Telèfon

Memòria prevencionista

Monogràfics

Ves enrere DOMÍNGUEZ-AMARILLO, Samuel (2020); FERNANDEZ-AGUERA, Jessica; CESTEROS-GARCIA, Sonia; GONZALEZ-LEZCANO, Roberto Alonso. Bad Air Can Also Kill: Residential Indoor Air Quality and Pollutant Exposure Risk during the COVID-19 Crisis

DOMÍNGUEZ-AMARILLO, Samuel (2020); FERNANDEZ-AGUERA, Jessica; CESTEROS-GARCIA, Sonia; GONZALEZ-LEZCANO, Roberto Alonso. Bad Air Can Also Kill: Residential Indoor Air Quality and Pollutant Exposure Risk during the COVID-19 Crisis

DOMINGUEZ-AMARILLO, Samuel; FERNANDEZ-AGUERA, Jessica; CESTEROS-GARCIA,  Sonia; GONZALEZ-LEZCANO, Roberto Alonso. Bad Air Can Also Kill: Residential Indoor Air Quality and Pollutant Exposure Risk during the COVID-19 Crisis. International Journal of Environmental Research and Public Health [en línea]. 2020, 17, 19. 33 p. [Consulta: 18.11.2020]. ISSN 1660-4601. DOI: 10.3390/ijerph17197183.
 
Durante el primer brote de la pandemia de SARS-CoV-2, la población, concentrándose principalmente en el riesgo de infección, por lo general no prestó atención a la calidad del aire interior. España, y la ciudad de Madrid en particular, se encontraban entre los puntos calientes del coronavirus en el mundo. Toda la población del país estuvo sujeta a un bloqueo 24/7 durante 45 días. Este artículo describe una encuesta longitudinal comparativa de la calidad del aire en cuatro tipos de viviendas en la ciudad de Madrid antes y durante el cierre. El documento analizó las temperaturas interiores y las variaciones de CO2, partículas de 2,5 μm (PM2.5) y concentraciones de compuestos orgánicos volátiles totales (TVOC) antes y durante el cierre. La concentración media diaria de PM2.5 al aire libre disminuyó de 11.04 µg / m3 antes a 7.10 µg / m3 durante el cierre. Antes del bloqueo, los valores de concentración de NO2 puntuaron como "muy buenos" el 46% del tiempo, en comparación con el 90,9% durante ese período. Aunque la calidad del aire exterior de la ciudad mejoró, durante el encierro la exposición de la población a los contaminantes interiores fue en general más aguda y prolongada. Debido principalmente a la preocupación por el ahorro de energía doméstica, la falta de ventilación adecuada y el uso más intensivo de productos de limpieza y desinfectantes durante la crisis del covid-19, los niveles de contaminantes interiores fueron típicamente más altos que los compatibles con ambientes saludables. La concentración media diaria de PM2.5 aumentó aproximadamente un 12% y la concentración media de TVOC entre un 37% y un 559%. El documento también presenta una serie de recomendaciones para mejorar los ambientes domésticos interiores en futuras pandemias y detalla las acciones urgentes que se tomarán en torno a la calidad del aire interior (IAQ) en caso de cuarentena total o parcial para proteger a los residentes de enfermedades respiratorias y una mayor susceptibilidad concomitante al SARS-CoV-2, según lo identificado por la investigación médica internacional.
 
Durant el primer brot de la pandèmia de SARS-CoV-2, la població, concentrant-se principalment en el risc d'infecció, en general no va parar atenció a la qualitat de l'aire interior. Espanya, i la ciutat de Madrid en particular, es trobaven entre els punts calents del coronavirus en el món. Tota la població del país va estar subjecta a un bloqueig 24/7 durant 45 dies. Aquest article descriu una enquesta longitudinal comparativa de la qualitat de l'aire en quatre tipus d'habitatges a la ciutat de Madrid abans i durant el tancament. El document va analitzar les temperatures interiors i les variacions de CO₂, partícules de 2,5 μm (PM2.5) i concentracions de compostos orgànics volàtils totals (TVOC) abans i durant el tancament. La concentració mitjana diària de PM2.5 a l'aire lliure va disminuir d'11.04 µg / m³ abans a 7.10 µg / m³ durant el tancament. Abans del bloqueig, els valors de concentració de NO2 van puntuar com "molt bons" el 46% del temps, en comparació amb el 90,9% durant aqueix període. Encara que la qualitat de l'aire exterior de la ciutat va millorar, durant el tancament l'exposició de la població als contaminants interiors va ser en general més aguda i prolongada. Degut principalment a la preocupació per l'estalvi d'energia domèstica, la falta de ventilació adequada i l'ús més intensiu de productes de neteja i desinfectants durant la crisi del covid-19, els nivells de contaminants interiors van ser típicament més alts que els compatibles amb ambients saludables. La concentració mitjana diària de PM2.5 va augmentar aproximadament un 12% i la concentració mitjana de TVOC entre un 37% i un 559%. El document també presenta una sèrie de recomanacions per a millorar els ambients domèstics interiors en futures pandèmies i detalla les accions urgents que es prendran entorn de la qualitat de l'aire interior (IAQ) en cas de quarantena total o parcial per a protegir als residents de malalties respiratòries i una major susceptibilitat concomitant al SARS-CoV-2, segons l'identificat per la investigació mèdica internacional.
 
During the first outbreak of the SARS-CoV-2 pandemic the population, focusing primarily on the risk of infection, was generally inattentive to the quality of indoor air. Spain, and the city of Madrid in particular, were among the world's coronavirus hotspots. The country's entire population was subject to a 24/7 lockdown for 45 days. This paper describes a comparative longitudinal survey of air quality in four types of housing in the city of Madrid before and during lockdown. The paper analysed indoor temperatures and variations in CO2, 2.5 μm particulate matter (PM2.5) and total volatile organic compound (TVOC) concentrations before and during lockdown. The mean daily outdoor PM2.5 concentration declined from 11.04 µg/m3 before to 7.10 µg/m3 during lockdown. Before lockdown the NO2 concentration values scored as ‘very good' 46% of the time, compared to 90.9% during that period. Although the city's outdoor air quality improved, during lockdown the population's exposure to indoor pollutants was generally more acute and prolonged. Due primarily to concern over domestic energy savings, the lack of suitable ventilation and more intensive use of cleaning products and disinfectants during the covid-19 crisis, indoor pollutant levels were typically higher than compatible with healthy environments. Mean daily PM2.5 concentration rose by approximately 12% and mean TVOC concentration by 37% to 559%. The paper also puts forward a series of recommendations to improve indoor domestic environments in future pandemics and spells out urgent action to be taken around indoor air quality (IAQ) in the event of total or partial quarantining to protect residents from respiratory ailments and concomitantly enhanced susceptibility to SARS-CoV-2, as identified by international medical research.
Calidad de aire interior PRL COVID-19
 
[Compartido bajo licencia / Compartit sota llicència CC BY 4.0]