Preguntes més freqüents - INVASSAT
Les activitats de neteja i condicionament de les vies públiques dels municipis de la província de València afectats per la DANA concentren a multitud de persones. Moltes d'elles actuen amb motiu del seu treball, pertanyent a diversos cossos, institucions, organismes i empreses les activitats de les quals poden entrar en l'àmbit d'aplicació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL).
No obstant això, gran part dels treballs es realitzen per persones pertanyents a la policia, servicis de protecció civil, Forces Armades i Guàrdia Civil i s'emmarquen en el context de funcions públiques en una situació de greu risc, catàstrofe i calamitat pública, que queden fora de l'àmbit d'aplicació de la LPRL segons s'establix en el seu article 3.2. Així mateix, també existix una massiva presència de persones voluntàries, conseqüència de la mobilització social solidària que s'ha produït, i fins i tot veïns afectats, que actuen a mode particular i que també queden fora de l'àmbit d'aplicació d'esta llei.
En qualsevol cas, totes estes persones concorren i actuen en les mateixes ubicacions. Per això entenem que, si bé la magnitud i excepcionalitat de la situació no fan possible l'aplicació de la CAU des de l'enfocament tradicional de la LPRL, resulta necessari dur a terme actuacions de coordinació per a protegir la seguretat i salut de totes les persones que es veuen afectades per la concurrència.
Per això, des de l'INVASSAT s'ha elaborat un Criteri sobre coordinació d’activitats en els treballs de neteja i recuperació de les vies públiques afectades per la DANA que aborda els aspectes bàsics relacionats amb els riscos derivats de la concurrència d'activitats en els escenaris abans descrits.
En l'espai DANA 2024: recursos sobre SSL del nostre portal trobarà més informació.
Respecte a la primera part de la seua consulta, este Institut no té competències per a donar interpretacions sobre un aspecte laboral i merament jurídic com el que versa la mateixa, per la qual cosa els recomanem que la traslladen a l'autoritat laboral competent en la matèria.
Respecte a la segona part de la seua consulta, en qualsevol cas, davant una situació excepcional com és la DANA ocorreguda a València entenem que cal adoptar mesures excepcionals i, per a això, des d'este Institut s'ha elaborat un Criteri sobre tasques de neteja en centres de treball després de les inundacions per la DANA que aborda els aspectes en matèria de seguretat i salut en el treball de la seua consulta.
En l'espai DANA 2024: recursos sobre SSL del nostre portal trobarà més informació.
Respecte a la primera part de la seua consulta, este Institut no té competències per a donar interpretacions sobre un aspecte laboral i merament jurídic com el que versa la mateixa, per la qual cosa els recomanem que la traslladen a l'autoritat laboral competent en la matèria.
Respecte a la segona part de la seua consulta, en qualsevol cas, davant una situació excepcional com és la DANA ocorreguda a València entenem que cal adoptar mesures excepcionals i, per a això, des d'este Institut s'ha elaborat un Criteri sobre tasques de neteja en centres de treball després de les inundacions per la DANA que aborda els aspectes en matèria de seguretat i salut en el treball de la seua consulta.
En l'espai DANA 2024: recursos sobre SSL del nostre portal trobarà més informació.
El servei espanyol d'assistència nacional, en relació amb les disposicions dels Reglaments REACH i CLP i de les responsabilitats que d'ells deriven, és el Portal d'informació REACH-CLP (PIR), que ofereix un servei d'informació gratuït a les empreses i altres parts interessades.
Aquest portal es crea en compliment dels articles 124 i 44 dels Reglaments REACH i CLP, respectivament, i està coordinat amb els seus equivalents europeus per a oferir una informació harmonitzada a nivell de la UE, amb el suport de l'Agència Europea de Químics (ECHA).
Per això, es recomana la consulta a aquest portal. I, concretament, es poden formular les consultes a través de l'espai creat amb eixa finalitat.
D'altra banda, en la Comunitat Valenciana, la Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública és l'autoritat competent en vigilar els aspectes sanitaris dels productes químics, la qual cosa inclou qüestions relatives a les seues fitxes de dades de seguretat.
La Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals (LPRL), indica, entre molts altres aspectes, que les persones treballadores tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball, i que aquest dret suposa l'existència d'un correlatiu deure de l'empresari de protecció d'aquestes persones enfront dels riscos laborals, que sempre que siga possible s'hauran d'evitar els riscos i, en cas que això no siga possible, s'hauran d'avaluar i adoptar aquelles mesures preventives que siguen necessàries per a eliminar o reduir i controlar tals riscos.
Per consegüent, quan no s'haja pogut evitar el risc derivat de l'exposició a temperatures extremes (risc d'estrés tèrmic) durant el treball, en llaures al compliment dels principis generals de l'acció preventiva (article 15 de la LPRL), existeix l'obligació empresarial d'avaluar el citat risc (com qualsevol altre risc al qual les persones treballadores pogueren estar exposades). Per tant, aquesta obligació no és nova, està des de l'entrada en vigor de la LPRL i el Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s'aprova el reglament dels serveis de prevenció (RSP).
Amb la recent modificació del Reial decret 486/1997, es concreta una mica aquesta obligació en treballs a l'aire lliure de tots els llocs de treball, inclosos els de l'article 1.2. del citat reial decret, així com les mesures preventives a adoptar. Referent a això, es proposa que davant condicions climatològiques extremes en treballs a l'aire lliure cal adoptar mesures preventives extremes podent arribar a paralitzar-se els mateixos durant les hores del dia en les quals concórreguen fenòmens meteorològics adversos, en aquells casos en què no puga garantir-se d'una altra manera la deguda protecció de les persones treballadores afectades.
Respecte a quina metodologia d'avaluació s'ha d'utilitzar, cal tindre en compte que la normativa de prevenció de riscos laborals no indica o concreta el mètode que ha d'emprar-se, per la qual cosa d'acord amb l'assenyalat en l'apartat 3 de l'article 5 del RSP, es podran utilitzar, si existeixen, els mètodes o criteris recollits en:
- normes UNE;
- guies de l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSST), de l'Institut Nacional de Silicosi i protocols i guies del Ministeri de Sanitat, així com d'institucions competents de les Comunitats Autònomes;
- normes internacionals;
- en absència dels anteriors, guies d'altres entitats de reconegut prestigi en la matèria o altres mètodes o criteris professionals descrits documentalment que complisquen el que s'estableix en el primer paràgraf de l'apartat 2 d'aquest article i proporcionen un nivell de confiança equivalent.
Per al cas concret d'avaluació del risc per exposició a temperatures extremes (estrés tèrmic) es recomana llegir, entre altres, la següent documentació tècnica de l'INSST:
- Guia tècnica per a l'avaluació i la prevenció dels riscos relatius a la utilització dels llocs de treball. Apèndix 4: Ambient tècnic
- NTP 322: Valoració del risc d'estrés tèrmic: índex WBGT
- NTP 922: Estrés tèrmic i sobrecàrrega tèrmica: avaluació dels riscos (I)
- NTP 923: Estrés tèrmic i sobrecàrrega tèrmica: avaluació dels riscos (II)
A més, enel portal de l'INSST pot trobar un espai específic sobre ambient tèrmic amb abundant documentació, així com eines informàtiques específiques (calculadors) per a l'avaluació de l'estrés tèrmic mitjançant el càlcul de la sobrecàrrega tèrmica estimada (norma ISO/DIS 7933:2018) i mitjançant l'índex WBGT (norma UNE EN ISO 7243), i per al càlcul de benestar tèrmic global i local.
Així mateix, l'informem que en el portal de l'INVASSAT té una àrea específica destinada al Risc d'altes temperatures, en la qual podrà trobar nombrosos recursos i criteris tècnics sobre la matèria.
L'article 29 del Reial decret llei 14/2022, d'1 d'agost, de mesures de sostenibilitat econòmica en l'àmbit del transport, en matèria de beques i ajudes a l'estudi, així com de mesures d'estalvi, eficiència energètica i de reducció de la dependència energètica del gas natural, aclareix la qüestió que Vostés plategen de manera meridiana en indicar que:
Els llindars de temperatura indicats anteriorment hauran d'ajustar-se, en el seu cas, per a complir amb el que es preveu en el Reial decret 486/1997, de 14 d'abril, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.
