LÓPEZ LÓPEZ, Carmen María (2018). Análisis del estado actual de los hábitos de seguridad en radioprotección del personal sanitario quirúrgico - INVASSAT
Ves enrere LÓPEZ LÓPEZ, Carmen María (2018). Análisis del estado actual de los hábitos de seguridad en radioprotección del personal sanitario quirúrgico
LÓPEZ LÓPEZ, Carmen María (2018). Análisis del estado actual de los hábitos de seguridad en radioprotección del personal sanitario quirúrgico
LÓPEZ LÓPEZ, Carmen María. Análisis del estado actual de los hábitos de seguridad en radioprotección del personal sanitario quirúrgico [online]. Tesis doctoral. Miguel Ángel Fernández-Villacañas Marín, Matilde Campos Aranda, Mª Ángeles Rodríguez Navarro, dir. Murcia: Universidad de Murcia, 2018. 197 p. [Consulta: 09.03.2020]. <http://hdl.handle.net/10201/87744>
Resumen: Introducción: La tendencia en las últimas décadas ha sido hacia el incremento de los procedimientos guiados por fluoroscopia, ampliándose a su vez el abanico de los servicios médicos y profesionales implicados. Cada vez el uso de esta técnica fuera de los servicios de radiodiagnóstico es mayor y aunque es de uso habitual en entre los profesionales del área quirúrgica se desconoce su modo de empleo. Los efectos nocivos de la exposición a radiación ionizante son ampliamente conocidos, por lo que la necesidad de protegernos frente a su peligrosidad resulta evidente. Objetivo: conocer la adherencia a la monitorización dosimétrica y la formación en radioprotección de los profesionales del área quirúrgica. Conocer los hábitos de seguridad aplicados, tanto por el mismo profesional, como para el paciente. Material y métodos: Se realizó un estudio observacional transversal. La población a estudio estuvo constituida por profesionales sanitarios que desarrollaban su actividad asistencial en el área quirúrgica involucrados en procedimientos guiados por fluoroscopia. Incluyó facultativos especialistas, personal de enfermería y auxiliar. El tamaño muestral fue de 349. El instrumento de medida empleado fue un cuestionario autoaplicado, formado por 23 preguntas divididas en cuatro áreas específicas a estudio o bloques. El primer bloque incluye las características sociodemográficas y sociolaborables de la muestra. El segundo bloque valora la formación en protección radiológica y uso de fluoroscopia del profesional. El tercero valora la aplicación de las medidas de radioprotección del profesional. El último bloque valora la información y las medidas de radioprotección ofrecidas al paciente. Resultados: la muestra presentó una edad media de 42 años y una experiencia media de 14 años. La distribución según la categoría profesional mostró un 77.1% de facultativos, un 19.8% de enfermeros y un 3.2% de personal auxiliar. El número medio de procedimientos guiados por fluoroscopia realizados a la semana fue de 3. En relación con la formación, más del 72% de los profesionales del área quirúrgica no poseen preparación específica, p<0,05. El análisis de los resultados se realizó desde dos perspectivas: análisis de la no utilización de las medidas de radioprotección y análisis del uso adecuado de las mismas. En relación con la dosimetría, el 72% de los profesionales nunca emplea el dosímetro, p<0.05. Mediante el de la ?2 de Pearson se halló relación entre el no uso de dicho dispositivo y el ámbito profesional (p<0,00001), los años de experiencia (p<0.02) y el número de procedimientos (p<0.00001). Menos de un 5% de los profesionales emplean el dosímetro adecuadamente, p<0.05. Las medidas de radioprotección en general no son empleadas, encontrando que más de un 85% de los profesionales nunca emplea las gafas plomadas, p<0.05 y más de un 91% nunca emplea los guantes plomados, p<0.05. Más de un 81% no emplean la colimación y solo un 5% contabiliza el tiempo de fluoroscopia, p<0.05. No se halló relación entre la formación y el empleo de las medidas de radioprotección. En relación con la información y protección al paciente, más del 80% de los profesionales no informan nunca al paciente de los riesgos asociados a la radiación ionizante, p<0.05. Más de la mitad nunca protege al paciente y únicamente un 5% lo protege durante todos los procedimientos. Conclusiones: casi tres cuartas partes de los profesionales sanitarios del área quirúrgica expuestos nunca utilizan el dosímetro y el uso de factores de radioprotección en general es inadecuado. La influencia de la formación específica resultó mínima ya que más de las tres cuartas partes de los profesionales con formación específica no utilizan adecuadamente las medidas de protección. La información y protección del paciente en relación con los riesgos de la exposición a radiación ionizante es mínima.
