Teléfono

Memoria prevencionista

monográficos

Atrás HERNANDEZ GUILLEN, R.; DOMINGUEZ AURRECOECHEA, B.; SANCHEZ CORDERO, N. (2014) Condiciones de trabajo de los pediatras de Atención Primaria

HERNANDEZ GUILLEN, R.; DOMINGUEZ AURRECOECHEA, B.; SANCHEZ CORDERO, N. (2014) Condiciones de trabajo de los pediatras de Atención Primaria

HERNÁNDEZ GUILLÉN, R.; DOMÍNGUEZ AURRECOECHEA, B.; SÁNCHEZ CORDERO, N. Condiciones de trabajo de los pediatras de Atención Primaria. Pediatría Atención Primaria. [online]. 2014, 16, 61. 18 p. [Consulta 22.10.2014]. ISSN 1139-7632.

Introducción: en el sistema público de salud, la población debería ser el centro del sistema y el profesional sanitario su principal activo; garantizar que el encuentro asistencial se realice bajo unas condiciones de calidad es fundamental en la organización y diseño de los sistemas sanitarios. Conocer la realidad de los Equipos de Atención Primaria (EAP) y las condiciones de trabajo de los pediatras de Atención Primaria (PAP) resulta imprescindible para poder ofrecer una mejor asistencia a nuestros pacientes. El objetivo es conocer las condiciones del lugar de trabajo y los medios y recursos disponibles, las cargas de trabajo, la autonomía de gestión y la conciliación de la vida familiar y laboral. Material y métodos: estudio observacional descriptivo mediante encuesta realizada on-line a PAP en España a través de la lista de distribución PEDIAP y de la lista de correo de la Asociación Española de Pediatría de Atención Primaria (AEPap) en diciembre de 2012. Resultados: recogidas 809 respuestas de todas las comunidades autónomas de un total de 6258 plazas de PAP. Un 40,6% opina que las condiciones de la consulta no permiten una correcta realización de su trabajo. El 50% no tiene acceso a las pruebas complementarias que considera necesarias. Ocho de cada diez dedican más del 75% de su jornada a labores exclusivamente asistenciales. Hasta un tercio de los pediatras tiene que asumir la consulta completa del compañero durante periodos prolongados por falta de cobertura con suplentes. Casi el 80% considera que existen condiciones que facilitan la conciliación de la vida familiar y laboral. Solo el 28% de los equipos tiene capacidad para autogestionar el presupuesto asignado a suplencias. Existen diferencias importantes para todos los ítems estudiados entre las distintas CC. AA. Conclusiones: las condiciones laborales de los PAP distan de cumplir unos requisitos que aseguren una correcta atención clínica. La escasa capacidad de participación en la gestión sitúa las posibilidades de mejora fuera de los PAP e incluso de los propios EAP.

Introducció: en el sistema públic de salut, la població hauria de ser el centre del sistema i el professional sanitari el seu principal actiu; garantir que la trobada assistencial es realitze davall unes condicions de qualitat és fonamental en l'organització i disseny dels sistemes sanitaris. Conéixer la realitat dels Equips d'Atenció Primària (EAP) i les condicions de treball dels pediatres d'Atenció Primària (PAP) resulta imprescindible per a poder oferir una millor assistència als nostres pacients. L'objectiu és conéixer les condicions del lloc de treball i els mitjans i recursos disponibles, les càrregues de treball, l'autonomia de gestió i la conciliació de la vida familiar i laboral. Material i mètodes: estudi observacional descriptiu mitjançant enquesta realitzada online a PAP a Espanya a través de la llista de distribució PEDIAP i de la llista de correu de l'Associació Espanyola de Pediatria d'Atenció Primària (AEPap) al desembre del 2012. Resultats: arreplegades 809 respostes de totes les comunitats autònomes d'un total de 6258 places de PAP. Un 40,6% opina que les condicions de la consulta no permeten una correcta realització del seu treball. El 50% no té accés a les proves complementàries que considera necessàries. Huit de cada deu dediquen més del 75% de la seua jornada a labors exclusivament assistencials. Fins a un terç dels pediatres ha d'assumir la consulta completa del company durant períodes prolongats per falta de cobertura amb suplents. Quasi el 80% considera que hi ha condicions que faciliten la conciliació de la vida familiar i laboral. Només el 28% dels equips té capacitat per a autogestionar el pressupost assignat a suplències. Hi ha diferències importants per a tots els ítems estudiats entre les distintes CC. AA. Conclusions: les condicions laborals dels PAP disten de complir uns requisits que asseguren una correcta atenció clínica. L'escassa capacitat de participació en la gestió situa les possibilitats de millora fora dels PAP i fins i tot dels propis EAP.

Introduction: in the Public Health System, the population should be the focus and its main asset; ensuring that the patient-doctor encounter takes place under quality conditions is fundamental in the organization and design of health systems. To know the reality of primary care teams (AP) and the working conditions of Primary Care Pediatricians (PAP) is essential in order to provide better care to our patients. The objectives are: to know the conditions of the workplace and the means, resources, workloads, management autonomy and work-life balance. Methods: descriptive observational study by online survey to PAP in Spain through a distribution list (PEDIAP) and the mailing list of the Spanish Association of Primary Care Pediatrics (AEPap) in December 2012. Results: 809 responses from all the regions of a total of 6258 PAP posts. Some 40.6% believe that the conditions of the office does not allow the proper development of their work, 50% have no access to any additional tests deemed necessary, eight in ten spend more than 75% of their time working exclusively in care tasks. Up to a third of the pediatricians have to take care of the full work of a colleague for extended periods due to lack of a substitute doctor. Nearly 80% believe that there are conditions that facilitate work-life balance. Only 28% of health care teams have the ability to self-manage the budget for substitutions. There are significant differences for all items studied among the various autonomous regions. Conclusions: PAP working conditions are far from fulfilling the requirements that ensure proper clinical care. The limited ability to participate in managing the potential for improvement lies outside the PAP and even the AP's team.