Teléfono

Memoria prevencionista

monográficos

Atrás SPECTOR, June T.; SHEFFIELD, PERRY E. (2014). Re-evaluating Occupational Heat Stress in a Changing Climate [RE13498]

SPECTOR, June T.; SHEFFIELD, PERRY E. (2014). Re-evaluating Occupational Heat Stress in a Changing Climate [RE13498]

SPECTOR, June T.; SHEFFIELD, PERRY E. Re-evaluating Occupational Heat Stress in a Changing Climate. The Annals of Ocupational Hygiene [online]. 2014, 58, 8. p.936-942 [Consulta 31.10.2014] ISSN:1475-3162.
 
Las consecuencias potenciales de estrés por calor en el trabajo en un clima cambiante sobre los trabajadores, lugares de trabajo y las economías mundiales son sustanciales. El riesgo de estrés térmico en el Trabajo se prevé que es particularmente alto en las regiones tropicales y subtropicales, donde los controles óptimos pueden no estar disponibles. Este artículo trata sobre el estrés por el calor en el trabajo en el contexto del cambio climático, revisa su impacto, y reflexiona sobre las implicaciones para la evaluación y control del estrés por calor. Los esfuerzos futuros deberían abordar las limitaciones de los métodos existentes de evaluación de estrés térmico y generar enfoques económicos, prácticos y universales que puedan incorporar los datos de los diferentes niveles de detalle, dependiendo de los recursos. La validación de estos métodos se debe realizar en una variedad más amplia de entornos, y los datos deben ser recogidos y analizados de forma centralizada para las evaluaciones de riesgo, tanto a escala local como a gran escala para orientar la planificación de la adaptación al estrés por el calor. Las normas deberán tener en cuenta la variabilidad en la aclimatación de los trabajadores, otras vulnerabilidades, y los recursos del lugar de trabajo. La eficacia de los controles que sean factibles y aceptables deben ser evaluados. Se necesitan científicos especializados, en colaboración con expertos de otras áreas, para prevenir y controlar con eficacia el estrés por el calor en el trabajo en un ambiente cambiante.

Les conseqüències potencials d'estrés per calor en el treball en un clima canviant sobre els treballadors, llocs de treball i les economies mundials són substancials. El risc d'estrés tèrmic en el Treball es preveu que és particularment alt en les regions tropicals i subtropicals, on els controls òptims poden no estar disponibles. Este article tracta sobre l'estrés per la calor en el treball en el context del canvi climàtic, revisa el seu impacte, i reflexiona sobre les implicacions per a l'avaluació i control de l'estrés per calor. Els esforços futurs haurien d'abordar les limitacions dels mètodes existents d'avaluació d'estrés tèrmic i generar enfocaments econòmics, pràctics i universals que puguen incorporar les dades dels diferents nivells de detall, depenent dels recursos. La validació d'estos mètodes s'ha de realitzar en una varietat més àmplia d'entorns, i les dades han de ser arreplegats i analitzats de forma centralitzada per a les avaluacions de risc, tant a escala local com a gran escala per a orientar la planificació de l'adaptació a l'estrés per la calor. Les normes hauran de tindre en compte la variabilitat en l'aclimatació dels treballadors, altres vulnerabilitats, i els recursos del lloc de treball. L'eficàcia dels controls que siguen factibles i acceptables han de ser avaluats. Es necessiten científics especialitzats, en col·laboració amb experts d'altres àrees, per a previndre i controlar amb eficàcia l'estrés per la calor en el treball en un ambient canviant.

The potential consequences of occupational heat stress in a changing climate on workers, workplaces, and global economies are substantial. Occupational heat stress risk is projected to become particularly high in middle- and low-income tropical and subtropical regions, where optimal controls may not be readily available. This commentary presents occupational heat stress in the context of climate change, reviews its impacts, and reflects on implications for heat stress assessment and control. Future efforts should address limitations of existing heat stress assessment methods and generate economical, practical, and universal approaches that can incorporate data of varying levels of detail, depending on resources. Validation of these methods should be performed in a wider variety of environments, and data should be collected and analyzed centrally for both local and large-scale hazard assessments and to guide heat stress adaptation planning. Heat stress standards should take into account variability in worker acclimatization, other vulnerabilities, and workplace resources. The effectiveness of controls that are feasible and acceptable should be evaluated. Exposure scientists are needed, in collaboration with experts in other areas, to effectively prevent and control occupational heat stress in a changing climate.