt importants La intensificació dels qualificats, els jóvens (25-45) i les dones en el primer període (1999-2003) i dels directius, personal sanitari i els qualificats en el segon període (2006-2011) s'expliquen per l'organització del treball. A més de la intensificació del treball associada a una low road, les dades suggereixen una intensificació associada a l'high road, és a dir, la més autonomia/empowerment en termes de poder posar en pràctica les pròpies idees o a l'aprenentatge també és font d'intensificació. Paraules Clau: Intensitat de treball, intensificació del treball, treball del coneixement, esforç, estrés laboral.
RESUMEN DE LOS AUTORES: Desde la primera Encuesta Europea de Condiciones de Trabajo (1991) crece la evidencia de la intensificación del trabajo en Europa y de su importante influencia en la calidad de vida y salud de los trabajadores. Aunque la literatura internacional apunta a los cambios en la organización del trabajo para explicar esta intensificación del trabajo, los análisis empíricos y estadísticamente representativos son escasos. En esta comunicación analizamos el caso español en la última década, explotando los microdatos de las últimas cuatro oleadas (1999-2011) de las Encuestas Nacionales de Condiciones de Trabajo (ENCTs) que son representativas de la población trabajadora española. Distinguimos dos periodos 1999-2003 (agregando IV -V oleadas: 8938 casos) y 2006-2011 (agregando VI -VII oleadas: 19946 casos) considerando los cambios metodológicos entre 2003 y 2006. Tras diferenciar entre una intensidad de trabajo más mental (cognitiva y emocional) de cuellos blancos y rosas y otra más física, de cuellos azules proponemos una operacionalización de la intensidad de trabajo analizando primero su evolución y diferencias en base a ocupación, género y edad; para a continuación analizar en qué medida la organización del trabajo puede explicar estas diferencias en base a la ocupación, género y edad, utilizando técnicas de regresión logística. Los resultados confirman que la intensidad de trabajo crece un 23% entre 1999-2003 y un 43% entre 2006-11. La tendencia entre 1999-2003 se mueve en el sentido de afectar más a las mujeres, más a los más jóvenes (25-45 años) y más a los más cualificados. En el segundo periodo (2006-11), que incluye los efectos de la actual crisis económica y una muestra más representativa del trabajo atípico, la intensificación se generaliza mucho más (por sexo y edad) creciendo de forma general en todas las ocupaciones de Servicios, aunque los cualificados con estudios universitarios, el personal sanitario y los mandos intermedios (especialmente las mujeres) la sufren particularmente. Respecto a los condicionantes de la intensificación, pese a los cambios metodológicos y la crisis económica encontramos una importante estabilidad entre 1999 y 2011 que apunta la significatividad de variables clave de la organización del trabajo: además de las asociadas a una intensidad más tradicional (monotonía, tareas repetitivas muy cortas, información/formación insuficiente, no tener oportunidades aprender/prosperar, la falta de control sobre ritmos, la inseguridad) se comprueba una intensidad asociada al trabajo del conocimiento (asociada a la complejidad y atención, multitarea, al uso de ordenadores) donde tanto las exigencias intelectuales como las emocionales son muy importantes La intensificación de los cualificados, los jóvenes (25-45) y las mujeres en el primer periodo (1999-2003) y de los directivos, personal sanitario y los cualificados en el segundo periodo (2006-2011) se explican por la organización del trabajo. Además de la intensificación del trabajo asociada a una low road, los datos sugieren una intensificación asociada al high road, es decir, la mayor autonomía/empowerment en términos de poder poner en práctica las propias ideas o al aprendizaje también es fuente de intensificación. Palabras Clave: Intensidad de trabajo, intensificación del trabajo, trabajo del conocimiento, esfuerzo, estrés laboral.
RESUM DELS AUTORS: Des de la primera Enquesta Europea de Condicions de Treball (1991) creix l'evidència de la intensificació del treball a Europa i de la seua important influència en la qualitat de vida i salut dels treballadors. Encara que la literatura internacional apunta als canvis en l'organització del treball per a explicar aquesta intensificació del treball, les anàlisis empíriques i estadísticament representatius són escassos. En aquesta comunicació analitzem el cas espanyol en l'última dècada, explotant els microdades de les últimes quatre onades (1999-2011) de les Enquestes Nacionals de Condicions de Treball (ENCTs) que són representatives de la població treballadora espanyola. Distingim dos períodes 1999-2003 (agregant IV -V onades: 8938 casos) i 2006-2011 (agregant VI -VII onades: 19946 casos) considerant els canvis metodològics entre 2003 i 2006. Després de diferenciar entre una intensitat de treball més mental (cognitiva i emocional) de colls blancs i roses i una altra més física, de colls blaus proposem una operacionalització de la intensitat de treball analitzant primer la seua evolució i diferències basant-se en ocupació, gènere i edat; para a continuació analitzar en quina mesura l'organització del treball pot explicar aquestes diferències basant-se en l'ocupació, gènere i edat, utilitzant tècniques de regressió logística. Els resultats confirmen que la intensitat de treball creix un 23% entre 1999-2003 i un 43% entre 2006-11. La tendència entre 1999-2003 es mou en el sentit d'afectar més les dones, més als més jóvens (25-45 anys) i més als més qualificats. En el segon període (2006-11), que inclou els efectes de l'actual crisi econòmica i una mostra més representativa del treball atípic, la intensificació es generalitza molt més (per sexe i edat) creixent de forma general en totes les ocupacions de Serveis, encara que els qualificats amb estudis universitaris, el personal sanitari i els caps intermedis (especialment les dones) la pateixen particularment. Respecte als condicionants de la intensificació, a pesar dels canvis metodològics i la crisi econòmica trobem una important estabilitat entre 1999 i 2011 que apunta la rellevància de variables clau de l'organització del treball: a més de les associades a una intensitat més tradicional (monotonia, tasques repetitives molt curtes, informació/formació insuficient, no tindre oportunitats aprendre/prosperar, la falta de control sobre ritmes, la inseguretat) es comprova una intensitat associada al treball del coneixement (associada a la complexitat i atenció, multitasca, a l'ús d'ordinadors) on tant les exigències intel·lectuals com les emocionals són molt importants La intensificació dels qualificats, els jóvens (25-45) i les dones en el primer període (1999-2003) i dels directius, personal sanitari i els qualificats en el segon període (2006-2011) s'expliquen per l'organització del treball. A més de la intensificació del treball associada a una low road, les dades suggereixen una intensificació associada a l'high road, és a dir, la més autonomia/empowerment en termes de poder posar en pràctica les pròpies idees o a l'aprenentatge també és font d'intensificació. Paraules Clau: Intensitat de treball, intensificació del treball, treball del coneixement, esforç, estrés laboral.