Teléfono

Memoria prevencionista

monográficos

Atrás RAMÍREZ BAENA, Lucía (2019). Prevalencia de burnout e identificación de grupos de riesgo en el personal de enfermería del servicio andaluz de salud

RAMÍREZ BAENA, Lucía (2019). Prevalencia de burnout e identificación de grupos de riesgo en el personal de enfermería del servicio andaluz de salud

RAMÍREZ BAENA, Lucía. Prevalencia de burnout e identificación de grupos de riesgo en el personal de enfermería del servicio andaluz de salud [online]. Tesis doctoral. Emilia Inmaculada de la Fuente Solana y Guillermo Arturo Cañadas de la Fuente, dir. Granada: Universidad de Granada, 2019. [Consulta: 11.10.2019]. ISBN: 9788413062150. <http://hdl.handle.net/10481/55980>
 
Resumen de la autora: "El síndrome de Burnout es cada vez un problema más frecuente en la sociedad actual y ya se está haciendo eco de las consecuencias y de su irrefrenable avance, como si de una epidemia se tratase. Este síndrome, de carácter tridimensional, destaca por cansancio emocional, despersonalización y baja realización personal (Maslach, Schaufeli, & Leiter, 2001), que sufren los trabajadores que lo padecen. En el primer capítulo de esta tesis doctoral, se define el marco histórico, teórico, legal y práctico del síndrome. En dicha tesis se aborda la prevalencia del síndrome de Burnout en los profesionales de Enfermería del Servicio Andaluz de Salud, cuyos objetivos e hipótesis se especifican en el segundo capítulo. Concretamente, se centra en las enfermeras del área médica, constituida en su mayoría, por los servicios de hospitalización de medicina interna, geriatría, cardiología, neumología, digestivo, endocrinología, hematología, reumatología, neurología, nefrología, toxicología, salud mental e infecciosos, entre otros. Además, la característica principal de esta tesis doctoral radica en el estudio de las variables de personalidad como factores de riesgo o protectores frente al padecimiento del síndrome y el desarrollo del mismo. Y es que, la personalidad de cada trabajador, puede hacerlo aún más vulnerable, además de la influencia que ejercen todas las variables laborales y sociodemográficas. Son estas últimas, las variables sociodemográficas, las que se investigan más a fondo en el primer artículo que se corresponde con el capítulo tercero de esta tesis doctoral. Para llevar a cabo esta investigación, se realiza una revisión sistemática con meta-análisis sobre el género, el estado civil y el número de hijos como factores de riesgo en enfermeras con síndrome de Burnout. Se concluye que ser hombre, estar soltero y no tener hijos, está relacionado con niveles más altos del síndrome (Cañadas-De la Fuente, Ortega, Ramírez-Baena, De la Fuente-Solana, Vargas & Gómez-Urquiza, 2018). A este, le sigue el cuarto capítulo y segundo artículo publicado, que se centra en los niveles de prevalencia del síndrome de Burnout en las enfermeras del área médica. Tras realizar una revisión sistemática con meta-análisis sobre la prevalencia del síndrome en los profesionales de enfermería del área médica, destaca la alta prevalencia de Burnout en enfermeras del área médica, sobre todo aquellas personas que están solteras, pluriempleadas, con sobrecarga laboral y poca experiencia. Además, los profesionales de enfermería del área médica, destacan por tener baja realización personal, siendo la dimensión del Burnout más afectada en este colectivo y en esta área hospitalaria (Molina-Praena, Ramirez-Baena, Gómez-Urquiza, Cañadas, De la Fuente & Cañadas-De la Fuente, 2018). Finalmente, en el capítulo quinto, que se corresponde con el tercer artículo, constituido por una investigación empírica en enfermeras del Servicio Andaluz de Salud de diversos centros hospitalarios de toda la provincia y que ejercen su labor en el área médica, se estudian las variables sociodemográficas, laborales, de personalidad, ansiedad y depresión, relacionadas con altos niveles del síndrome de Burnout. Los resultados de este estudio cuantitativo, transversal y multicéntrico en 301 enfermeras, muestran que una gran parte de los profesionales de enfermería del área médica del Servicio Andaluz de Salud (39,8%), se encuentra en una fase avanzada de Burnout progresivo, concretamente en la fase 6 del síndrome. Además, las variables de personalidad están relacionadas de forma significativa con el padecimiento del síndrome, predominando la Amabilidad, la Apertura y la Extraversión como factores protectores, y el Neuroticismo y la Responsabilidad como factores de riesgo. Así mismo, la ansiedad y la depresión están relacionadas con el síndrome de Burnout e influyen negativamente en el desarrollo del mismo (Ramirez-Baena, Ortega-Campos, Gómez-Urquiza, Cañadas-De la Fuente, De la Fuente-Solana & Cañadas-De la Fuente, 2019). Por lo tanto, y teniendo en cuenta estos resultados, es fundamental la prevención y la detección precoz de este síndrome, evitando que los profesionales afectados alcancen niveles alarmantes o tiendan a cronifcarse, afectando no sólo a la salud de los propios trabajadores, si no también, en el caso de enfermería, a la salud de los pacientes y la calidad de los cuidados de forma indirecta, así como a la propia institución (Salyers, Flanagan, Firmin & Rollins, 2015; Van Bogaert, Clarke, Roelant, Meulemans & Van de Heyning, 2010). Estas cuestiones, las limitaciones, las conclusiones finales, así como futuras líneas de investigación basadas en el diagnóstico del síndrome con la utilización de biomarcadores y el tratamiento basado en intervenciones de mindfulness, constituyen el último y sexto capítulo de esta tesis doctoral."
 
