TRUCHON, Ginette; HUARD, Melanie; LEVESQUE, Martine et al. (2014) Surveillance biologique de l'exposition professionnelle : quel mode de correction urinaire choisir lors de prélèvements ponctuels - INVASSAT
Atrás TRUCHON, Ginette; HUARD, Melanie; LEVESQUE, Martine et al. (2014) Surveillance biologique de l'exposition professionnelle : quel mode de correction urinaire choisir lors de prélèvements ponctuels
TRUCHON, Ginette; HUARD, Melanie; LEVESQUE, Martine et al. (2014) Surveillance biologique de l'exposition professionnelle : quel mode de correction urinaire choisir lors de prélèvements ponctuels
TRUCHON, Ginette; HUARD, Mélanie; LÉVESQUE, Martine et al. Surveillance biologique de l'exposition professionnelle : quel mode de correction urinaire choisir lors de prélèvements ponctuels?. [online]. Montréal: Institut de recherche Robert-Sauvé en santé et en sécurité du travail, 2014. 55 p. (Études et recherches; R-821). [Consulta 06.06.2014]. ISBN: 978-2-89631-728-8.
El uso de muestras puntuales para la medición de la concentración urinaria de biomarcadores es una práctica común en las actividades de control biológico de la exposición profesional. Para reflejar el grado de dilución de la orina, las concentraciones urinarias en tales muestras son generalmente corregidas para la creatinina o la gravedad específica de la orina. Sin embargo, algunos autores cuestionan ambos métodos de corrección debido a su gran variabilidad o porque no reflejan con precisión los mecanismos de excreción de indicadores biológicos. El objetivo de esta investigación fue determinar cual es el modo más adecuado de corregir esos factores distorsionantes. Se revisó la literatura publicada entre 1990 y junio de 2013 y se evaluaron datos obtenidos de pruebas diagnósticas desde 1985 a 2010. A partir de esa información se analizan en este trabajo los distintos métodos correctores y se determina la idoneidad de alguno de ellos.
L'ús de mostres puntuals per al mesurament de la concentració urinària de biomarcadors és una pràctica comuna en les activitats de control biològic de l'exposició professional. Per a reflectir el grau de dilució de l'orina, les concentracions urinàries en tals mostres són generalment corregides per a la creatinina o la gravetat específica de l'orina. No obstant això, alguns autors qüestionen ambdós mètodes de correcció degut a la seua gran variabilitat o perquè no reflecteixen amb precisió els mecanismes d'excreció d'indicadors biològics. L'objectiu d'aquesta investigació va ser determinar qual és el mode més adequat de corregir aqueixos factors distorsionants. Es va revisar la literatura publicada entre 1990 i juny del 2013 i es van avaluar dades obtingudes de proves diagnòstiques des del 1985 al 2010. A partir d'aqueixa informació s'analitzen en aquest treball els distints mètodes correctors i es determina la idoneïtat d'algun d'ells.
El uso de muestras puntuales para la medición de la concentración urinaria de biomarcadores es una práctica común en las actividades de control biológico de la exposición profesional. Para reflejar el grado de dilución de la orina, las concentraciones urinarias en tales muestras son generalmente corregidas para la creatinina o la gravedad específica de la orina. Sin embargo, algunos autores cuestionan ambos métodos de corrección debido a su gran variabilidad o porque no reflejan con precisión los mecanismos de excreción de indicadores biológicos. El objetivo de esta investigación fue determinar cual es el modo más adecuado de corregir esos factores distorsionantes. Se revisó la literatura publicada entre 1990 y junio de 2013 y se evaluaron datos obtenidos de pruebas diagnósticas desde 1985 a 2010. A partir de esa información se analizan en este trabajo los distintos métodos correctores y se determina la idoneidad de alguno de ellos.
L'ús de mostres puntuals per al mesurament de la concentració urinària de biomarcadors és una pràctica comuna en les activitats de control biològic de l'exposició professional. Per a reflectir el grau de dilució de l'orina, les concentracions urinàries en tals mostres són generalment corregides per a la creatinina o la gravetat específica de l'orina. No obstant això, alguns autors qüestionen ambdós mètodes de correcció degut a la seua gran variabilitat o perquè no reflecteixen amb precisió els mecanismes d'excreció d'indicadors biològics. L'objectiu d'aquesta investigació va ser determinar qual és el mode més adequat de corregir aqueixos factors distorsionants. Es va revisar la literatura publicada entre 1990 i juny del 2013 i es van avaluar dades obtingudes de proves diagnòstiques des del 1985 al 2010. A partir d'aqueixa informació s'analitzen en aquest treball els distints mètodes correctors i es determina la idoneïtat d'algun d'ells.