Teléfono

Memoria prevencionista

monográficos

Atrás PALOMINO MORENO, Maria del Prado; HOYO RODRIGUEZ, Asier; GARCIA LOPEZ, Vega et al. (2013) Disfonías y nódulos de las cuerdas vocales en personal docente de Navarra

PALOMINO MORENO, Maria del Prado; HOYO RODRIGUEZ, Asier; GARCIA LOPEZ, Vega et al. (2013) Disfonías y nódulos de las cuerdas vocales en personal docente de Navarra

PALOMINO MORENO, María del Prado; HOYO RODRÍGUEZ, Asier; GARCÍA LÓPEZ, Vega et al. Disfonías y nódulos de las cuerdas vocales en personal docente de Navarra. [online] Archivos de prevención de riesgos laborales, 16, 4 (2013), p. 182-186. [Consulta 08.01.2014]

RESUMEN DE LAS AUTORAS: Objetivos: Describir a los docentes que son atendidos por disfonía y los que son diagnosticados con nódulos de las cuerdas vocales en las consultas especializadas del Servicio Público de Salud de Navarra, identificar factores relacionados en la aparición de estas dolencias y valorar la declaración de los nódulos de las cuerdas vocales como enfermedad profesional. Métodos: A partir de los registros de consultas externas de atención especializada de la Comunidad de Navarra (España) de mayo de 2010 hasta junio de 2011, se identificaron los casos de disfonía, con edades entre 18 y 65 años, entre los atendidos en las consultas de laringe del Servicio de Otorrinolaringología del Servicio Navarro de Salud y posteriormente derivados a la Unidad de Voz de dicho servicio. Se obtuvo información sobre ocupación, sexo y diagnóstico de los casos. En los docentes se disponía también de datos acerca de hábito tabáquico, nivel de enseñanza en el que trabajan y formación sobre trastornos foniátricos y su prevención, entre otros. La identificación de los casos que habían sido declarados como enfermedad profesional se llevó a cabo mediante búsqueda de sucesos coincidentes en el Registro de Enfermedades Profesionales en Navarra. Resultados: 135 docentes (18% del total de pacientes en la muestra) fueron atendidos por disfonía en la Unidad de Voz del Servicio de Otorrinolaringología del Servicio Navarro de Salud (87% mujeres). En pacientes con disfonía, ser mujer es 3 veces más frecuente en los docentes que en el resto de ocupaciones (odds ratio de prevalencia cruda ORp=3,5; intervalo de confianza al 95%, IC95% 2,1-5,9). Adicionalmente, los casos entre docentes mujeres tienen una media de edad inferior en 6,5 años (IC95% 1,7-11,4) que los casos entre docentes varones. Fumar no se asoció a mayor riesgo de padecer disfonía o nódulos. Un 20%de los docentes tenía formación sobre trastornos fonatorios y su prevención. De 83 casos de nódulos diagnosticados entre profesionales de la voz sólo nueve (11%) fueron declarados como enfermedad profesional, todos ellos en docentes. Conclusiones: Las disfonías en los docentes son motivo frecuente de consulta en las clínicas especializadas. Entre estos profesionales, las mujeres presentan mayor riesgo de padecer nódulos que los hombres. La mayoría de los casos de nódulos identificados no se declaran como enfermedades profesionales.

RESUM DE LES AUTORES: Objectius: Descriure els docents que són atesos per disfonia i els que són diagnosticats amb nòduls de les cordes vocals en les consultes especialitzades del Servei Públic de Salut de Navarra, identificar factors relacionats en l'aparició d'aquestes malalties i valorar la declaració dels nòduls de les cordes vocals com a malaltia professional. Mètodes: A partir dels registres de consultes externes d'atenció especialitzada de la Comunitat de Navarra (Espanya) de maig del 2010 fins a juny del 2011, es van identificar els casos de disfonia, amb edats entre 18 i 65 anys, entre els atesos en les consultes de laringe del Servei d'Otorinolaringologia del Servei Navarrés de Salut i posteriorment derivats a la Unitat de Veu del dit servei. Es va obtindre informació sobre ocupació, sexe i diagnòstic dels casos. En els docents es disposava també de dades sobre hàbit tabàquic, nivell d'ensenyança en què treballen i formació sobre trastorns foniàtrics i la seua prevenció, entre altres. La identificació dels casos que havien sigut declarats com a malaltia professional es va dur a terme mitjançant recerca de successos coincidents en el Registre de Malalties Professionals a Navarra. Resultats: 135 docents (18% del total de pacients en la mostra) van ser atesos per disfonia en la Unitat de Veu del Servei d'Otorinolaringologia del Servei Navarrés de Salut (87% dones). En pacients amb disfonia, ser dona és 3 vegades més freqüent en els docents que en la resta d'ocupacions (odds ràtio de prevalença crua ORp=3,5; interval de confiança al 95%, IC95% 2,1-5,9). Addicionalment, els casos entre docents dones tenen una mitjana d'edat inferior en 6,5 anys (IC95% 1,7-11,4) que els casos entre docents hòmens. Fumar no es va associar a major risc de patir disfonia o nòduls. Un 20% dels docents tenia formació sobre trastorns fonatoris i la seua prevenció. De 83 casos de nòduls diagnosticats entre professionals de la veu només nou (11%) van ser declarats com a malaltia professional, tots ells en docents. Conclusions: Les disfonies en els docents són motiu freqüent de consulta en les clíniques especialitzades. Entre aquests professionals, les dones presenten major risc de patir nòduls que els hòmens. La majoria dels casos de nòduls identificats no es declaren com a malalties professionals.