Teléfono

Memòria prevencionista

Gestió de la prevenció

L'article 29 del Reial decret llei 14/2022, d'1 d'agost, de mesures de sostenibilitat econòmica en l'àmbit del transport, en matèria de beques i ajudes a l'estudi, així com de mesures d'estalvi, eficiència energètica i de reducció de la dependència energètica del gas natural, aclareix la qüestió que Vostés plategen de manera meridiana en indicar que:

Els llindars de temperatura indicats anteriorment hauran d'ajustar-se, en el seu cas, per a complir amb el que es preveu en el Reial decret 486/1997, de 14 d'abril, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.

Com a conseqüència, des de l’INVASSAT entenem que el referit Reial decret llei anteposa i salvaguarda la seguretat i salut de les treballadores i treballadors i, per tant, en qualsevol lloc de treball en el qual les persones treballadores desenvolupen treballs lleugers han de complir-se les condicions ambientals a les quals fa referència l'annex III del Reial decret 486/1997, de 14 d'abril, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.
 

A una comunitat de propietaris (d'ara en avant, CP) sense treballadors o treballadores per compte d'altri, és a dir, sense empleats, no li és aplicable la Llei 31/1995, de 8 de novembre de prevenció de riscos laborals (d'ara en avant LPRL), a excepció de la coordinació d'activitats empresarials que li correspon com a empresa titular.
 
En aplicació de l'assenyalat en el paràgraf anterior, una CP sense empleats:
  • No té obligació d'adoptar una modalitat preventiva (servei de prevenció alié, etc.) de conformitat a l'assenyalat en l'article 10 del Reial decret 39/1997, 17 de gener, pel qual s'aprova el reglament dels serveis de prevenció (d'ara en avant RSP).
  • No té obligació de tindre una avaluació de riscos laborals de conformitat a l'assenyalat en l'article 16 de la LPRL i en el capítol II del RSP.
  • Té obligació de realitzar una coordinació d'activitats empresarials com a empresa titular respecte a les empreses de servei que contracta de conformitat a l'assenyalat en el Reial decret 171/2004, de 30 de gener, pel qual es desenvolupa l'article 24 de la LPRL, en matèria de coordinació d'activitats empresarials. Aquesta coordinació es redueix a informar les altres empreses concurrents sobre els riscos propis del centre de treball que puguen afectar les activitats per elles desenvolupades, les mesures referides a la prevenció de tals riscos i les mesures d'emergència que s'han d'aplicar. Aquesta informació:
    • ha de ser suficient i ha de proporcionar-se abans l'inici de les activitats i quan es produïsca un canvi en els riscos propis del centre de treball que siga rellevant a efectes preventius;
    • s'ha de facilitar per escrit quan els riscos propis del centre de treball siguen qualificats de greus o molt greus;
    • l'elaboració d'aquesta informació la pot realitzar qualsevol persona;
    • el lliurament d'aquesta informació a les empreses de serveis contractades la pot fer qualsevol persona (p.e., la persona que presidisca la CP, l'administrador de finques de la CP, qualsevol veí o veïna…). Es recorda que el lliurament d'aquesta informació només és obligatòria per escrit quan els riscos propis del centre de treball s'hagen qualificat de greus o molt greus.
  
A fi d'obtindre una informació més completa es recomana consultar el criteri tècnic-normatiu de l'INVASSAT Establir les obligacions legals en matèria de coordinació d'activitats empresarials per part de les comunitats de propietaris de novembre 2016. 

Pot consultar la normativa relativa al COVID-19 en el lloc web del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV). També en els códis electrònics publicats pel BOE recollint les principals normes vigents en relació amb aquesta qüestió.
 
En el portal del Ministeri de Sanitat està publicada tota la documentació tècnica per a professionals. Entre altres documents, es troba el Procedimiento de actuación para los Servicios de Prevención de Riesgos Laborales frente a la exposición al SARS-CoV-2, que s'actualitza constantment.
 
Del citat document, es conclou que l'empresa ha de mantindre actualitzada l'avaluació específica del risc d'exposició dels seus treballadors al SARS-CoV-2, a través de la seua modalitat preventiva, havent de tindre en compte totes les informacions facilitades pel Ministeri de Sanitat en la seua pàgina web i, en funció del resultat d'aquesta avaluació s'hauran d'adoptar totes les mesures preventives necessàries per a eliminar o reduir i controlar el citat risc (pla de contingència i continuïtat de l'activitat -PCCA-o similar).
 