Com a conseqüència, des de l’INVASSAT entenem que el referit Reial decret llei anteposa i salvaguarda la seguretat i salut de les treballadores i treballadors i, per tant, en qualsevol lloc de treball en el qual les persones treballadores desenvolupen treballs lleugers han de complir-se les condicions ambientals a les quals fa referència l'annex III del Reial decret 486/1997, de 14 d'abril, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.
- No té obligació d'adoptar una modalitat preventiva (servei de prevenció alié, etc.) de conformitat a l'assenyalat en l'article 10 del Reial decret 39/1997, 17 de gener, pel qual s'aprova el reglament dels serveis de prevenció (d'ara en avant RSP).
- No té obligació de tindre una avaluació de riscos laborals de conformitat a l'assenyalat en l'article 16 de la LPRL i en el capítol II del RSP.
-
Té obligació de realitzar una coordinació d'activitats empresarials com a empresa titular respecte a les empreses de servei que contracta de conformitat a l'assenyalat en el Reial decret 171/2004, de 30 de gener, pel qual es desenvolupa l'article 24 de la LPRL, en matèria de coordinació d'activitats empresarials. Aquesta coordinació es redueix a informar les altres empreses concurrents sobre els riscos propis del centre de treball que puguen afectar les activitats per elles desenvolupades, les mesures referides a la prevenció de tals riscos i les mesures d'emergència que s'han d'aplicar. Aquesta informació:
-
ha de ser suficient i ha de proporcionar-se abans l'inici de les activitats i quan es produïsca un canvi en els riscos propis del centre de treball que siga rellevant a efectes preventius;
-
s'ha de facilitar per escrit quan els riscos propis del centre de treball siguen qualificats de greus o molt greus;
-
l'elaboració d'aquesta informació la pot realitzar qualsevol persona;
-
el lliurament d'aquesta informació a les empreses de serveis contractades la pot fer qualsevol persona (p.e., la persona que presidisca la CP, l'administrador de finques de la CP, qualsevol veí o veïna…). Es recorda que el lliurament d'aquesta informació només és obligatòria per escrit quan els riscos propis del centre de treball s'hagen qualificat de greus o molt greus.
-
La Llei de Prevenció de Riscos Laborals és aplicable als treballadors autònoms?
La LPRL no inclou dins del seu àmbit general d'aplicació els treballadors autònoms que no tenen treballadors a càrrec seu, amb l'excepció dels deures de cooperació i d'informació i instruccions que arreplega l'article 24 de la LPRL, que regula la coordinació d'activitats empresarials quan en un mateix centre de treball exercixen activitats treballadors de dos o més empreses, que posteriorment, és desplegat reglamentàriament a través del Reial Decret 171/2004, de 30 de gener, de Coordinació d'Activitats Empresarials.
A més, hi ha normativa legal que regula determinats aspectes i que de forma expressa obliga els treballadors autònoms com la Llei 32/2006, de 18 d'octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció o el Reial Decret 1627/1997, de 24 d'octubre, pel qual s'establixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.
Com a norma general SI, el paràgraf 2, de l'article 29.2, del Reial Decret 39/1997 (Reglament dels Servicis de Prevenció) indica que les empreses que exercisquen les activitats preventives amb recursos propis i aliens hauran de sotmetre el seu sistema de prevenció al control d'una auditoria o avaluació externa.
No obstant això, si la seua empresa té fins a 50 treballadors i les seues activitats NO estan incloses en l'annex I del dit RD (és a dir, es tracta d'activitats NO considerades perilloses), en les quals l'eficàcia del sistema preventiu resulta evident sense necessitat de recórrer a una auditoria pel limitat nombre de treballadors i l'escassa complexitat de les activitats preventives, es considerarà que ha complit l'obligació d'auditoria quan òmpliga i remeta a l'autoritat laboral una notificació sobre la concurrència de les condicions que no fan necessari recórrer a la mateixa, segons el model que establix l'annex II del Reial Decret 39/1997.
La vigent reglamentació en matèria de prevenció de riscos laborals, en què s'inclou el Reial Decret 337/2010, de 19 de març, pel qual es modifica, entre altres, el Reial Decret 39/1997 (RSP), permet expressament que una empresa puga concertar la seua activitat preventiva, amb un únic servici de prevenció alié o amb diversos servicis de prevenció aliens, sense perjuí, en este segon cas, de la deguda col·laboració entre estos que garantisca la interdisciplinarietat de l'activitat preventiva, per tal de contribuir a la integració de les dites activitats en l'empresa per a la qual actuen.