Resum: Introducció: La tendència en les últimes dècades ha sigut cap a l'increment dels procediments guiats per fluoroscòpia, ampliant-se a la vegada el ventall dels serveis mèdics i professionals implicats. Cada vegada l'ús d'aquesta tècnica fora dels serveis de radiodiagnòstic és major i encara que és d'ús habitual entre els professionals de l'àrea quirúrgica es desconeix la seua manera d'ús. Els efectes nocius de l'exposició a radiació ionitzant són àmpliament coneguts, per la qual cosa la necessitat de protegir-nos enfront de la seua perillositat resulta evident. Objectiu: conéixer l'adherència al monitoratge dosimètric i la formació en radioprotecció dels professionals de l'àrea quirúrgica. Conéixer els hàbits de seguretat aplicats, tant pel mateix professional, com per al pacient. Material i mètodes: Es va realitzar un estudi observacional transversal. La població a estudi va estar constituïda per professionals sanitaris que desenvolupaven la seua activitat assistencial en l'àrea quirúrgica involucrats en procediments guiats per fluoroscòpia. Va incloure facultatius especialistes, personal d'infermeria i auxiliar. La grandària mostral va ser de 349. L'instrument de mesura emprat va ser un qüestionari autoaplicat, format per 23 preguntes dividides en quatre àrees específiques a estudi o blocs. El primer bloc inclou les característiques sociodemogràfiques i sociolaborals de la mostra. El segon bloc valora la formació en protecció radiològica i ús de fluoroscòpia del professional. El tercer valora l'aplicació de les mesures de radioprotecció del professional. L'últim bloc valora la informació i les mesures de radioprotecció oferides al pacient. Resultats: la mostra va presentar una edat mitjana de 42 anys i una experiència mitjana de 14 anys. La distribució segons la categoria professional va mostrar un 77.1% de facultatius, un 19.8% d'infermers i un 3.2% de personal auxiliar. El nombre mitjà de procediments guiats per fluoroscòpia realitzats a la setmana va ser de 3. En relació amb la formació, més del 72% dels professionals de l'àrea quirúrgica no posseeixen preparació específica, p<0,05. L'anàlisi dels resultats es va realitzar des de dues perspectives: anàlisi de la no utilització de les mesures de radioprotecció i anàlisi de l'ús adequat d'aquestes. En relació amb la dosimetria, el 72% dels professionals mai empra el dosímetre, p<0.05. Mitjançant el de la ?2 de Pearson es va trobar relació entre el no ús d'aquest dispositiu i l'àmbit professional (p<0,00001), els anys d'experiència (p<0.02) i el nombre de procediments (p<0.00001). Menys d'un 5% dels professionals empren el dosímetre adequadament, p<0.05. Les mesures de radioprotecció en general no són emprades, trobant que més d'un 85% dels professionals mai empra les ulleres emplomades, p<0.05 i més d'un 91% mai empra els guants emplomats, p<0.05. Més d'un 81% no empren la col·limació i només un 5% comptabilitza el temps de fluoroscòpia, p<0.05. No es va trobar relació entre la formació i l'ús de les mesures de radioprotecció. En relació amb la informació i protecció al pacient, més del 80% dels professionals no informen mai el pacient dels riscos associats a la radiació ionitzant, p<0.05. Més de la meitat mai protegeix al pacient i únicament un 5% el protegeix durant tots els procediments. Conclusions: quasi tres quartes parts dels professionals sanitaris de l'àrea quirúrgica exposats mai utilitzen el dosímetre i l'ús de factors de radioprotecció en general és inadequat. La influència de la formació específica va resultar mínima, ja que més de les tres quartes parts dels professionals amb formació específica no utilitzen adequadament les mesures de protecció. La informació i protecció del pacient en relació amb els riscos de l'exposició a radiació ionitzant és mínima.
Abstract: Introduction: The trend in recent decades has been towards the increase in procedures guided by fluoroscopy, expanding the range of services and professionals involves. The use of this technique outside of radiology services is growing. In despite of fluoroscopy is commonly used among professionals in the surgical area, is unknown how safety is its use. We shouldn't forget their potential negative effects, because there is a risk of exposure to ionizing radiation, both patients and professionals. Objectives: Learn about dosimeter use. Study how surgical professionals are training in radiation protection. Evaluate the good practice in the use of fluoroscopy in the surgical field, focusing firstly on the safety of workers exposed and secondly in patient safety. Methods: We propose to conduct a cross-sectional study by conducting a personal survey that includes specialist doctors, nurses and assistants, who perform their work in the surgical area. The sample size was 349. To this end we adapt a survey of 23 questions divided into four blocks. The first blocks includes socio-demographic information such as the relationship with age, position and years of professional experience. The second part is focused on knowing the specific training in radiation protection and the use of fluoroscopy of different professionals. A third group, led to know the security measures used by the physician and the fourth is dedicated to recognize the information and protection measures that is offered to the patient. Results: The mean age of participants was 42 years and the average experience was 14 years. The distribution according to the professional category was 77.1% of physicians, 19.8% of nurses and 3.2% of auxiliary personnel. The average number of procedures guided by fluoroscopy performed per week was 3. More than 72% of professionals in the surgical area do not have specific training, p <0.05. The analysis of the results was carried out from two perspectives: analysis of the non-use of the radioprotection measures and analysis of their proper use. In relation to dosimetry, 72% of professionals never use the dosimeter, p <0.05. After applying the ?2 of Pearson test we found a relationship between the non-use of this device and the professional setting (p <0.00001), the years of experience (p <0.02) and the number of procedures (p <0.00001). Less than 5% of the professionals use the dosimeter properly, p <0.05. In generally, radiation protections are not used. More than 85% of the professionals never use leaded glasses and more than 91% never use leaded gloves, p<0.005. More than 81% not use collimation and only 5% account the fluoroscopy time, p<0.05. There was no relationship between specific training and the use of radiation measures. Regarding to information and protection offered to the patient, more than 80% of professionals never inform the patient about the radiation risks. More than half never protects the patient and only a 5% protects it in all fluoroscopy guided procedures. Conclusions: almost three-fourths of the professional exposures in the surgical area never use the dosimeter. In general the use of factor of radiation protection is inappropriate. The influence of specific training was minimal. Information and protection of the patient in relation to the risks of exposure to ionizing radiation is minimal.
[Compartido bajo licencia / Compartit sota llicència CC BY-NC-ND 4.0]