GUPTA, Nidhi; BJERREGAARD, Søren Skotte; YANG, Liyun; FORSMAN Mikael; RASMUSSEN, Charlotte Lund; RASMUSSEN, Charlotte Diana Nørregaard; CLAYS, Els; HOLTERMANN, Andreas (2022). Does occupational forward bending of the back increase long-term sickness absence risk?: a 4-year prospective register-based study using device-measured compositional data analysis - INVASSAT
Ves enrere GUPTA, Nidhi; BJERREGAARD, Søren Skotte; YANG, Liyun; FORSMAN Mikael; RASMUSSEN, Charlotte Lund; RASMUSSEN, Charlotte Diana Nørregaard; CLAYS, Els; HOLTERMANN, Andreas (2022). Does occupational forward bending of the back increase long-term sickness absence risk?: a 4-year prospective register-based study using device-measured compositional data analysis
GUPTA, Nidhi; BJERREGAARD, Søren Skotte; YANG, Liyun; FORSMAN Mikael; RASMUSSEN, Charlotte Lund; RASMUSSEN, Charlotte Diana Nørregaard; CLAYS, Els; HOLTERMANN, Andreas (2022). Does occupational forward bending of the back increase long-term sickness absence risk?: a 4-year prospective register-based study using device-measured compositional data analysis
GUPTA, Nidhi; BJERREGAARD, Søren Skotte; YANG, Liyun; FORSMAN Mikael; RASMUSSEN, Charlotte Lund; RASMUSSEN, Charlotte Diana Nørregaard; CLAYS, Els; HOLTERMANN, Andreas. Does occupational forward bending of the back increase long-term sickness absence risk?: a 4-year prospective register-based study using device-measured compositional data analysis. Scandinavian Journal of Work, Environment & Health [en línea]. 2022. 12 p. [Consulta: 29.07.2022]. ISSN: 1795-990X. DOI: 10.5271/sjweh.4047.
Objetivo: La flexión hacia adelante de la espalda es común en muchos trabajos y un factor de riesgo de ausencia por enfermedad. Sin embargo, este conocimiento se basa en la flexión hacia adelante auto informada que generalmente es imprecisa. Por lo tanto, nuestro objetivo fue investigar la relación dosis-respuesta entre la flexión hacia adelante medida por el dispositivo en el trabajo y el riesgo prospectivo de ausencia por enfermedad a largo plazo (LTSA) basado en el registro. Métodos: Al inicio del estudio, 944 trabajadores (93 % de trabajos manuales) usaron acelerómetros en la parte superior de la espalda y el muslo durante 1 a 6 días laborales para medir el tiempo de trabajo con flexión hacia adelante (>30˚ y >60˚) y posiciones corporales. El primer evento de LTSA (≥6 semanas consecutivas) durante un seguimiento de 4 años se recuperó de un registro nacional. Se utilizaron análisis de riesgos proporcionales de Cox compositivos para modelar la asociación entre el tiempo de trabajo con flexión de la espalda hacia adelante en una posición corporal erguida y LTSA ajustado por edad, sexo, índice de masa corporal (IMC), levantamiento/carga ocupacional, tipo de trabajo y, en un escalón adicional, para la actividad física (AF) en el tiempo libre en días laborables. Resultados: Durante un tiempo de trabajo medio de 457 minutos/día, los trabajadores dedicaron en promedio 40 y 10 minutos a inclinarse hacia delante >30˚ y >60˚ en posición erguida, respectivamente. Cinco minutos más de flexión hacia adelante >30˚ y >60˚ en el trabajo se asociaron con un 4 % [intervalo de confianza (IC) del 95 %: 1,01–1,07] y un 8 % (IC del 95 %: 1,01–1,16) más alto en el riesgo de LTSA, respectivamente. El ajuste por actividad física en el tiempo libre no influyó en los resultados. Conclusión: Encontramos una asociación dosis-respuesta entre la flexión de la espalda hacia adelante medida por el dispositivo y el riesgo prospectivo de LTSA. Este conocimiento puede integrarse en los métodos factibles disponibles para medir la flexión hacia adelante de la espalda para mejorar la evaluación y prevención de riesgos en el lugar de trabajo.
