TOBAR BUSTOS, Catalina; MARTINEZ LOMAKIN, Felipe (2013). Dermatitis, un enfoque desde la medicina ocupacional - INVASSAT
Ves enrere TOBAR BUSTOS, Catalina; MARTINEZ LOMAKIN, Felipe (2013). Dermatitis, un enfoque desde la medicina ocupacional
TOBAR BUSTOS, Catalina; MARTINEZ LOMAKIN, Felipe (2013). Dermatitis, un enfoque desde la medicina ocupacional
TOBAR BUSTOS, Catalina; MARTÍNEZ LOMAKIN, Felipe. Dermatitis, un enfoque desde la medicina ocupacional. [online] Medwave, 13, 3 (2013), e5645. doi: 10.5867/medwave.2013.03.5645. <http://www.mednet.cl/link.cgi/Medwave/PuestaDia/Practica/5645> [Consulta 15.04.2013]
RESUMEN DE LOS AUTORES: La dermatitis ocupacional es una de las enfermedades ocupacionales más frecuentes en la práctica clínica. Su prevalencia varía en función de las actividades laborales y tipos de exposición, con cifras citadas en la literatura de hasta un 37%. Su origen puede ser irritativo o alérgico. Entre sus factores de riesgo se incluyen la atopía y el lavado de manos frecuente o la realización de trabajos húmedos, con evidencia controvertida para factores como el sexo, el consumo de tabaco, entre otros. El diagnóstico se basa en el examen físico, las pruebas etiológicas en parche y la certificación del origen ocupacional mediante criterios estandarizados. Se le ha asociado a disminución de la productividad laboral, ausentismo y cambios de ocupación, así como a disminuciones importantes de la calidad de vida de los pacientes. La prevención se basa fundamentalmente en la educación y la limitación de la exposición. Estas estrategias son compartidas con el tratamiento, al que se agrega el uso de fármacos como los esteroides tópicos y los inhibidores de calcineurina.
RESUM DELS AUTORS: La dermatitis ocupacional és una de les malalties ocupacionals més freqüents en la pràctica clínica. La seua prevalença varia en funció de les activitats laborals i tipus d'exposició, amb xifres esmentades en la literatura de fins a un 37%. El seu origen pot ser irritatiu o al·lèrgic. Entre els seus factors de risc s'inclouen l'atòpia i el llavat de mans freqüent o la realització de treballs humits, amb evidència controvertida per a factors com el sexe, el consum de tabac, entre altres. El diagnòstic es basa en l'examen físic, les proves etiològiques en pegat i la certificació de l'origen ocupacional mitjançant criteris estandarditzats. Se li ha associat a disminució de la productivitat laboral, absentisme i canvis d'ocupació, així com a disminucions importants de la qualitat de vida dels pacients. La prevenció es basa fonamentalment en l'educació i la limitació de l'exposició. Aquestes estratègies són compartides amb el tractament, a què s'agrega l'ús de fàrmacs com els esteroides tòpics i els inhibidors de calcineurina.