LARA TORRES, Sara Gabriela (2013). Estudio de los riesgos laborales biológicos y físicos, en médicos veterinarios dedicados al área de animales mayores, en el cantón Salcedo, provincia de Cotopaxi - INVASSAT
Atrás LARA TORRES, Sara Gabriela (2013). Estudio de los riesgos laborales biológicos y físicos, en médicos veterinarios dedicados al área de animales mayores, en el cantón Salcedo, provincia de Cotopaxi
LARA TORRES, Sara Gabriela (2013). Estudio de los riesgos laborales biológicos y físicos, en médicos veterinarios dedicados al área de animales mayores, en el cantón Salcedo, provincia de Cotopaxi
LARA TORRES, Sara Gabriela. Estudio de los riesgos laborales biológicos y físicos, en médicos veterinarios dedicados al área de animales mayores, en el cantón Salcedo, provincia de Cotopaxi. [online] Proyecto de Investigación de Grado. Cevallos (Ecuador): Universidad Técnica de Ambato, 2013. 167 p. <http://repo.uta.edu.ec/handle/123456789/5476> [Consulta 30.09.2013]
RESUMEN DE LA AUTORA: El estudio de los riesgos laborales biológicos y físicos, en médicos veterinarios dedicados al área de animales mayores, que se realizó en el cantón Salcedo, provincia de Cotopaxi a una población total de 30 médicos veterinarios por medio de encuestas demostró la falta de interés y formación acerca de temas de prevención de accidentes y enfermedades ocupacionales relacionadas con la profesión de los médicos veterinarios. Respecto a los riesgos biológicos, se encontró que son pocos los médicos veterinarios que se rigen a una vigilancia de la salud, puesto que tan solo un promedio del 33.33% de profesionales reciben vacunación contra algún tipo de enfermedad zoonótica (tuberculosis, rabia y tétano), un promedio mínimo de 3.3% de médicos veterinarios han sufrido contagio zoonótico específicamente por rabia y dermatofilosis. La brucelosis es la zoonosis ocupacional que se puede presentar con más frecuencia pero que lamentablemente en este estudio ningún médico veterinario ha sufrido contagio. Lo cual demuestra la falta de exámenes diagnósticos adecuados que ayuden a la identificación de agentes patógenos y por ende a la notificación y registros de enfermedades zoonóticas. Por otro lado la utilización de un equipo de protección rutinario, el cual no es utilizado conscientemente conlleva a que los profesionales se expongan de mayor forma al ingreso de agentes patógenos y a sufrir traumatismos ocasionados por los animales que se dan principalmente por un mal manejo y por el desconocimiento del comportamiento de las diferentes especie. En este estudio el 83% de médicos encuestados utilizan elementos como overol, gorra, guantes y botas, pero es muy por debajo de estos porcentajes los médicos veterinarios que utilizan protección respiratoria (17%) y ocular (23%), aun cuando en muchas ocasiones es necesario el uso de estos.Las medidas de bioseguridad respecto a la eliminación de desechos biológicos en este trabajo son limitadas, una gran parte de veterinarios utiliza basureros normales (47%), por lo tanto no se está previniendo la transmisión de agentes patógenos, como tampoco se está controlando su diseminación hacia los humanos y hacia las instalaciones.
RESUM DE L'AUTORA: L'estudi dels riscos laborals biològics i físics, en metges veterinaris dedicats a l'àrea d'animals majors, que es va realitzar en el cantó Salcedo, província de Cotopaxi a una població total de 30 metges veterinaris per mitjà d'enquestes va demostrar la falta d'interés i formació sobre temes de prevenció d'accidents i malalties ocupacionals relacionades amb la professió dels metges veterinaris. Respecte als riscos biològics, es va trobar que són pocs els metges veterinaris que es regeixen a una vigilància de la salut, ja que tan sols un mitjana del 33.33% de professionals reben vacunació contra algun tipus de malaltia zoonòtica (tuberculosi, ràbia i tètan), una mitjana mínim de 3.3% de metges veterinaris han patit contagi zoonotic específicament per ràbia i dermatofilosi. La brucel·losi és la zoonosi ocupacional que es pot presentar amb més freqüència però que lamentablement en aquest estudi cap metge veterinari ha patit contagi. La qual cosa demostra la falta d'exàmens diagnòstics adequats que ajuden a la identificació d'agents patògens i per tant a la notificació i registres de malalties zoonòtiques. Per un altre costat la utilització d'un equip de protecció rutinari, el qual no és utilitzat conscientment comporta a què els professionals s'exposen de major forma a l'ingrés d'agents patògens i a patir traumatismes ocasionats pels animals que es donen principalment per un mal maneig i pel desconeixement del comportament de les diferents espècies. En aquest estudi el 83% de metges enquestats utilitzen elements com overol, gorra, guants i botes, però és molt per davall d'aquests percentatges els metges veterinaris que utilitzen protecció respiratòria (17%) i ocular (23%), encara que moltes vegades és necessari l'ús d'aquests. Les mesures de bioseguretat respecte a l'eliminació de rebutjos biològics en aquest treball són limitades, una gran part de veterinaris utilitza abocadors normals (47%), per tant no s'està prevenint la transmissió d'agents patògens, com tampoc s'està controlant la seua disseminació cap als humans i cap a les instal·lacions.
