GARCÍA-GUIRAO, Noelia Manuela (2022). El estrés laboral (burnout) como riesgo psicosocial en la Guardia Civil: un estudio exploratorio [RE14865] - INVASSAT
Atrás GARCÍA-GUIRAO, Noelia Manuela (2022). El estrés laboral (burnout) como riesgo psicosocial en la Guardia Civil: un estudio exploratorio [RE14865]
GARCÍA-GUIRAO, Noelia Manuela (2022). El estrés laboral (burnout) como riesgo psicosocial en la Guardia Civil: un estudio exploratorio [RE14865]
GARCÍA-GUIRAO, Noelia Manuela. El estrés laboral (burnout) como riesgo psicosocial en la Guardia Civil: un estudio exploratorio [en línea]. Tesis doctoral. César Augusto Giner Alegría, Mariano García Izquierdo , dir. Murcia: Universidad de Murcia, 2022. 334 p. [Consulta: 27.05.2022].
"Introducción. El trabajo convive con el estrés elevado, y el caso de la Guardia Civil no es una excepción, bien por las tareas propias de la profesión policial, bien por los factores psicosociales de una organización característica y especial. La exposición continuada al estrés en el ámbito laboral puede dar lugar al desarrollo de burnout, que la Organización Mundial de la Salud (OMS) incluirá en su nueva clasificación de enfermedades CIE-11 que entrará en vigor el próximo 1 de enero de 2022, y a consecuencias como la insatisfacción laboral o el malestar psicológico. Objetivos. Este trabajo tiene un doble objetivo: por una parte, analizar el estrés crónico (burnout) y sus consecuencias (satisfacción laboral, síntomas psicopatológicos y bienestar) y, por otra, analizar el capital psicológico en relación con el burnout y sus consecuencias, en una muestra representativa de miembros del Cuerpo de la Guardia Civil. Método. La investigación, de diseño exploratorio, descriptivo y transversal, se ha llevado a cabo en una muestra representativa de 604 profesionales en activo del Cuerpo de la Guardia Civil. Los instrumentos de medida utilizados han sido: la adaptación española del Maslach Burnout Inventory General Survey (MBI-GS), de Maslach y Jackson (1996), el General Health Questionnaire (GHQ-12) de Goldberg y Williams (1988), la Escala de Evaluación de Síntomas (SA-45) de Davidson et al. (1997), la Escala General de Satisfacción Laboral , desarrollada por Warr, Cook y Wall (1979) y el Cuestionario de OREA para el Capital Psicológico de Meseguer-de Pedro et al. (2017). Además, se recopilaron datos sociodemográficos, laborales y de incapacidad laboral temporal. El cuanto al análisis estadístico, en primer lugar se realizaron los cálculos descriptivos de las variables sociodemográficas, laborales y de antecedentes clínicos de los participantes. En segundo lugar, el análisis descriptivo de los datos correspondientes a las distintas variables principales, el análisis de correlaciones y las diferencias de medias según las distintas variables sociodemográficas y laborales; y, finalmente los análisis de regresión para conocer: - la predicción de las variables sociodemográficas y laborales, satisfacción laboral, salud psicológica percibida y capital psicológico, en cada una de las dimensiones del burnout; - la predicción de las variables sociodemográficas y labores, burnout, salud psicológica percibida y capital psicológico en la salud laboral; - la predicción de las variables sociodemográficas y laborales, burnout, satisfacción laboral y capital psicológico en la salud psicológica percibida. Conclusiones. El 22.4% de la muestra de miembros en activo del Cuerpo de la Guardia Civil tiene perfil burnout. No se han encontrado diferencias estadísticamente significativas con respecto al sexo, tener o no pareja, o residir o no en casa-cuartel, respecto al burnout. Las asociaciones o diferencias estadísticamente significativas están relacionadas con la edad, el nivel jerárquico y tener o no tener personas bajo su mando. La satisfacción laboral, la salud psicológica percibida y el capital psicológico son predictores del perfil burnout. El 19.2% de la muestra se encuentra en riesgo de mala salud psicológica, cifra superior al 12.51% encontrado en la población trabajadora en la encuesta ENSE-2017. No se detectan síntomas psicopatológicos en la muestra, si bien la distribución media de los mismos es diferente con respecto a la población general. El capital psicológico es mayor cuando se tienen personas bajo su mando".