Si existeixen dubtes concrets d'aplicació de la normativa relativa al COVID-19 o del precitat procediment d'actuació per als serveis de prevenció de riscos laborals han de dirigir-se a l'autoritat sanitària (Direcció General de Salut Pública i Addiccions) competent en la matèria.
 

La LPRL no inclou dins del seu àmbit general d'aplicació els treballadors autònoms que no tenen treballadors a càrrec seu, amb l'excepció dels deures de cooperació i d'informació i instruccions que arreplega l'article 24 de la LPRL, que regula la coordinació d'activitats empresarials quan en un mateix centre de treball exercixen activitats treballadors de dos o més empreses, que posteriorment, és desplegat reglamentàriament a través del Reial Decret 171/2004, de 30 de gener, de Coordinació d'Activitats Empresarials.
A més, hi ha normativa legal que regula determinats aspectes i que de forma expressa obliga els treballadors autònoms com la Llei 32/2006, de 18 d'octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció o el Reial Decret 1627/1997, de 24 d'octubre, pel qual s'establixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.

Com a norma general SI, el paràgraf 2, de l'article 29.2, del Reial Decret 39/1997 (Reglament dels Servicis de Prevenció) indica que les empreses que exercisquen les activitats preventives amb recursos propis i aliens hauran de sotmetre el seu sistema de prevenció al control d'una auditoria o avaluació externa.
No obstant això, si la seua empresa té fins a 50 treballadors i les seues activitats NO estan incloses en l'annex I del dit RD (és a dir, es tracta d'activitats NO considerades perilloses), en les quals l'eficàcia del sistema preventiu resulta evident sense necessitat de recórrer a una auditoria pel limitat nombre de treballadors i l'escassa complexitat de les activitats preventives, es considerarà que ha complit l'obligació d'auditoria quan òmpliga i remeta a l'autoritat laboral una notificació sobre la concurrència de les condicions que no fan necessari recórrer a la mateixa, segons el model que establix l'annex II del Reial Decret 39/1997.

La vigent reglamentació en matèria de prevenció de riscos laborals, en què s'inclou el Reial Decret 337/2010, de 19 de març, pel qual es modifica, entre altres, el Reial Decret 39/1997 (RSP), permet expressament que una empresa puga concertar la seua activitat preventiva, amb un únic servici de prevenció alié o amb diversos servicis de prevenció aliens, sense perjuí, en este segon cas, de la deguda col·laboració entre estos que garantisca la interdisciplinarietat de l'activitat preventiva, per tal de contribuir a la integració de les dites activitats en l'empresa per a la qual actuen.
Raons d'eficiència i racionalització del treball aconsellen, en general, concretar en un mateix servici de prevenció alié tota la col·laboració externa que necessite un centre de treball per al desenrotllament de les activitats preventives, encara que res s'oposa a la concertació amb diverses entitats especialitzades.

La resposta a la seua consulta la trobem en la Llei 45/1999, de 29 de novembre, sobre el desplaçament de treballadors en el marc d'una prestació de servicis transnacional. Esta llei té com a objecte establir les condicions mínimes de treball que els empresaris han de garantir als seus treballadors desplaçats temporalment a Espanya, en el marc d'una prestació de servicis transnacional, siga quina siga la legislació aplicable al contracte de treball, i serà aplicable a les empreses establides en un estat membre de la Unió Europea o en un estat signatari de l'Acord sobre l'espai econòmic europeu que desplacen temporalment els seus treballadors a Espanya, en el marc d'una prestació de servicis transnacional.

L'article 3 ("Condicions de treball dels treballadors desplaçats") de la dita llei obliga els empresaris que desplacen a Espanya els seus treballadors a garantir-los les condicions de treball previstes per la legislació laboral espanyola i, en concret, la relativa a la prevenció de riscos laborals, incloses les normes sobre protecció de la maternitat i dels menors.

Les condicions previstes en la legislació laboral espanyola seran les contingudes en les disposicions legals o reglamentàries de l'Estat i en els convenis col·lectius i laudes arbitrals aplicables en el lloc i en el sector o branca d'activitat que es tracte. Òbviament, dins d'estes disposicions es troba la Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals, i tota la seua normativa de desplegament.

