ROIG-GRAU, Isabel; FORNÉS-OLLÉ, Berta; RODRIGUEZ ROIG, Ramon; DELGADO-JUNCADELLA, Anna; GONZÁLEZ-VALERO, Joan Antón; RODRÍGUEZ-MARTÍN, Irene (2022). Burnout en profesionales de atención primaria en la Cataluña Central - INVASSAT
Ves enrere ROIG-GRAU, Isabel; FORNÉS-OLLÉ, Berta; RODRIGUEZ ROIG, Ramon; DELGADO-JUNCADELLA, Anna; GONZÁLEZ-VALERO, Joan Antón; RODRÍGUEZ-MARTÍN, Irene (2022). Burnout en profesionales de atención primaria en la Cataluña Central
ROIG-GRAU, Isabel; FORNÉS-OLLÉ, Berta; RODRIGUEZ ROIG, Ramon; DELGADO-JUNCADELLA, Anna; GONZÁLEZ-VALERO, Joan Antón; RODRÍGUEZ-MARTÍN, Irene (2022). Burnout en profesionales de atención primaria en la Cataluña Central
ROIG-GRAU, Isabel; FORNÉS-OLLÉ, Berta; RODRIGUEZ ROIG, Ramon; DELGADO-JUNCADELLA, Anna; GONZÁLEZ-VALERO, Joan Antón; RODRÍGUEZ-MARTÍN, Irene. Burnout en profesionales de atención primaria en la Cataluña Central. Archivos de Prevención de Riesgos Laborales [en línea]. 2022, 25, 2, 86-100. [Consulta 14.07.2022]. ISSN: 1578-2549. DOI: 10.12961/aprl.2022.25.02.02.
Objetivos: Analizar la prevalencia y gravedad del síndrome de Burnout en los profesionales de los Equipos de Atención Primaria y su asociación con variables laborales y demográficas. Métodos: Estudio transversal, observacional, descriptivo y multicéntrico. La muestra la forman trabajadores de todas las categorías profesionales sanitarias de la Cataluña Central. Se realiza a través del cuestionario autoadministrado y anónimo Maslach Burnout Inventory adaptado a la población española con tres escalas que valoran cansancio emocional, despersonalización y realización personal. Las variables cuantitativas se describen con la media y desviación estándar y las cualitativas con porcentajes. Se comparan mediante la t-Student para variables cuantitativas, chi cuadrado de Pearson para las variables categóricas con la corrección de Fisher y Mann-Whitney para las variables continuas. Resultados: Participaron 614 profesionales, edad media 45.6 años, 84.9% mujeres. El 54.7% no tiene ninguna escala afectada, un 30.94% tiene una escala afectada. El Burnout con alteración de dos o más escalas se presenta en el 14.3%, de los que un 3.74% presentan Burnout grave con alteración de las tres escalas. La dimensión de cansancio emocional y despersonalización en grado alto y baja realización personal se da mayoritariamente en médicos adjuntos y residentes. Conclusiones: El síndrome de Burnout en los profesionales de Atención Primaria afecta principalmente a médicos, con escasa relación a variables laborales y sociodemográficas, y constituye un factor de riesgo psicosocial para la salud de estos profesionales.
Objectius: Analitzar la prevalença i gravetat de la síndrome de Burnout en els professionals dels Equips d'Atenció Primària i la seua associació amb variables laborals i demogràfiques. Mètodes: Estudi transversal, observacional, descriptiu i multicèntric. La mostra la formen treballadors de totes les categories professionals sanitàries de la Catalunya Central. Es realitza a través del qüestionari autoadministrat i anònim Maslach Burnout Inventory adaptat a la població espanyola amb tres escales que valoren cansament emocional, despersonalització i realització personal. Les variables quantitatives es descriuen amb la mitjana i desviació estàndard i les qualitatives amb percentatges. Es comparen mitjançant la t-Student per a variables quantitatives, chi quadrat de Pearson per a les variables categòriques amb la correcció de Fisher i Mann-Whitney per a les variables contínues. Resultats: Van participar 614 professionals, edat mitjana 45.6 anys, 84.9% dones. El 54.7% no té cap escala afectada, un 30.94% té una escala afectada. El Burnout amb alteració de dues o més escales es presenta en el 14.3%, dels quals un 3.74% presenten Burnout greu amb alteració de les tres escales. La dimensió de cansament emocional i despersonalització en grau alt i baixa realització personal es dona majoritàriament en metges adjunts i residents. Conclusions: La síndrome de Burnout en els professionals d'Atenció Primària afecta principalment a metges, amb escassa relació a variables laborals i sociodemogràfiques, i constitueix un factor de risc psicosocial per a la salut d'aquests professionals.