Resum de l'autora: La síndrome de Burnout és cada vegada un problema més freqüent en la societat actual i ja s'està fent ressò de les conseqüències i del seu irrefrenable avanç, com si d'una epidèmia es tractara. Aquesta síndrome, de caràcter tridimensional, destaca per cansament emocional, despersonalització i baixa realització personal (Maslach, Schaufeli, & Leiter, 2001), que pateixen els treballadors que ho pateixen. En el primer capítol d'aquesta tesi doctoral, es defineix el marc històric, teòric, legal i pràctic de la síndrome. En aquesta tesi s'aborda la prevalença de la síndrome de Burnout en els professionals d'Infermeria del Servei Andalús de Salut, els objectius de la qual i hipòtesi s'especifiquen en el segon capítol. Concretament, se centra en les infermeres de l'àrea mèdica, constituïda en la seua majoria, pels serveis d'hospitalització de medicina interna, geriatria, cardiologia, pneumologia, digestiu, endocrinologia, hematologia, reumatologia, neurologia, nefrologia, toxicologia, salut mental i infecciosos, entre altres. A més, la característica principal d'aquesta tesi doctoral radica en l'estudi de les variables de personalitat com a factors de risc o protectors enfront del patiment de la síndrome i el desenvolupament d'aquest. I és que, la personalitat de cada treballador, pot fer-ho encara més vulnerable, a més de la influència que exerceixen totes les variables laborals i sociodemogràfiques. Són aquestes últimes, les variables sociodemogràfiques, les que s'investiguen més a fons en el primer article que es correspon amb el capítol tercer d'aquesta tesi doctoral. Per a dur a terme aquesta investigació, es realitza una revisió sistemàtica amb meta-anàlisi sobre el gènere, l'estat civil i el nombre de fills com a factors de risc en infermeres amb síndrome de Burnout. Es conclou que ser home, estar solter i no tindre fills, està relacionat amb nivells més alts de la síndrome (Cañadas-De la Fuente, Ortega, Ramírez-Baena, De la Fuente-Solana, Vargas & Gómez-Urquiza, 2018). A aquest, li segueix el quart capítol i segon article publicat, que se centra en els nivells de prevalença de la síndrome de Burnout en les infermeres de l'àrea mèdica. Després de realitzar una revisió sistemàtica amb meta-anàlisi sobre la prevalença de la síndrome en els professionals d'infermeria de l'àrea mèdica, destaca l'alta prevalença de Burnout en infermeres de l'àrea mèdica, sobretot aquelles persones que estan solteres, pluriocupades, amb sobrecàrrega laboral i poca experiència. A més, els professionals d'infermeria de l'àrea mèdica, destaquen per tindre baixa realització personal, sent la dimensió del Burnout més afectada en aquest col·lectiu i en aquesta àrea hospitalària (Molina-Praena, Ramirez-Baena, Gómez-Urquiza, Cañadas, De la Fuente & Cañadas-De la Fuente, 2018). Finalment, en el capítol cinqué, que es correspon amb el tercer article, constituït per una investigació empírica en infermeres del Servei Andalús de Salut de diversos centres hospitalaris de tota la província i que exerceixen la seua labor en l'àrea mèdica, s'estudien les variables sociodemogràfiques, laborals, de personalitat, ansietat i depressió, relacionades amb alts nivells de la síndrome de Burnout. Els resultats d'aquest estudi quantitatiu, transversal i multicèntric en 301 infermeres, mostren que una gran part dels professionals d'infermeria de l'àrea mèdica del Servei Andalús de Salut (39,8%), es troba en una fase avançada de Burnout progressiu, concretament en la fase 6 de la síndrome. A més, les variables de personalitat estan relacionades de forma significativa amb el patiment de la síndrome, predominant l'Amabilitat, l'Obertura i l'Extraversió com a factors protectors, i el Neuroticisme i la Responsabilitat com a factors de risc. Així mateix, l'ansietat i la depressió estan relacionades amb la síndrome de Burnout i influeixen negativament en el desenvolupament del mateix (Ramirez-Baena, Ortega-Campos, Gómez-Urquiza, Cañadas-De la Fuente, De la Fuente & Cañadas-De la Fuente, 2019). Per tant, i tenint en compte aquests resultats, és fonamental la prevenció i la detecció precoç d'aquesta síndrome, evitant que els professionals afectats aconseguisquen nivells alarmants o tendisquen a cronificarse, afectant no solament la salut dels propis treballadors, si no també, en el cas d'infermeria, a la salut dels pacients i la qualitat de les cures de forma indirecta, així com a la pròpia institució (Salyers, Flanagan, Firmin & Rollins, 2015; Van Bogaert, Clarke, Roelant, Meulemans & Van de Heyning, 2010). Aquestes qüestions, les limitacions, les conclusions finals, així com futures línies d'investigació basades en el diagnòstic de la síndrome amb la utilització de biomarcadors i el tractament basat en intervencions de mindfulness, constitueixen l'últim i sisé capítol d'aquesta tesi doctoral.