En conseqüència, una empresa comunitària que desplace treballadors a Espanya està obligada al compliment de la legislació nacional, en matèria de prevenció de riscos laborals, com si d'una empresa nacional es tractara.
En el mateix sentit, es dirigix la disposició addicional segona de la Llei 45/1999 ("Obligacions i responsabilitats de les empreses usuàries i de les empreses que reben a Espanya la prestació de servicis dels treballadors desplaçats") en 'indicar que les empreses usuàries i les empreses que reben a Espanya la prestació de servicis dels treballadors desplaçats, a l'empara del que disposa la present llei, assumiran respecte de dits treballadors les obligacions i responsabilitats previstes en la legislació espanyola per a tals supòsits, amb independència del lloc en què radique l'empresa de treball temporal o l'empresa prestatària dels servicis.

Treballadors i treballadores autònoms

La Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (LPRL), no inclou en el seu àmbit d'aplicació als treballadors autònoms que no tenen treballadors al seu càrrec.
No obstant això, convé fer algun aclariment sobre aquest tema. D'una banda, la Llei del Treballador Autònom indica, en el seu article 5.b el deure bàsic dels treballadors autònoms de complir amb les obligacions en matèria de seguretat i salut laboral que la Llei o els contractes que tinguen subscrits els imposen, així com de seguir les normes de caràcter col·lectiu derivades del lloc de prestació de serveis.
No obstant això, quan en un mateix centre de treball desenvolupen activitats treballadors de dues o més empreses o treballadors autònoms, aquests últims (i lògicament les empreses concurrents) tenen l'obligació de coordinació que imposa l'article 24 de la LPRL i que posteriorment desenvolupa el Reial decret 171/2004.
També s'imposen obligacions als autònoms en la Llei 32/2006, de 18 d'octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció, en cas que es tracte d'un treballador autònom d'aquest sector.
Finalment, també per al cas del sector de la construcció, el Reial decret 1627/1997, de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció, estableix en el seu article 12 les obligacions dels treballadors autònoms.

Aquells treballadors autònoms que no tinguen treballadors al seu càrrec no tenen obligació de comptar amb una organització preventiva ja que estan fora de l'àmbit d'aplicació de la Llei 31/1995.
En el cas que un treballador autònom tinga treballadors assalariats aquest adquireix la consideració d'empresari i per tant li és aplicable plenament la LPRL i, per tant, l'obligació de disposar d'una organització preventiva.

D'acord amb l'article 5 ("Règim de la subcontractació"), apartat e) de la Llei 32/2006, de 18 d'octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció, el treballador autònom no podrà subcontractar treballs a ell encomanats ni a altres empreses subcontractistes ni a altres treballadors autònoms.

No, sempre que no tinga treballadors al seu càrrec ja que en aquest cas no té la consideració d'empresa.

Estan exempts d'inscriure's en el REA aquells treballadors autònoms que no tinguen treballadors assalariats, ja que aquests no són considerats empresaris en sentit laboral. Només en el cas que un Treballador autònom dispose de treballadors assalariats procedeix la inscripció en el REA.

Construcció

La comunicació d'obertura de centre de treball la realitzen únicament els empresaris que tenen la condició de contractista, sempre abans del començament dels treballs. La comunicació d'obertura ha d'acompanyar-se del pla de seguretat i salut de l'obra o, en el cas que aquest no siga exigible per tractar-se d'una obra sense projecte, de la corresponent avaluació de riscos.
El promotor ha de facilitar als contractistes les dades que siguen necessaris per al compliment d'aquesta obligació.

Només en les obres de construcció que comporten la redacció d'un projecte ja que el pla de seguretat i salut de l'obra el redacta cada contractista, en aplicació de l'estudi o estudi bàsic de seguretat i salut que es dissenya i redacta en  fase de projecte i lligat estretament a aquest últim.

Ha de ser redactat per un tècnic competent designat pel promotor. Quan haja d'existir un coordinador de seguretat i salut durant l'elaboració del projecte d'obra, li correspondrà a aquest elaborar o fer que s'elabore, davall la seua responsabilitat el dit estudi.

No. La responsabilitat d'elaborar el pla de seguretat i salut de l'obra recau en el contractista, en aplicació de l'estudi o estudi bàsic de seguretat i salut. El coordinador de seguretat i salut en fase d'execució té, en tot cas, l'obligació d'aprovar el pla de seguretat i salut presentat per cada contractista. En el cas que no fóra necessària la designació del coordinador anterior, l'aprovació del pla recau en la direcció facultativa de l'obra.

No. Un treballador autònom sense treballadors a càrrec seu no es considera empresa a aquests efectes laborals. Només han d'inscriure's en el REA contractistes, subcontractistes i treballadors autònoms amb treballadors a càrrec seu.   