Raons d'eficiència i racionalització del treball aconsellen, en general, concretar en un mateix servici de prevenció alié tota la col·laboració externa que necessite un centre de treball per al desenrotllament de les activitats preventives, encara que res s'oposa a la concertació amb diverses entitats especialitzades.
La resposta a la seua consulta la trobem en la Llei 45/1999, de 29 de novembre, sobre el desplaçament de treballadors en el marc d'una prestació de servicis transnacional. Esta llei té com a objecte establir les condicions mínimes de treball que els empresaris han de garantir als seus treballadors desplaçats temporalment a Espanya, en el marc d'una prestació de servicis transnacional, siga quina siga la legislació aplicable al contracte de treball, i serà aplicable a les empreses establides en un estat membre de la Unió Europea o en un estat signatari de l'Acord sobre l'espai econòmic europeu que desplacen temporalment els seus treballadors a Espanya, en el marc d'una prestació de servicis transnacional.
L'article 3 ("Condicions de treball dels treballadors desplaçats") de la dita llei obliga els empresaris que desplacen a Espanya els seus treballadors a garantir-los les condicions de treball previstes per la legislació laboral espanyola i, en concret, la relativa a la prevenció de riscos laborals, incloses les normes sobre protecció de la maternitat i dels menors.
Les condicions previstes en la legislació laboral espanyola seran les contingudes en les disposicions legals o reglamentàries de l'Estat i en els convenis col·lectius i laudes arbitrals aplicables en el lloc i en el sector o branca d'activitat que es tracte. Òbviament, dins d'estes disposicions es troba la Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals, i tota la seua normativa de desplegament.
En conseqüència, una empresa comunitària que desplace treballadors a Espanya està obligada al compliment de la legislació nacional, en matèria de prevenció de riscos laborals, com si d'una empresa nacional es tractara.
En el mateix sentit, es dirigix la disposició addicional segona de la Llei 45/1999 ("Obligacions i responsabilitats de les empreses usuàries i de les empreses que reben a Espanya la prestació de servicis dels treballadors desplaçats") en 'indicar que les empreses usuàries i les empreses que reben a Espanya la prestació de servicis dels treballadors desplaçats, a l'empara del que disposa la present llei, assumiran respecte de dits treballadors les obligacions i responsabilitats previstes en la legislació espanyola per a tals supòsits, amb independència del lloc en què radique l'empresa de treball temporal o l'empresa prestatària dels servicis.
Aplica la Llei de Prevenció als Treballadors Autònoms?
La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (LPRL), no inclou en el seu àmbit d'aplicació als treballadors autònoms que no tenen treballadors al seu càrrec.
No obstant això, convé fer algun aclariment sobre aquest tema. D'una banda, la Llei del Treballador Autònom indica, en el seu article 5.b el deure bàsic dels treballadors autònoms de complir amb les obligacions en matèria de seguretat i salut laboral que la Llei o els contractes que tinguen subscrits els imposen, així com de seguir les normes de caràcter col·lectiu derivades del lloc de prestació de serveis.
No obstant això, quan en un mateix centre de treball desenvolupen activitats treballadors de dues o més empreses o treballadors autònoms, aquests últims (i lògicament les empreses concurrents) tenen l'obligació de coordinació que imposa l'article 24 de la LPRL i que posteriorment desenvolupa el Reial decret 171/2004.
També s'imposen obligacions als autònoms en la Llei 32/2006, de 18 d'octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció, en cas que es tracte d'un treballador autònom d'aquest sector.
Finalment, també per al cas del sector de la construcció, el Reial decret 1627/1997, de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció, estableix en el seu article 12 les obligacions dels treballadors autònoms.
Ha de disposar un treballador autònom d'una organització preventiva?
Aquells treballadors autònoms que no tinguen treballadors al seu càrrec no tenen obligació de comptar amb una organització preventiva ja que estan fora de l'àmbit d'aplicació de la Llei 31/1995.
