PÉREZ-GARCÍA, Felipe; PÉREZ-ZAPATA, Aurora; ARCOS VARELA, Naroa; DE LA MATA HERRERA, Manuel; ORTIZ GARCÍA, María; SIMÓN RAMOS, Encarnación; CALERO BARZANO, Carlos, et al (2021). Seroprevalencia frente a sars-cov-2 en los trabajadores de un hospital de Madrid - INVASSAT

PÉREZ-GARCÍA, Felipe; PÉREZ-ZAPATA, Aurora; ARCOS VARELA, Naroa; DE LA MATA HERRERA, Manuel; ORTIZ GARCÍA, María; SIMÓN RAMOS, Encarnación; CALERO BARZANO, Carlos, et al. Seroprevalencia frente a sars-cov-2 en los trabajadores de un hospital de Madrid. Revista Española de Salud Pública [en línea]. 2021, 95. 14 p. [Consulta: 04.03.2022]. ISSN 2173-9110.

"Fundamentos: El impacto de la primera oleada de la pandemia debida a SARS-CoV-2 ha sido enorme en los hospitales españoles, siendo Madrid una de las comunidades más afectadas. El objeto de este estudio fue analizar el impacto de la pandemia en los trabajadores de un hospital situado en una de las zonas más afectadas de Madrid (Alcalá de Henares) mediante un inmunoensayo de quimioluminiscencia. Métodos: Realizamos un estudio de seroprevalencia entre el 25 de junio y el 31 de julio de 2020 entre los trabajadores de nuestro centro, que se estudió previamente utilizando otra aproximación diagnóstica (PCR y test rápido serológico). Para este estudio, analizamos la prevalencia de anticuerpos tipo IgG contra SARS-CoV-2 mediante quimioluminiscencia. Analizamos la prevalencia en personal sanitario (PS) y no sanitario (PNS). Se recopiló información sobre la categoría profesional, uso de equipos de protección individual (EPI) y contactos COVID-19 para determinar los factores de riesgo asociados con la seropositividad. Las comparaciones se hicieron con el test de la U de Mann Whitney (variables continuas) y la prueba exacta de Fisher de dos colas (variables categóricas). Los factores de riesgo para la seropositividad se analizaron mediante regresión logística multivariable. Conclusiones: Más del 38% de nuestros trabajadores presentaron anticuerpos IgG contra SARS-CoV-2. No encontramos diferencias en los porcentajes de positividad entre ésta y la anterior aproximación diagnóstica. El uso de EPI (protector) y el contacto con pacientes con COVID-19 (factor de riesgo) se asociaron de forma independiente con la infección".

"Fonaments: L'impacte de la primera onada de la pandèmia deguda a SARS-CoV-2 ha sigut enorme als hospitals espanyols, sent Madrid una de les comunitats més afectades. L'objecte d'aquest estudi va ser analitzar l'impacte de la pandèmia en els treballadors d'un hospital situat en una de les zones més afectades de Madrid (Alcalá de Henares) mitjançant un immunoassaig de quimioluminescència. Mètodes: Realitzem un estudi de seroprevalència entre el 25 de juny i el 31 de juliol de 2020 entre els treballadors del nostre centre, que es va estudiar prèviament utilitzant una altra aproximació diagnòstica (PCR i test ràpid serològic). Per a aquest estudi, analitzem la prevalença d'anticossos tipus IgG contra SARS-CoV-2 mitjançant quimioluminescència. Analitzem la prevalença en personal sanitari (PS) i no sanitari (PNS). Es va recopilar informació sobre la categoria professional, ús d'equips de protecció individual (EPI) i contactes COVID-19 per a determinar els factors de risc associats amb la seropositivitat. Les comparacions es van fer amb el test de l'O de Mann Whitney (variables contínues) i la prova exacta de Fisher de dues cues (variables categòriques). Els factors de risc per a la seropositivitat es van analitzar mitjançant regressió logística multivariable. Conclusions: Més del 38% dels nostres treballadors van presentar anticossos IgG contra SARS-CoV-2. No trobem diferències en els percentatges de positivitat entre aquesta i l'anterior aproximació diagnòstica. L'ús de EPI (protector) i el contacte amb pacients amb COVID-19 (factor de risc) es van associar de manera independent amb la infecció".