"Introducció. El treball conviu amb l'estrés elevat, i el cas de la Guàrdia Civil no és una excepció, bé per les tasques pròpies de la professió policial, bé pels factors psicosocials d'una organització característica i especial. L'exposició continuada a l'estrés en l'àmbit laboral pot donar lloc al desenvolupament de burnout, que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) inclourà en la seua nova classificació de malalties CIE-11 que entrarà en vigor el pròxim 1 de gener de 2022, i a conseqüències com la insatisfacció laboral o el malestar psicològic. Objectius. Aquest treball té un doble objectiu: d'una banda, analitzar l'estrés crònic (burnout) i les seues conseqüències (satisfacció laboral, símptomes psicopatològics i benestar) i, per una altra, analitzar el capital psicològic en relació amb el burnout i les seues conseqüències, en una mostra representativa de membres del Cos de la Guàrdia Civil. Mètode. La investigació, de disseny exploratori, descriptiu i transversal, s'ha dut a terme en una mostra representativa de 604 professionals en actiu del Cos de la Guàrdia Civil. Els instruments de mesura utilitzats han sigut: l'adaptació espanyola del Maslach Burnout Inventory General Survey (MBI-GS), de Maslach i Jackson (1996), el General Health Questionnaire (GHQ-12) de Goldberg i Williams (1988), l'Escala d'Avaluació de Símptomes (SA-45) de Davidson et al. (1997), l'Escala General de Satisfacció Laboral , desenvolupada per Warr, Cook i Wall (1979) i el Qüestionari de OREA per al Capital Psicològic de Meseguer-de Pedro et al. (2017). A més, es van recopilar dades sociodemogràfiques, laborals i d'incapacitat laboral temporal. El quant a l'anàlisi estadística, en primer lloc es van realitzar els càlculs descriptius de les variables sociodemogràfiques, laborals i d'antecedents clínics dels participants. En segon lloc, l'anàlisi descriptiva de les dades corresponents a les diferents variables principals, l'anàlisi de correlacions i les diferències de mitjanes segons les diferents variables sociodemogràfiques i laborals; i, finalment les anàlisis de regressió per a conéixer: - la predicció de les variables sociodemogràfiques i laborals, satisfacció laboral, salut psicològica percebuda i capital psicològic, en cadascuna de les dimensions del burnout; - la predicció de les variables sociodemogràfiques i labors, burnout, salut psicològica percebuda i capital psicològic en la salut laboral; - la predicció de les variables sociodemogràfiques i laborals, burnout, satisfacció laboral i capital psicològic en la salut psicològica percebuda. Conclusions. El 22.4% de la mostra de membres en actiu del Cos de la Guàrdia Civil té perfil *burnout. No s'han trobat diferències estadísticament significatives respecte al sexe, tindre o no parella, o residir o no a casa-caserna, respecte al *burnout. Les associacions o diferències estadísticament significatives estan relacionades amb l'edat, el nivell jeràrquic i tindre o no tindre persones sota el seu comandament. La satisfacció laboral, la salut psicològica percebuda i el capital psicològic són predictors del perfil burnout. El 19.2% de la mostra es troba en risc de mala salut psicològica, xifra superior al 12.51% trobat en la població treballadora en l'enquesta ENSE-2017. No es detecten símptomes psicopatològics en la mostra, si bé la distribució mitjana dels mateixos és diferent respecte a la població general. El capital psicològic és major quan es tenen persones sota el seu comandament".
[Compartido bajo licencia / Compartit sota llicència CC BY-NC-ND 4.0 ES]