En el cas que un treballador autònom tinga treballadors assalariats aquest adquireix la consideració d'empresari i per tant li és aplicable plenament la LPRL i, per tant, l'obligació de disposar d'una organització preventiva.
Pot un treballador autònom subcontractar en una obra de construcció?
D'acord amb l'article 5 ("Règim de la subcontractació"), apartat e) de la Llei 32/2006, de 18 d'octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció, el treballador autònom no podrà subcontractar treballs a ell encomanats ni a altres empreses subcontractistes ni a altres treballadors autònoms.
Deu un treballador autònom comunicar l'obertura de centre de treball?
No, sempre que no tinga treballadors al seu càrrec ja que en aquest cas no té la consideració d'empresa.
Deu un treballador autònom inscriure's en el REA?
Estan exempts d'inscriure's en el REA aquells treballadors autònoms que no tinguen treballadors assalariats, ja que aquests no són considerats empresaris en sentit laboral. Només en el cas que un Treballador autònom dispose de treballadors assalariats procedeix la inscripció en el REA.
Qui ha de comunicar l'obertura de centre de treball en una obra de construcció?
La comunicació d'obertura de centre de treball la realitzen únicament els empresaris que tenen la condició de contractista, sempre abans del començament dels treballs. La comunicació d'obertura ha d'acompanyar-se del pla de seguretat i salut de l'obra o, en el cas que aquest no siga exigible per tractar-se d'una obra sense projecte, de la corresponent avaluació de riscos.
El promotor ha de facilitar als contractistes les dades que siguen necessaris per al compliment d'aquesta obligació.
Resulta obligatori en tots els casos redactar un pla de seguretat i salut?
Només en les obres de construcció que comporten la redacció d'un projecte ja que el pla de seguretat i salut de l'obra el redacta cada contractista, en aplicació de l'estudi o estudi bàsic de seguretat i salut que es dissenya i redacta en fase de projecte i lligat estretament a aquest últim.
Qui pot redactar un estudi o estudi bàsic de seguretat i salut?
Ha de ser redactat per un tècnic competent designat pel promotor. Quan haja d'existir un coordinador de seguretat i salut durant l'elaboració del projecte d'obra, li correspondrà a aquest elaborar o fer que s'elabore, davall la seua responsabilitat el dit estudi.
Pot el coordinador de seguretat i salut elaborar el pla de seguretat i salut de l'obra?
No. La responsabilitat d'elaborar el pla de seguretat i salut de l'obra recau en el contractista, en aplicació de l'estudi o estudi bàsic de seguretat i salut. El coordinador de seguretat i salut en fase d'execució té, en tot cas, l'obligació d'aprovar el pla de seguretat i salut presentat per cada contractista. En el cas que no fóra necessària la designació del coordinador anterior, l'aprovació del pla recau en la direcció facultativa de l'obra.
Un treballador autònom sense treballadors a càrrec seu ha d'inscriure's en el REA?
No. Un treballador autònom sense treballadors a càrrec seu no es considera empresa a aquests efectes laborals. Només han d'inscriure's en el REA contractistes, subcontractistes i treballadors autònoms amb treballadors a càrrec seu.
En el Reial Decret 1627/1997, de 24 d'octubre, pel que s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció es determina en l'article 3 el següent::
Article 3. Designació dels coordinadors en matèria de seguretat i salut
1. En les obres incloses en l'àmbit d'aplicació del present Reial Decret, quan en l'elaboració del projecte d'obra intervinguen diversos projectistes, el promotor designarà un coordinador en matèria de seguretat i de salut durant l'elaboració del projecte d'obra.
2. Quan en l'execució de l'obra intervinga més d'una empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms, el promotor, abans de l'inici dels treballs o tan prompte com es constate la dita circumstància, designarà un coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra.
Per tant pareix clar que només pot haver-hi, per a una obra de construcció, un coordinador de seguretat i salut (independentment de la duració i extensió de la mateixa).
No. L'article 4 de la Llei 32/2006, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció, estableix, entre altres requisits, que perquè una contractista o subcontractista puga intervindre en el procés de la subcontractació en el sector de la construcció, ha de posseir una organització productiva pròpia, comptar amb els mitjans materials i personals necessaris i utilitzar-los per a l'exercici de l'activitat contractada.