RESUMEN DE LA AUTORA: El estudio de los riesgos laborales biológicos y físicos, en médicos veterinarios dedicados al área de animales mayores, que se realizó en el cantón Salcedo, provincia de Cotopaxi a una población total de 30 médicos veterinarios por medio de encuestas demostró la falta de interés y formación acerca de temas de prevención de accidentes y enfermedades ocupacionales relacionadas con la profesión de los médicos veterinarios. Respecto a los riesgos biológicos, se encontró que son pocos los médicos veterinarios que se rigen a una vigilancia de la salud, puesto que tan solo un promedio del 33.33% de profesionales reciben vacunación contra algún tipo de enfermedad zoonótica (tuberculosis, rabia y tétano), un promedio mínimo de 3.3% de médicos veterinarios han sufrido contagio zoonótico específicamente por rabia y dermatofilosis. La brucelosis es la zoonosis ocupacional que se puede presentar con más frecuencia pero que lamentablemente en este estudio ningún médico veterinario ha sufrido contagio. Lo cual demuestra la falta de exámenes diagnósticos adecuados que ayuden a la identificación de agentes patógenos y por ende a la notificación y registros de enfermedades zoonóticas. Por otro lado la utilización de un equipo de protección rutinario, el cual no es utilizado conscientemente conlleva a que los profesionales se expongan de mayor forma al ingreso de agentes patógenos y a sufrir traumatismos ocasionados por los animales que se dan principalmente por un mal manejo y por el desconocimiento del comportamiento de las diferentes especie. En este estudio el 83% de médicos encuestados utilizan elementos como overol, gorra, guantes y botas, pero es muy por debajo de estos porcentajes los médicos veterinarios que utilizan protección respiratoria (17%) y ocular (23%), aun cuando en muchas ocasiones es necesario el uso de estos.Las medidas de bioseguridad respecto a la eliminación de desechos biológicos en este trabajo son limitadas, una gran parte de veterinarios utiliza basureros normales (47%), por lo tanto no se está previniendo la transmisión de agentes patógenos, como tampoco se está controlando su diseminación hacia los humanos y hacia las instalaciones.
RESUM DE L'AUTORA: L'estudi dels riscos laborals biològics i físics, en metges veterinaris dedicats a l'àrea d'animals majors, que es va realitzar en el cantó Salcedo, província de Cotopaxi a una població total de 30 metges veterinaris per mitjà d'enquestes va demostrar la falta d'interés i formació sobre temes de prevenció d'accidents i malalties ocupacionals relacionades amb la professió dels metges veterinaris. Respecte als riscos biològics, es va trobar que són pocs els metges veterinaris que es regeixen a una vigilància de la salut, ja que tan sols un mitjana del 33.33% de professionals reben vacunació contra algun tipus de malaltia zoonòtica (tuberculosi, ràbia i tètan), una mitjana mínim de 3.3% de metges veterinaris han patit contagi zoonotic específicament per ràbia i dermatofilosi. La brucel·losi és la zoonosi ocupacional que es pot presentar amb més freqüència però que lamentablement en aquest estudi cap metge veterinari ha patit contagi. La qual cosa demostra la falta d'exàmens diagnòstics adequats que ajuden a la identificació d'agents patògens i per tant a la notificació i registres de malalties zoonòtiques. Per un altre costat la utilització d'un equip de protecció rutinari, el qual no és utilitzat conscientment comporta a què els professionals s'exposen de major forma a l'ingrés d'agents patògens i a patir traumatismes ocasionats pels animals que es donen principalment per un mal maneig i pel desconeixement del comportament de les diferents espècies. En aquest estudi el 83% de metges enquestats utilitzen elements com overol, gorra, guants i botes, però és molt per davall d'aquests percentatges els metges veterinaris que utilitzen protecció respiratòria (17%) i ocular (23%), encara que moltes vegades és necessari l'ús d'aquests. Les mesures de bioseguretat respecte a l'eliminació de rebutjos biològics en aquest treball són limitades, una gran part de veterinaris utilitza abocadors normals (47%), per tant no s'està prevenint la transmissió d'agents patògens, com tampoc s'està controlant la seua disseminació cap als humans i cap a les instal·lacions.