En el Reial Decret 1627/1997, de 24 d'octubre, pel que s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció es determina en l'article 3 el següent::

Article 3. Designació dels coordinadors en matèria de seguretat i salut

1. En les obres incloses en l'àmbit d'aplicació del present Reial Decret, quan en l'elaboració del projecte d'obra intervinguen diversos projectistes, el promotor designarà un coordinador en matèria de seguretat i de salut durant l'elaboració del projecte d'obra.
2. Quan en l'execució de l'obra intervinga més d'una empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms, el promotor, abans de l'inici dels treballs o tan prompte com es constate la dita circumstància, designarà un coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra.

Per tant pareix clar que només pot haver-hi, per a una obra de construcció, un coordinador de seguretat i salut (independentment de la duració i extensió de la mateixa).

No. L'article 4 de la Llei 32/2006, reguladora de la subcontractació en el sector de la construcció, estableix, entre altres requisits, que perquè una contractista o subcontractista puga intervindre en el procés de la subcontractació en el sector de la construcció, ha de posseir una organització productiva pròpia, comptar amb els mitjans materials i personals necessaris i utilitzar-los per a l'exercici de l'activitat contractada.

 Segons la disposició addicional quarta de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'ordenació de l'edificació,  les titulacions acadèmiques i professionals habilitants per a exercir la funció de coordinador de seguretat i salut en obres d'edificació, durant l'elaboració del projecte i durant l'execució de l'obra, seran les d'arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic d'acord amb les seues competències i especialitats.

Es recomana que la formació preventiva del tècnic competent per a desenrotllar les dites funcions siga la que indica la guia tècnica d'aplicació del Reial Decret  1627/1997, d'obres de construcció, elaborada per l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.

No. Un treballador autònom sense treballadors a càrrec seu no es considera empresa a aquests efectes laborals. Només han d'inscriure's en el REA contractistes, subcontractistes i treballadors autònoms amb treballadors a càrrec seu.

La qüestió plantejada es regula legalment a través del Reial decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització pels treballadors dels equips de treball. Concretament, l'apartat 3.1.b) de l'annex II és del següent tenor literal:
"[…] L'elevació de treballadors només estarà permesa mitjançant equips de treball i accessoris previstos a aquest efecte.
No obstant això, quan amb caràcter excepcional hagen d'utilitzar-se per a tal fi equips de treball no previstos per a això, hauran de prendre's les mesures pertinents per a garantir la seguretat dels treballadors i disposar d'una vigilància adequada.
Durant la permanència de treballadors en equips de treball destinats a alçar càrregues, el lloc de comandament haurà d'estar ocupat permanentment. Els treballadors elevats hauran de disposar d'un mitjà de comunicació segur i haurà d'estar prevista la seua evacuació en cas de perill."
 
En relació amb l'ús excepcional anterior, en la guia tècnica que publica l'INSST en relació amb la utilització dels equips de treball es recull, en l'apartat 3r del seu apèndix N:: "És l'autoritat laboral competent qui té la facultat de definir criteris i/o si escau autoritzar o no aquest ús excepcional. En cap cas el fabricant d'aquests equips està autoritzat per a això."
 
En aquest mateix apartat es matisa de forma molt encertada el concepte d'excepcionalitat:
"[…] En la nostra opinió, no poden considerar-se com a excepcionals operacions rutinàries, repetitives o previsibles, […]
[…] No obstant això, podrien considerar-se situacions excepcionals i, per tant, no rutinàries, ni repetitives, aquelles en les quals siga tècnicament impossible utilitzar equips per a l'elevació de persones, o en les quals els riscos derivats de l'entorn en el qual es fa el treball o de la necessitat d'utilitzar mitjans auxiliars a bord de l'habitacle de les màquines per a elevar persones, són majors que els que es derivarien de la utilització de les màquines per a l'elevació de càrregues, condicionades per a elevar persones.
Així mateix, serien situacions excepcionals les d'emergència, degudes, per exemple, a la necessitat d'evacuar persones o de realitzar una reparació immediata per a evitar un possible accident o danys materials irreparables."
 
D'altra banda, l'apartat 3.1 del mateix annex II anterior és del següent tenor literal: "[…] Els equips de treball només podran utilitzar-se de forma o en operacions o en condicions no considerades pel fabricant si prèviament s'ha realitzat una avaluació dels riscos que això comportaria i s'han pres les mesures pertinents per a la seua eliminació o control."
 