Quina titulació acadèmica es requereix per a exercir com a coordinador de seguretat i salut?
Segons la disposició addicional quarta de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'ordenació de l'edificació, les titulacions acadèmiques i professionals habilitants per a exercir la funció de coordinador de seguretat i salut en obres d'edificació, durant l'elaboració del projecte i durant l'execució de l'obra, seran les d'arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic d'acord amb les seues competències i especialitats.
Es recomana que la formació preventiva del tècnic competent per a desenrotllar les dites funcions siga la que indica la guia tècnica d'aplicació del Reial Decret 1627/1997, d'obres de construcció, elaborada per l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.
Un treballador autònom sense treballadors a càrrec seu ha d'inscriure's en el REA?
No. Un treballador autònom sense treballadors a càrrec seu no es considera empresa a aquests efectes laborals. Només han d'inscriure's en el REA contractistes, subcontractistes i treballadors autònoms amb treballadors a càrrec seu.
- L'elevació de persones treballadores per al desenvolupament de treballs en altura s'haurà de realitzar, sempre que siga possible, mitjançant equips de treball i accessoris previstos a aquest efecte (apartats 3.1.b) i 4.1.1 de l'annex II del Reial decret 1215/1997).
- Si l'assenyalat en el punt anterior no fora possible, l'elevació d'aquestes persones utilitzant un equip previst pel fabricant únicament per a elevar càrregues només haurà de considerar-se quan es justifique l'excepcionalitat a la qual es refereix el Reial decret 1215/1997, tenint en compte les consideracions que estableix la Guía técnica para la evaluación y prevención de los riesgos relativos a la utilización de los equipos de trabajo de l'INSST, sense que tinga cabuda justificació econòmica cap.
- Per als casos excepcionals als quals es refereix el punt anterior, la normativa laboral aplicable, Reial decret 1215/1997, no contempla un procediment per a sol·licitar autorització a l'autoritat laboral competent de l'ús excepcional per a elevar persones amb equips de treball i accessoris no previstos a aquest efecte. Referent a això, entenem que NO existeix manteniment legal en aquesta Comunitat Autònoma (autoritat laboral), des del punt de vista de la normativa en prevenció de riscos laborals, que regule l'autorització del citat ús excepcional, ni tenim constància que l'autoritat laboral d'aquesta Comunitat Autònoma dispose d'un procediment per a procedir a aquesta autorització.
- Previ a la utilització excepcional (una vegada justificada aquesta), l'empresa que disposa del personal per a aquesta utilització ha de procedir a l'avaluació dels riscos als quals estaran exposats aquestes persones, així com a l'adopció de totes les mesures que es deriven d'aquesta avaluació per a eliminar i/o controlar aquests riscos, entre les quals es trobaran les previstes (i esmentades anteriorment) en l'apartat 3.1.b) de l'annex II del Reial decret 1215/1997.
- Quan els treballs s'emmarquen dins de l'àmbit d'una obra de construcció amb projecte, com és el cas de la situació concreta plantejada en la seua consulta, la justificació tècnica de l'ús excepcional de la grua autopropulsada per a elevar persones i les mesures pertinents per a garantir la seguretat i salut dels treballadors disposant una vigilància adequada (article 3.1.b) de l'annex II del Reial decret 1215/1997) s'haurà d'incloure en el pla de seguretat i salut de l'obra o, en un annex a aquest, i haurà de ser aprovat, previ a la seua execució en obra, pel coordinador de seguretat i salut durant l'execució de l'obra de conformitat a l'assenyalat en el Reial decret 1627/1997, de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut en les obres de construcció.
No. Si bé actualment l'única via per a l'obtenció dels títols de tècnic de prevenció de Nivell Intermedi i de nivell superior és a través del cicle superior de prevenció de riscos professionals i la titulació universitària oficial en prevenció de riscos laborals respectivament, açò no implica en cap cas que els tècnics que ja ho eren abans de l'entrada en vigor del Reial Decret 337/2010 hagen de convalidar la seua formació. En conseqüència, pot continuar exercint les seues funcions de nivell superior en prevenció de riscos laborals sense necessitat de cap convalidació.
Quina titulació acadèmica es requereix per a exercir com a coordinador de seguretat i salut?