Objectiu: La flexió cap avant de l'esquena és comuna en molts treballs i un factor de risc d'absència per malaltia. No obstant això, aquest coneixement es basa en la flexió cap avant autoinformada que generalment és imprecisa. Per tant, el nostre objectiu va ser investigar la relació dosi-resposta entre la flexió cap avant mesurada pel dispositiu en el treball i el risc prospectiu d'absència per malaltia a llarg termini (LTSA) basat en el registre. Mètodes: A l'inici de l'estudi, 944 treballadors (93% de treballs manuals) van usar acceleròmetres en la part superior de l'esquena i la cuixa durant 1 a 6 dies laborals per a mesurar el temps de treball amb flexió cap avant (>30˚ i >60˚) i posicions corporals. El primer esdeveniment de LTSA (≥6 setmanes consecutives) durant un seguiment de 4 anys es va recuperar d'un registre nacional. Es van utilitzar anàlisi de riscos proporcionals de Cox compositius per a modelar l'associació entre el temps de treball amb flexió de l'esquena cap avant en una posició corporal alçada i LTSA ajustat per edat, sexe, índex de massa corporal (IMC), alçament/carrega ocupacional, tipus de treball i, en un escaló addicional, per a l'activitat física (AF) en el temps lliure en dies laborables. Resultats: Durant un temps de treball mitjà de 457 minuts/dia, els treballadors van dedicar en mitjana 40 i 10 minuts a inclinar-se cap avant >30˚ i >60˚ en posició alçada, respectivament. Cinc minuts més de flexió cap avant >30˚ i >60˚ en el treball es van associar amb un 4% [interval de confiança (IC) del 95%: 1,01–1,07] i un 8% (IC del 95%: 1,01–1,16) més alt en el risc de LTSA, respectivament. L'ajust per activitat física en el temps lliure no va influir en els resultats. Conclusió: Trobem una associació dosi-resposta entre la flexió de l'esquena cap avant mesurada pel dispositiu i el risc prospectiu de LTSA. Aquest coneixement pot integrar-se en els mètodes factibles disponibles per a mesurar la flexió cap avant de l'esquena per a millorar l'avaluació i prevenció de riscos en el lloc de treball.
Objective: Forward bending of the back is common in many jobs and a risk factor for sickness absence. However, this knowledge is based on self-reported forward bending that is generally imprecise. Thus, we aimed to investigate the dose–response relation between device-measured forward bending at work and prospective register-based risk of long-term sickness absence (LTSA). Methods: At baseline, 944 workers (93% from blue-collar jobs) wore accelerometers on their upper back and thigh over 1–6 workdays to measure worktime with forward bending (>30˚ and >60˚) and body positions. The first event of LTSA (≥6 consecutive weeks) over a 4-year follow-up were retrieved from a national register. Compositional Cox proportional hazard analyses were used to model the association between worktime with forward bending of the back in an upright body position and LTSA adjusted for age, sex, body mass index (BMI), occupational lifting/carrying, type of work, and, in an additional step, for leisure time physical activity (PA) on workdays. Results: During a mean worktime of 457 minutes/day, the workers on average spent 40 and 10 minutes on forward bending >30˚ and >60˚ in the upright position, respectively. Five more minutes forward bending >30˚ and >60˚ at work were associated with a 4% [95% confidence interval (CI) 1.01–1.07] and 8% (95% CI 1.01–1.16) higher LTSA risk, respectively. Adjustment for leisure-time PA did not influence the results. Conclusion: We found a dose–response association between device-measured forward bending of the back and prospective LTSA risk. This knowledge can be integrated into available feasible methods to measure forward bending of the back for improved workplace risk assessment and prevention.
[Compartido bajo licencia / Compartit sota llicència CC BY 4.0]