Teléfono

Memoria prevencionista

monográficos

Atrás SÁNCHEZ-DELGADO, Purificación (2019); MARCO CALDERÓN, María; BELDA GALBIS, Aina. La voz como instrumento clave en la competencia comunicativa del docente universitario.

SÁNCHEZ-DELGADO, Purificación (2019); MARCO CALDERÓN, María; BELDA GALBIS, Aina. La voz como instrumento clave en la competencia comunicativa del docente universitario.

SÁNCHEZ-DELGADO, Purificación; MARCO CALDERÓN, María; BELDA GALBIS, Aina. La voz como instrumento clave en la competencia comunicativa del docente universitario. Publicaciones [online]. 2019, 49, 1. 93-111. [Consulta 30.08.2019]. eISSN: 2530-9269. <doi:10.30827/publicaciones.v49i1.9855>

Resumen de las autoras: "Actualmente, el perfil del profesor universitario engloba el desarrollo de competencias en áreas tan diferentes como complementarias: la docencia, la investigación y la gestión. En este trabajo se presenta una aproximación teórica al estado del arte respecto a las competencias del profesorado universitario en cuanto a su actuación docente. En concreto, se aborda la competencia comunicativa entendida como: a) la capacidad de formar enunciados que no solo sean gramaticalmente correctos sino también socialmente apropiados (Hymes, 1971) y b) el conjunto de conocimientos y destrezas/habilidades lingüísticas, discursivas, socioculturales que permiten la actuación eficaz y adecuada del hablante en una situación concreta y en una determinada comunidad de habla (Canale & Swain, 1996). Desde la docencia se puede entender que un buen profesor, además de ser experto en una disciplina, debe ser capaz de transmitir los conocimientos de esa materia a los estudiantes. Por tanto, debe tener una buena oratoria y, al mismo tiempo, ha de ser capaz de tener una buena técnica vocal con el fin de prevenir y evitar posibles patologías que comienzan siendo pequeños problemas sin darle demasiada importancia y que pueden convertirse en enfermedades crónicas de la voz, tales como disfonías, que son procesos patológicos muy frecuentes entre los docentes, causando problemas laborales, entre otros (Herrera & Castro, 2018; Mattiske, Oates, & Greenwood, 1998; Preciado, Pérez, Calzada, & Preciado, 2005). Por todo ello, se plantea la conveniencia de establecer protocolos de evaluación de la voz con el fin de conocer las características de los profesores universitarios y de sus ámbitos de trabajo. A partir de ahí se pueden establecer mecanismos de actuación dirigidos a la prevención de disfonías, que pueden agruparse en tres líneas de acción: a) Políticas de atención a las condiciones laborales; b) Entrenamiento vocal; y c) Medidas de higiene vocal (Herrera & Castro, 2018). Palabras clave: competencia comunicativa; voz; oratoria; disfonías; docencia universitaria".

Resum de les autores: Actualment, el perfil del professor universitari engloba el desenvolupament de competències en àrees tan diferents com complementàries: la docència, la investigació i la gestió. En aquest treball es presenta una aproximació teòrica a l'estat de l'art respecte a les competències del professorat universitari quant a la seua actuació docent. En concret, s'aborda la competència comunicativa entesa com: a) la capacitat de formar enunciats que no solament siguen gramaticalment correctes sinó també socialment apropiats (Hymes, 1971) i b) el conjunt de coneixements i destreses/habilitats lingüístiques, discursives, socioculturals que permeten l'actuació eficaç i adequada del parlant en una situació concreta i en una determinada comunitat de parla (Canale & Swain, 1996). Des de la docència es pot entendre que un bon professor, a més de ser expert en una disciplina, ha de ser capaç de transmetre els coneixements d'aqueixa matèria als estudiants. Per tant, ha de tindre una bona oratòria i, al mateix temps, ha de ser capaç de tindre una bona tècnica vocal amb la finalitat de previndre i evitar possibles patologies que comencen sent xicotets problemes sense donar-li massa importància i que poden convertir-se en malalties cròniques de la veu, tals com disfonies, que són processos patològics molt freqüents entre els docents, causant problemes laborals, entre altres (Herrera & Castro, 2018; Mattiske, Oates, & Greenwood, 1998; Preuat, Pérez, Calçada, & Preuat, 2005). Per tot això, es planteja la conveniència d'establir protocols d'avaluació de la veu amb la finalitat de conéixer les característiques dels professors universitaris i dels seus àmbits de treball. A partir d'ací es poden establir mecanismes d'actuació dirigits a la prevenció de disfonies, que poden agrupar-se en tres línies d'acció: a) Polítiques d'atenció a les condicions laborals; b) Entrenament vocal; i c) Mesures d'higiene vocal (Herrera & Castro, 2018). Paraules clau: competència comunicativa; veu; oratòria; disfonies; docència universitària.

[Compartido bajo licencia / Compartit sota llicència CC BY-NC-SA 4.0]