Monogràfics

« Ves enrere

CORREA-CORREA, Zamanda (2012). El Síndrome de Burnout en Profesores Universitarios de los Sectores Público y Privado

CORREA-CORREA, Zamanda (2012). El Síndrome de Burnout en Profesores Universitarios de los Sectores Público y Privado

CORREA-CORREA, Zamanda. El Síndrome de Burnout en Profesores Universitarios de los Sectores Público y Privado. [online] Epidemiología y salud, 1, 2 (2012) p. 19-24. <http://www.siicsalud.com/pdf/eys_1_2_128890_51613.pdf> [Consulta 21.05.2013]

RESUMEN DE LA AUTORA: Objetivos: Analizar la relación entre burnout y una serie de variables sociodemográficas, causas y consecuencias del síndrome, en profesores universitarios de los sectores público y privado de la ciudad de Popayán. Métodos: La población pertenece a los sectores público y privado, tanto de sexo masculino como femenino, con edades entre los 20 y los 60 años. Se evaluaron con el Cuestionario Breve de Burnout, validado para Latinoamérica y para profesores. Es un estudio cuantitativo transversal; para analizar los datos se utilizan estadísticas descriptivas y la prueba de chi cuadrado, se aceptaron niveles de significación estadística de p < 0.05. El análisis es univariado y bivariado. Resultados: Los resultados indican una baja presencia del síndrome de burnout en esta población. Se encuentra una frecuencia del 9% de alta despersonalización en el sector privado y del 12% en el sector público, es decir que estos docentes han desarrollado insensibilidad hacia los receptores de sus servicios, y frecuencias del 16% y del 10% de altas consecuencias físicas y del 9% y 10% de altas consecuencias sociales, en los sectores privado y público, respectivamente. El análisis bivariado demuestra la asociación significativa de diversos factores. Conclusión: Existe una baja presencia de síndrome de burnout en esta población. Las variables que están altamente asociadas con la dimensión despersonalización y las consecuencias físicas y sociales, tanto en el sector público como el privado son: número de horas que se labora en la semana y tiempo que se lleva en la universidad y en el mismo cargo. Sólo en el sector público, en un mínimo porcentaje, los profesores presentaron antecedentes del síndrome y consecuencias psicológicas.

RESUM DE L'AUTORA: Objectius: Analitzar la relació entre burnout i una sèrie de variables sociodemogràfiques, causes i conseqüències de la síndrome, en professors universitaris dels sectors públic i privat de la ciutat de Popayán. Mètodes: La població pertany als sectors públic i privat, tant de sexe masculí com femení, amb edats entre els 20 i els 60 anys. Es van avaluar amb el Qüestionari Breu de Burnout, validat per a Llatinoamèrica i per a professors. És un estudi quantitatiu transversal; per a analitzar les dades s'utilitzen estadístiques descriptives i la prova de txi quadrat, es van acceptar nivells de significació estadística de p < 0.05. L'anàlisi és univariat i bivariat. Resultats: Els resultats indiquen una baixa presència de la síndrome de burnout en aquesta població. Es troba una freqüència del 9% d'alta despersonalització en el sector privat i del 12% en el sector públic, és a dir que aquests docents han desenrotllat insensibilitat cap als receptors dels seus serveis, i freqüències del 16% i del 10% d'altes conseqüències físiques i del 9% i 10% d'altes conseqüències socials, en els sectors privat i públic, respectivament. L'anàlisi bivariat demostra l'associació significativa de diversos factors. Conclusió: Hi ha una baixa presència de síndrome de burnout en aquesta població. Les variables que estan altament associades amb la dimensió despersonalització i les conseqüències físiques i socials, tant en el sector públic com el privat són: nombre d'hores que es labora en la setmana i temps que es porta en la universitat i en el mateix càrrec. Només en el sector públic, en un mínim percentatge, els professors van presentar antecedents de la síndrome i conseqüències psicològiques.