Finalment, l'apartat 4.1.1 del mateix annex II anterior diu:
"Si, en aplicació del que es disposa en la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, en concret, en els seus articles 15, 16 i 17, i en l'article 3 d'aquest reial decret, no poden efectuar-se treballs temporals en altura de manera segura i en condicions ergonòmiques acceptables des d'una superfície adequada, es triaran els equips de treball més apropiats per a garantir i mantindre unes condicions de treball segures, tenint en compte, en particular, que haurà de donar-se prioritat a les mesures de protecció col·lectiva enfront de les mesures de protecció individual i que l'elecció no podrà subordinar-se a criteris econòmics. Les dimensions dels equips de treball hauran d'estar adaptades a la naturalesa del treball i a les dificultats previsibles i hauran de permetre una circulació sense perill.
L'elecció del tipus més convenient de mitjà d'accés als llocs de treball temporal en altura haurà d'efectuar-se en funció de la freqüència de circulació, l'altura a la qual s'haja de pujar i la duració de la utilització. L'elecció efectuada haurà de permetre l'evacuació en cas de perill imminent. El pas en totes dues direccions entre el mitjà d'accés i les plataformes, taulers o passarel·les no haurà d'augmentar el risc de caiguda."
 
Amb tot això, es pot concloure que:
  • L'elevació de persones treballadores per al desenvolupament de treballs en altura s'haurà de realitzar, sempre que siga possible, mitjançant equips de treball i accessoris previstos a aquest efecte (apartats 3.1.b) i 4.1.1 de l'annex II del Reial decret 1215/1997).
  • Si l'assenyalat en el punt anterior no fora possible, l'elevació d'aquestes persones utilitzant un equip previst pel fabricant únicament per a elevar càrregues només haurà de considerar-se quan es justifique l'excepcionalitat a la qual es refereix el Reial decret 1215/1997, tenint en compte les consideracions que estableix la Guía técnica para la evaluación y prevención de los riesgos relativos a la utilización de los equipos de trabajo de l'INSST, sense que tinga cabuda justificació econòmica cap.
  • Per als casos excepcionals als quals es refereix el punt anterior, la normativa laboral aplicable, Reial decret 1215/1997, no contempla un procediment per a sol·licitar autorització a l'autoritat laboral competent de l'ús excepcional per a elevar persones amb equips de treball i accessoris no previstos a aquest efecte. Referent a això, entenem que NO existeix manteniment legal en aquesta Comunitat Autònoma (autoritat laboral), des del punt de vista de la normativa en prevenció de riscos laborals, que regule l'autorització del citat ús excepcional, ni tenim constància que l'autoritat laboral d'aquesta Comunitat Autònoma dispose d'un procediment per a procedir a aquesta autorització.
  • Previ a la utilització excepcional (una vegada justificada aquesta), l'empresa que disposa del personal per a aquesta utilització ha de procedir a l'avaluació dels riscos als quals estaran exposats aquestes persones, així com a l'adopció de totes les mesures que es deriven d'aquesta avaluació per a eliminar i/o controlar aquests riscos, entre les quals es trobaran les previstes (i esmentades anteriorment) en l'apartat 3.1.b) de l'annex II del Reial decret 1215/1997.
  • Quan els treballs s'emmarquen dins de l'àmbit d'una obra de construcció amb projecte, com és el cas de la situació concreta plantejada en la seua consulta, la justificació tècnica de l'ús excepcional de la grua autopropulsada per a elevar persones i les mesures pertinents per a garantir la seguretat i salut dels treballadors disposant una vigilància adequada (article 3.1.b) de l'annex II del Reial decret 1215/1997) s'haurà d'incloure en el pla de seguretat i salut de l'obra o, en un annex a aquest, i haurà de ser aprovat, previ a la seua execució en obra, pel coordinador de seguretat i salut durant l'execució de l'obra de conformitat a l'assenyalat en el Reial decret 1627/1997, de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut en les obres de construcció.
 
