Telèfon

Memòria prevencionista

Resultats - Biblioteca Digital de PRL

Ves enrere ASAOKA, H.; SASAKI, N.; IMAMURA, K.; KURODA, R.; TSUNO, K.; KAWAKAMI, N. (2022). Effects of workplace measures against COVID-19 on psychological distress of full-time employees: A 12-month prospective study in the COVID-19 pandemic

ASAOKA, H.; SASAKI, N.; IMAMURA, K.; KURODA, R.; TSUNO, K.; KAWAKAMI, N. (2022). Effects of workplace measures against COVID-19 on psychological distress of full-time employees: A 12-month prospective study in the COVID-19 pandemic

ASAOKA, H.; SASAKI, N.; IMAMURA, K.; KURODA, R.; TSUNO, K.; KAWAKAMI, N. Effects of workplace measures against COVID-19 on psychological distress of full-time employees: A 12-month prospective study in the COVID-19 pandemic. Scandinavian Journal of Work, Environment & Health [en línea]. 2022, 12 p. [Consulta: 23.05.2022]. ISSN: 1795-990X. DOI: 10.5271/sjweh.4030.

Objetivo: Este estudio tuvo como objetivo investigar los efectos prospectivos de las medidas corporativas y organizacionales en el lugar de trabajo contra el COVID-19 para reducir la angustia psicológica de los empleados durante un seguimiento de 12 meses en la pandemia de COVID-19. Métodos: los datos se recuperaron de una encuesta de panel longitudinal en línea de empleados a tiempo completo en Japón, con la primera encuesta en marzo de 2020 y las encuestas 2 a 6 en mayo, agosto, noviembre de 2020, febrero y marzo de 2021, respectivamente. Se evaluaron siete medidas del lugar de trabajo específicas del área utilizando una escala de autoinforme de 23 ítems en el segundo seguimiento. La angustia psicológica se midió utilizando una escala de 18 ítems del Cuestionario Breve de Estrés Laboral en cada encuesta. Se realizaron regresiones lineales y análisis de modelos mixtos de angustia psicológica en los seguimientos de las puntuaciones de las medidas del lugar de trabajo específicas del área, ajustando la angustia psicológica y otras covariables en la primera encuesta. Resultados: Un total de 941 empleados respondieron al inicio; la mayoría de ellos (86,9-90,9%) participaron en las encuestas de seguimiento. El análisis de regresión lineal indicó que las medidas en el lugar de trabajo para facilitar las medidas preventivas de los empleados (es decir, comportamientos de higiene) se correlacionaron de manera estadísticamente significativa y negativa con la angustia psicológica en la quinta encuesta [b = -0.518, error estándar (SE) 0.259, P = 0.046]. Se observó una interacción estadísticamente significativa y negativa entre las puntuaciones y el tiempo de seguimiento en el análisis del modelo mixto (b=-0,096, SE 0,047, P=0,041). No se encontró tal correlación o interacción para ninguna de las otras medidas sub categóricas del lugar de trabajo. Conclusiones: el estudio proporciona evidencia prospectiva de un efecto protector de las medidas en el lugar de trabajo para facilitar los comportamientos de higiene de los empleados para reducir la angustia psicológica de los empleados a tiempo completo en la pandemia de COVID-19. La asociación parece más fuerte en un seguimiento posterior.

Objectiu: Aquest estudi va tindre com a objectiu investigar els efectes prospectius de les mesures corporatives i organitzacionals en el lloc de treball contra el COVID-19 per a reduir l'angoixa psicològica dels empleats durant un seguiment de 12 mesos en la pandèmia de COVID-19. Mètodes: les dades es van recuperar d'una enquesta de panell longitudinal en línia d'empleats a temps complet al Japó, amb la primera enquesta al març de 2020 i les enquestes 2 a 6 al maig, agost, novembre de 2020, febrer i març de 2021, respectivament. Es van avaluar set mesures del lloc de treball específiques de l'àrea utilitzant una escala d'autoinforme de 23 ítems en el segon seguiment. L'angoixa psicològica es va mesurar utilitzant una escala de 18 ítems del Qüestionari Breu d'Estrés Laboral en cada enquesta. Es van realitzar regressions lineals i anàlisis de models mixtos d'angoixa psicològica en els seguiments de les puntuacions de les mesures del lloc de treball específiques de l'àrea, ajustant l'angoixa psicològica i altres *covariables en la primera enquesta. Resultats: Un total de 941 empleats van respondre a l'inici; la majoria d'ells (86,9-90,9%) van participar en les enquestes de seguiment. L'anàlisi de regressió lineal va indicar que les mesures en el lloc de treball per a facilitar les mesures preventives dels empleats (és a dir, comportaments d'higiene) es van correlacionar de manera estadísticament significativa i negativa amb l'angoixa psicològica en la cinquena enquesta [b = -0.518, error estàndard (ES) 0.259, P = 0.046]. Es va observar una interacció estadísticament significativa i negativa entre les puntuacions i el temps de seguiment en l'anàlisi del model mixt (b=-0,096, ES 0,047, P=0,041). No es va trobar tal correlació o interacció per a cap de les altres mesures subcategòriques del lloc de treball. Conclusions: l'estudi proporciona evidència prospectiva d'un efecte protector de les mesures en el lloc de treball per a facilitar els comportaments d'higiene dels empleats per a reduir l'angoixa psicològica dels empleats a temps complet en la pandèmia de COVID-19. L'associació sembla més forta en un seguiment posterior.


Objective: This study aimed to investigate the prospective effects of corporate and organizational workplace measures against COVID-19 on reducing employees` psychological distress during a 12-month follow-up in the COVID-19 pandemic. Methods: Data were retrieved from an online longitudinal panel survey of full-time employees in Japan, with the 1st survey in March 2020, and the 2nd to 6th surveys in May, August, November 2020, February and March 2021, respectively. Seven area-specific workplace measures were assessed using a self-report 23-item scale at the 2nd follow-up. Psychological distress was measured using an 18-item scale of the Brief Job Stress Questionnaire at each survey. Linear regressions and mixed model analysis were conducted of psychological distress at follow-ups on scores of the area-specific workplace measures, adjusting for psychological distress and other covariates at the 1st survey. Results: A total of 941 employees responded at baseline; most of them (86.9–90.9%) participated in the follow-up surveys. Linear regression analysis indicated that workplace measures of facilitating employees’ preventive measures (ie, hygiene behaviors) statistically significantly and negatively correlated with psychological distress at the 5th survey [b=-0.518, standard error (SE) 0.259, P=0.046]. A statistically significant and negative interaction between the scores and time of follow-up was observed in the mixed model analysis (b=-0.096, SE 0.047, P=0.041). No such correlation or interaction was found for any of other subcategorical workplace measures. Conclusions: The study provides prospective evidence for a protective effect of workplace measures to facilitate employee’s hygiene behaviors on reducing psychological distress of full-time employees in the COVID-19 pandemic. The association seems stronger at a later follow-up.

[Compartido bajo licencia / Compartit sota llicència CC BY 4.0 ES]