Monogràfics

« Ves enrere

YÁÑEZ LÓPEZ, Silvia (2020). Educación Emocional y Salud Laboral en profesionales de la Red de Atención Social de Madrid

YÁÑEZ LÓPEZ, Silvia (2020). Educación Emocional y Salud Laboral en profesionales de la Red de Atención Social de Madrid

YÁÑEZ LÓPEZ, Silvia. Educación Emocional y Salud Laboral en profesionales de la Red de Atención Social de Madrid [en línea]. Tesis doctoral. Juan Carlos Pérez González, María del Carmen Ortega Navas, dir. Madrid: UNED, 2020. 250 p. [Consulta: 28.10.2020]. 
 
Objetivos: Este trabajo de investigación consta de tres objetivos generales. En primer lugar, conocer la situación de los profesionales de la Red de Atención Social de la Comunidad de Madrid respecto a tres variables relativas a factores psicosociales de salud laboral: inteligencia emocional, "engagement" y desesperanza. En segundo lugar, analizar las interrelaciones existentes entre estas variables, a través de análisis de datos y en función de variables sociodemográficas. Por último, valorar la educación emocional como estrategia adecuada para la mejora de prevención y promoción de la salud laboral de estos profesionales. Resultados: La evidencia científica demuestra fehacientemente la relevancia de los factores psicosociales y los recursos personales en relación con la salud. En este sentido, "engagement", desesperanza, y, en especial, inteligencia emocional, se postulan como interesantes factores a tener en cuenta para los modelos de bienestar y salud, entre los cuales la salud laboral tiene un papel destacado. En este ámbito, es aún más interesante valorar qué factores se pueden tener en cuenta comoprotectores de riesgo. Tras el análisis de las variables objeto de estudio en este sentido, se hallaron diferencias entre roles profesionales para inteligencia emocional, "engagement" y desesperanza, que ponen de manifiesto que, pese a que los participantes del estudio se sitúan dentro de la normalidad, los educadores sociales parecen tener un factor de vulnerabilidad respecto a sus compañeros, que puede repercutir en su salud. Asimismo, se concluye que la inteligencia emocional se constata como un valioso recurso personal, predictor de engagement y protector ante desesperanza, cuya relevancia debe tenerse en cuenta en los modelos teóricos y prácticos para la mejora del bienestar y desarrollo personal.
 
Objectius: Aquest treball de recerca consta de tres objectius generals. En primer lloc, conéixer la situació dels professionals de la Xarxa d'Atenció Social de la Comunitat de Madrid respecte a tres variables relatives a factors psicosocials de salut laboral: intel·ligència emocional, "engagement" i desesperança. En segon lloc, analitzar les interrelacions existents entre aquestes variables, a través d'anàlisis de dades i en funció de variables sociodemogràfiques. Finalment, valorar l'educació emocional com a estratègia adequada per a la millora de prevenció i promoció de la salut laboral d'aquests professionals. Resultats: L'evidència científica demostra fefaentment la rellevància dels factors psicosocials i els recursos personals en relació amb la salut. En aquest sentit, "engagement", desesperança, i, especialment, intel·ligència emocional, es postulen com a interessants factors a tindre en compte per als models de benestar i salut, entre els quals la salut laboral té un paper destacat. En aquest àmbit, és encara més interessant valorar quins factors es poden tindre en compte com a protectors de risc. Després de l'anàlisi de les variables objecte d'estudi en aquest sentit, es van trobar diferències entre rols professionals per a intel·ligència emocional, "engagement" i desesperança, que posen de manifest que, malgrat que els participants de l'estudi se situen dins de la normalitat, els educadors socials semblen tindre un factor de vulnerabilitat respecte als seus companys, que pot repercutir en la seua salut. Així mateix, es conclou que la intel·ligència emocional es constata com un valuós recurs personal, predictor de "engagement" i protector davant desesperança, la rellevància del qual ha de tindre's en compte en els models teòrics i pràctics per a la millora del benestar i desenvolupament personal.
 
[Compartido bajo licencia / Compartit sota llicència CC BY 4.0]