Per a l'aplicació de l'exposat els recordem que per a obtindre una resposta vinculant del tema tractat, hauran de traslladar la seua consulta a l'autoritat laboral competent, el contacte de la qual trobarà en el següent enllaç: https://cindi.gva.es/va/web/dg-trabajo/contactar1

Formació

No. Si bé actualment l'única via per a l'obtenció dels títols de tècnic de prevenció de Nivell Intermedi i de nivell superior és a través del cicle superior de prevenció de riscos professionals i la titulació universitària oficial en prevenció de riscos laborals respectivament, açò no implica en cap cas que els tècnics que ja ho eren abans de l'entrada en vigor del Reial Decret 337/2010 hagen de convalidar la seua formació. En conseqüència, pot continuar exercint les seues funcions de nivell superior en prevenció de riscos laborals sense necessitat de cap convalidació.

 Segons la disposició addicional quarta de la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d'ordenació de l'edificació,  les titulacions acadèmiques i professionals habilitants per a exercir la funció de coordinador de seguretat i salut en obres d'edificació, durant l'elaboració del projecte i durant l'execució de l'obra, seran les d'arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic d'acord amb les seues competències i especialitats.

Es recomana que la formació preventiva del tècnic competent per a desenrotllar les dites funcions siga la que indica la guia tècnica d'aplicació del Reial Decret  1627/1997, d'obres de construcció, elaborada per l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.

Aquesta qüestió es regula en l'article 35 del Reial Decret 39/1997 (Reglament dels Serveis de Prevenció). La formació a què es referix s'acreditarà mitjançant certificació de formació específica en matèria de prevenció de riscos laborals, emesa per un servei de prevenció o per una entitat pública o privada amb capacitat per a desenrotllar activitats formatives específiques en la matèria. La formació de Nivell Bàsic no està subjecta a cap procés específic d'acreditació per part de l'Autoritat laboral.
No obstant la dita, una persona també pot exercir les funcions preventives de Nivell Bàsic en els dos casos següents:
> Quan posseïsca una formació professional o acadèmica que li capacite per a dur a terme responsabilitats equivalents o semblants corresponents a les dites funcions de Nivell Bàsic.
> Quan acredite una experiència no inferior a dos anys en una empresa, institució o Administració pública que porte amb si l'exercici de nivells professionals de responsabilitat equivalents o semblants corresponents a les dites funcions de Nivell Bàsic.

L'article 31.3 de la Llei 31/1995 (LPRL), de prevenció de riscos laborals indica, expressament, que si l'empresa no duguera a terme les activitats preventives, entre elles la  formativa, amb recursos propis, l'assumpció de tals funcions només podrà fer-se per un servei de prevenció alié.
No obstant a allò que s'ha indicat en el paràgraf anterior, un tècnic de prevenció de riscos laborals, capacitat i acreditat, no pertanyent a l'organització preventiva de l'empresa podria assumir, en funció del seu nivell de competència i especialització, la impartició de la formació en matèria de PRL a la que obliga l' article 19 de dita Llei, sempre que la dita formació siga dirigida, tutelada i, per tant assumida, per la modalitat preventiva per la que haja optat l'empresa.

Pot exercir les funcions de nivell superior que arreplega l' article 37 del RD 39/1997 en les dites especialitats a la Comunitat Valenciana, sense necessitat de recórrer a cap procés de convalidació o homologació, tenint en compte que el capítol VI del dit RD 39/1997, únicament indica funcions i nivells de qualificació i no imposa cap limitació en el que a l'àmbit territorial d'actuació es referix.

COVID-19

Pot consultar la normativa relativa al COVID-19 en el lloc web del Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV). També en els códis electrònics publicats pel BOE recollint les principals normes vigents en relació amb aquesta qüestió.
 
En el portal del Ministeri de Sanitat està publicada tota la documentació tècnica per a professionals. Entre altres documents, es troba el Procedimiento de actuación para los Servicios de Prevención de Riesgos Laborales frente a la exposición al SARS-CoV-2, que s'actualitza constantment.
 
Del citat document, es conclou que l'empresa ha de mantindre actualitzada l'avaluació específica del risc d'exposició dels seus treballadors al SARS-CoV-2, a través de la seua modalitat preventiva, havent de tindre en compte totes les informacions facilitades pel Ministeri de Sanitat en la seua pàgina web i, en funció del resultat d'aquesta avaluació s'hauran d'adoptar totes les mesures preventives necessàries per a eliminar o reduir i controlar el citat risc (pla de contingència i continuïtat de l'activitat -PCCA-o similar).
 
Si existeixen dubtes concrets d'aplicació de la normativa relativa al COVID-19 o del precitat procediment d'actuació per als serveis de prevenció de riscos laborals han de dirigir-se a l'autoritat sanitària (Direcció General de Salut Pública i Addiccions) competent en la matèria.