Segons la disposició addicional quarta de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'ordenació de l'edificació, les titulacions acadèmiques i professionals habilitants per a exercir la funció de coordinador de seguretat i salut en obres d'edificació, durant l'elaboració del projecte i durant l'execució de l'obra, seran les d'arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic d'acord amb les seues competències i especialitats.
Es recomana que la formació preventiva del tècnic competent per a desenrotllar les dites funcions siga la que indica la guia tècnica d'aplicació del Reial Decret 1627/1997, d'obres de construcció, elaborada per l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.
Com es pot certificar la formació de Nivell Bàsic?
Aquesta qüestió es regula en l'article 35 del Reial Decret 39/1997 (Reglament dels Serveis de Prevenció). La formació a què es referix s'acreditarà mitjançant certificació de formació específica en matèria de prevenció de riscos laborals, emesa per un servei de prevenció o per una entitat pública o privada amb capacitat per a desenrotllar activitats formatives específiques en la matèria. La formació de Nivell Bàsic no està subjecta a cap procés específic d'acreditació per part de l'Autoritat laboral.
No obstant la dita, una persona també pot exercir les funcions preventives de Nivell Bàsic en els dos casos següents:
> Quan posseïsca una formació professional o acadèmica que li capacite per a dur a terme responsabilitats equivalents o semblants corresponents a les dites funcions de Nivell Bàsic.
> Quan acredite una experiència no inferior a dos anys en una empresa, institució o Administració pública que porte amb si l'exercici de nivells professionals de responsabilitat equivalents o semblants corresponents a les dites funcions de Nivell Bàsic.
L'article 31.3 de la Llei 31/1995 (LPRL), de prevenció de riscos laborals indica, expressament, que si l'empresa no duguera a terme les activitats preventives, entre elles la formativa, amb recursos propis, l'assumpció de tals funcions només podrà fer-se per un servei de prevenció alié.
No obstant a allò que s'ha indicat en el paràgraf anterior, un tècnic de prevenció de riscos laborals, capacitat i acreditat, no pertanyent a l'organització preventiva de l'empresa podria assumir, en funció del seu nivell de competència i especialització, la impartició de la formació en matèria de PRL a la que obliga l' article 19 de dita Llei, sempre que la dita formació siga dirigida, tutelada i, per tant assumida, per la modalitat preventiva per la que haja optat l'empresa.
El criteri d'este Institut sobre aquest tema és que una persona que haguera sigut acreditada sense efectes acadèmics per a exercir les funcions de nivell superior referides en l'article 37 del RSP mitjançant certificació abans del 24 de març de 2010 podrà continuar exercint les precitades funcions a partir d'aquesta data, encara que no haguera exercit amb anterioritat les mateixes:
- Abans del 24 de març de 2010 podia exercir-les de conformitat a l'assenyalat en la disposició transitòria tercera del text original del RSP i en l'Ordre de 27 de juny de 1997.
- A partir del 24 de març de 2010 fins a l'actualitat podia exercir-les de conformitat amb l'assenyalat en la disposició addicional primera del Reial decret 337/2010, de 19 de març, pel qual es modifiquen el Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s'aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció; el Reial decret 1109/2007, de 24 d'agost, pel qual es desenvolupa la Llei 32/2006, de 18 d'octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció i el Reial decret 1627/1997, de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en obres de construcció.
Per tant, una persona que haguera sigut acreditada sense efectes acadèmics per a exercir les funcions de nivell superior referides en l'article 37 del RSP mitjançant certificació abans del 24 de març de 2010, amb independència que les haguera exercides o no abans d'aquesta data, en l'actualitat pot exercir les precitades funcions i, per tant, les funcions de nivell bàsic (article 35 del RSP) i les funcions de nivell intermedi (article 36 del RSP).
El criteri d'este Institut sobre aquest tema és que una persona que haja sigut acreditada per a exercir les funcions de nivell superior referides en l'article 37 del RSP pot exercir les funcions de nivell bàsic i intermedi referides en els articles 35 i 36 del RSP, respectivament.
I, per tant, una persona que haja sigut acreditada per a exercir les funcions de nivell intermedi referides en l'article 36 del RSP pot exercir les funcions de nivell bàsic referides en l'article 35 del RSP.