VICENTE-HERRERO, M.T.; LOPEZ-GONZALEZ, A.A.; RAMIREZ-IÑIGUEZ DE LA TORRE, M.V. et al. (2013) Correlación entre los valores de APE, IPSS, tipo de trabajo y nivel educacional en población laboral española - INVASSAT
Ves enrere VICENTE-HERRERO, M.T.; LOPEZ-GONZALEZ, A.A.; RAMIREZ-IÑIGUEZ DE LA TORRE, M.V. et al. (2013) Correlación entre los valores de APE, IPSS, tipo de trabajo y nivel educacional en población laboral española
VICENTE-HERRERO, M.T.; LOPEZ-GONZALEZ, A.A.; RAMIREZ-IÑIGUEZ DE LA TORRE, M.V. et al. (2013) Correlación entre los valores de APE, IPSS, tipo de trabajo y nivel educacional en población laboral española
VICENTE-HERRERO, M.T.; LÓPEZ-GONZÁLEZ, A.A.; RAMÍREZ-IÑIGUEZ DE LA TORRE, M.V. et al. Correlación entre los valores de APE, IPSS, tipo de trabajo y nivel educacional en población laboral española. [online] Revista Mexicana de Urología, 73, 3 (2013), p. 119-124. <http://www.revistamexicanadeurologia.com/Revistas/2013/Espanol/Mayo-Junio/05%20CORRELACION.pdf> [Consulta 15.07.2013]
RESUMEN DE LOS AUTORES: Introducción: En Salud laboral y por el médico del trabajo, se recurre al iPSS como screening de hiperplasia benigna de próstata (HBP) y al antígeno prostático específico (APE), como biomarcador para diagnóstico, estadificación y seguimiento del cáncer de próstata (CaP). Objetivo: El objetivo de nuestro estudio es valorar la influencia que sobre los valores del Índice internacional de la Sintomatología Prostática (iPSS, International Prostate Symptom Score, por sus siglas en inglés) y APE, tiene el puesto de trabajo desempeñado (white collar-blue collar) y el nivel educacional de los trabajadores. Material y métodos: Se incluyen 620 trabajadores del sector servicios, de más de 40 años valorando APE, iPSS, tipo de trabajo y nivel de estudios, con captación realizada durante los reconocimientos periódicos de vigilancia de la salud. Se aplica el test de ji cuadrada para la diferencia de proporciones y el test de la t-Student para las diferencias en los valores medios de edad, iPSS y APE según tipo de trabajo y nivel de estudios. Resultados: Se observan diferencias estadísticamente significativas en los valores medios del iPSS y APE, según tipo de trabajo y nivel de estudios de los trabajadores, y en las proporciones, según catalogación del IPSS de acuerdo al trabajo realizado. No se observan diferencias significativas según el nivel académico. Conclusiones: los valores de iPSS y APE son más altos en los trabajadores no manuales (white collar). los valores de APE son más altos en trabajadores con bajo nivel de estudios.
RESUM DELS AUTORS: Introducció: En Salut laboral i pel metge del treball, es recorre a l'iPSS com screening d'hiperplàsia benigna de pròstata (HBP) i a l'antigen prostàtic específic (APE), com a biomarcador per a diagnòstic, estadificació i seguiment del càncer de pròstata (CaP). Objectiu: L'objectiu del nostre estudi és valorar la influència que sobre els valors de l'Índex internacional de la Simptomatologia Prostàtica (iPSS, International Prostate Symptom Score, per les seues sigles en anglés) i APE, té el lloc de treball exercit (White collar-blue collar) i el nivell educacional dels treballadors. Material i mètodes: S'inclouen 620 treballadors del sector serveis, de més de 40 anys valorant APE, iPSS, tipus de treball i nivell d'estudis, amb captació realitzada durant els reconeixements periòdics de vigilància de la salut. S'aplica el test de ji quadrada per a la diferència de proporcions i el test de la t-Student per a les diferències en els valors mitjans d'edat, iPSS i APE segons tipus de treball i nivell d'estudis. Resultats: S'observen diferències estadísticament significatives en els valors mitjans de l'iPSS i APE, segons tipus de treball i nivell d'estudis dels treballadors, i en les proporcions, segons catalogació de l'IPSS d'acord al treball realitzat. No s'observen diferències significatives segons el nivell acadèmic. Conclusions: els valors d'iPSS i APE són més alts en els treballadors no manuals (White collar). Els valors d'APE són més alts en treballadors amb baix nivell d'estudis.
RESUMEN DE LOS AUTORES: Introducción: En Salud laboral y por el médico del trabajo, se recurre al iPSS como screening de hiperplasia benigna de próstata (HBP) y al antígeno prostático específico (APE), como biomarcador para diagnóstico, estadificación y seguimiento del cáncer de próstata (CaP). Objetivo: El objetivo de nuestro estudio es valorar la influencia que sobre los valores del Índice internacional de la Sintomatología Prostática (iPSS, International Prostate Symptom Score, por sus siglas en inglés) y APE, tiene el puesto de trabajo desempeñado (white collar-blue collar) y el nivel educacional de los trabajadores. Material y métodos: Se incluyen 620 trabajadores del sector servicios, de más de 40 años valorando APE, iPSS, tipo de trabajo y nivel de estudios, con captación realizada durante los reconocimientos periódicos de vigilancia de la salud. Se aplica el test de ji cuadrada para la diferencia de proporciones y el test de la t-Student para las diferencias en los valores medios de edad, iPSS y APE según tipo de trabajo y nivel de estudios. Resultados: Se observan diferencias estadísticamente significativas en los valores medios del iPSS y APE, según tipo de trabajo y nivel de estudios de los trabajadores, y en las proporciones, según catalogación del IPSS de acuerdo al trabajo realizado. No se observan diferencias significativas según el nivel académico. Conclusiones: los valores de iPSS y APE son más altos en los trabajadores no manuales (white collar). los valores de APE son más altos en trabajadores con bajo nivel de estudios.
RESUM DELS AUTORS: Introducció: En Salut laboral i pel metge del treball, es recorre a l'iPSS com screening d'hiperplàsia benigna de pròstata (HBP) i a l'antigen prostàtic específic (APE), com a biomarcador per a diagnòstic, estadificació i seguiment del càncer de pròstata (CaP). Objectiu: L'objectiu del nostre estudi és valorar la influència que sobre els valors de l'Índex internacional de la Simptomatologia Prostàtica (iPSS, International Prostate Symptom Score, per les seues sigles en anglés) i APE, té el lloc de treball exercit (White collar-blue collar) i el nivell educacional dels treballadors. Material i mètodes: S'inclouen 620 treballadors del sector serveis, de més de 40 anys valorant APE, iPSS, tipus de treball i nivell d'estudis, amb captació realitzada durant els reconeixements periòdics de vigilància de la salut. S'aplica el test de ji quadrada per a la diferència de proporcions i el test de la t-Student per a les diferències en els valors mitjans d'edat, iPSS i APE segons tipus de treball i nivell d'estudis. Resultats: S'observen diferències estadísticament significatives en els valors mitjans de l'iPSS i APE, segons tipus de treball i nivell d'estudis dels treballadors, i en les proporcions, segons catalogació de l'IPSS d'acord al treball realitzat. No s'observen diferències significatives segons el nivell acadèmic. Conclusions: els valors d'iPSS i APE són més alts en els treballadors no manuals (White collar). Els valors d'APE són més alts en treballadors amb baix nivell d'estudis.