Teléfono

Memoria prevencionista

monográficos

Atrás ORTEGA GALACHO, Juan A. (2022). Índice WBGT: revisión del método

ORTEGA GALACHO, Juan A. (2022). Índice WBGT: revisión del método

ORTEGA GALACHO, Juan A. Índice WBGT: revisión del método [en línea]. Burjassot: INVASSAT, 2022. 16 p. [Consulta: 30.03.2022]. (EE01-220102).

El objetivo de este apunte técnico es revisar y actualizar la información disponible sobre el índice WBGT para la evaluación del riesgo de estrés térmico, teniendo en cuenta la ratificación en 2017 de la norma UNE-EN ISO 7243:2017. Además, con el fin de facilitar la evaluación del riesgo de estrés térmico, se ha incluido un apartado con criterios para su identificación. Procede advertir al lector que el carácter del presente apunte técnico es puramente ilustrativo y no exhaustivo. El estrés térmico se define como la carga neta de calor a la que está expuesta una persona como resultado de su actividad laboral en un ambiente concreto. Por tanto, depende tanto de las condiciones ambientales, como de la actividad que se realice y la ropa empleada durante el trabajo. El riesgo de estrés térmico está presente en la práctica totalidad de los sectores de actividad desde la agricultura a la hostelería, pasando por el transporte, la construcción o la industria. Si bien algunas actuaciones de comprobación de las administraciones públicas con competencias en prevención de riesgos laborales(PÉREZ LÓPEZ & HERNÁNDEZ COLLADOS, 2012) muestran que existen deficiencias importantes en cuanto a la evaluación del riesgo de estrés térmico, sí se puede afirmar que, en aquellas situaciones en las que se ha evaluado el riesgo, el método elegido ha sido mayoritariamente el índice WBGT. Teniendo en cuenta estas circunstancias, se ha concebido este apunte técnico para facilitar una correcta aplicación del método, así como incluir nuevos conceptos introducidos por la norma vigente (UNE EN 7243:2017), no contemplados en la anterior norma (UNE EN 27243:1995).

L'objectiu d'aquest apunt tècnic és revisar i actualitzar la informació disponible sobre l'índex WBGT per a l'avaluació del risc d'estrés tèrmic, tenint en compte la ratificació el 2017 de la norma UNE-EN ISO 7243:2017. A més, amb la finalitat de facilitar l'avaluació del risc d'estrés tèrmic, s'ha inclòs un apartat amb criteris per a la seua identificació. És procedent advertir el lector que el caràcter d’aquest apunt tècnic és purament il·lustratiu i no exhaustiu. L'estrés tèrmic es defineix com la càrrega neta de calor a què està exposada una persona com a resultat de la seua activitat laboral en un ambient concret. Per tant, depén tant de les condicions ambientals com de l'activitat que es realitze i la roba utilitzada durant el treball. El risc d'estrés tèrmic és present en la pràctica totalitat dels sectors d'activitat, des de l'agricultura a l'hostaleria, passant pel transport, la construcció o la indústria. Si bé algunes actuacions de comprovació de les administracions públiques amb competències en prevenció de riscos laborals (PÉREZ LÓPEZ & HERNÁNDEZ COLLADOS, 2012) mostren que hi ha deficiències importants quant a l'avaluació del risc d'estrés tèrmic, sí que es pot afirmar que, en aquelles situacions en les quals s'ha avaluat el risc, el mètode triat ha sigut majoritàriament l'índex WBGT. Tenint en compte aquestes circumstàncies, s'ha concebut aquest apunt tècnic per facilitar una correcta aplicació del mètode, així com incloure nous conceptes introduïts per la norma vigent (UNE EN 7243:2017), no previstos en la norma anterior (UNE EN 27243:1995).