QUIRCE, S.; OLAGUIBEL, J.M.; ALVAREZ, M.J. et al. (2003). El latex: un importante aeroalergeno implicado en el asma ocupacional [NC 13090] - INVASSAT
Atrás QUIRCE, S.; OLAGUIBEL, J.M.; ALVAREZ, M.J. et al. (2003). El latex: un importante aeroalergeno implicado en el asma ocupacional [NC 13090]
QUIRCE, S.; OLAGUIBEL, J.M.; ALVAREZ, M.J. et al. (2003). El latex: un importante aeroalergeno implicado en el asma ocupacional [NC 13090]
QUIRCE, S.; OLAGUÍBEL, J.M.; ÁLVAREZ, M.J. et al. El látex: un importante aeroalergeno implicado en el asma ocupacional = Late: an important aeroallergen involved in occupational asthma [online]. Anales del Sistema Sanitario de Navarra. 2003, 26, 2, p.81-95 [Consulta 05.11.2014]. ISSN 1137-6627.
El látex ha pasado a ser uno de los agentes etiológicos más frecuentes de asma ocupacional en la última década, especialmente entre el personal sanitario. La prevalencia de asma ocupacional por látex en las distintas profesiones afectadas varía entre el 2,5 y el 10%, cifras que dan una idea de la gravedad del problema. Las proteínas del látex, adsorbidas en el polvo de almidón de maíz, utilizado como lubricante, son las responsables del asma por guantes de látex. Este polvo de almidón de maíz que recubre el interior de los guantes actuaría como un vehículo para la dispersión de las proteínas alergénicas. Los aeroalergenos de látex se encuentran en distintos tamaños de partículas. Los niveles de aeroalergenos de látex en el ambiente capaces de causar sensibilización y de desencadenar síntomas no están bien definidos. La determinación de estos niveles de exposición al látex es complicada, ya que el látex se trata de una mezcla compleja de alergenos con diferente estabilidad y biodisponibilidad. El bioaerosol de látex se produce principalmente por el uso activo de guantes empolvados, pero las moquetas o alfombras y las tapicerías actúan como importantes reservorios del alergeno. Además, el desplazamiento de las personas desde zonas con gran concentración ambiental de látex constituye una importante vía de dispersión del alergeno, así como probablemente los sistemas de ventilación. Como en otros casos de asma ocupacional el diagnóstico en muchas ocasiones requiere la realización de una prueba de provocación bronquial. Las pruebas de provocación específicas por vía inhalatoria con látex se han realizado por diversos métodos, que pueden agruparse en aquellos que utilizan un extracto acuoso de látex y los consistentes en manipular o sacudir guantes, que por tanto, generan un aerosol de polvo. Cada método tiene sus ventajas e inconvenientes según se describe. Una vez que el paciente sensibilizado inicia las manifestaciones de la enfermedad, tiene un mal pronóstico si no se aplican medidas encaminadas a reducir al máximo la exposición al látex.
El làtex ha passat a ser un dels agents etiològics més freqüents d'asma ocupacional en l'última dècada, especialment entre el Personal sanitari. La prevalença d'asma ocupacional per làtex en les distintes professions afectades varia entre el 2,5 i el 10%, xifres que donen una idea de la gravetat del problema. Les proteïnes del làtex, adsorbidas en la pols de midó de dacsa, utilitzat com a lubricant, són les responsables de l'asma per guants de làtex. Esta pols de midó de dacsa que recobrix l'interior dels guants actuaria com un vehicle per a la dispersió de les proteïnes alergèniques. Els aeroalèrgens de làtex es troben en distintes grandàries de partícules. Els nivells d'aeroalèrgens de làtex en l'ambient capaç de causar sensibilització i de desencadenar símptomes no estan ben definits. La determinació d'estos nivells d'exposició al làtex és complicada, ja que el làtex es tracta d'una mescla complexa d'al·lèrgens amb diferent estabilitat i biodisponibilidad. El bioaerosol de làtex es produïx principalment per l'ús actiu de guants empolsegats, però les moquetes o estores i les tapisseries actuen com a importants reservoris de l'al·lergen. A més, el desplaçament de les persones des de zones amb gran concentració ambiental de làtex constituïx una important via de dispersió de l'al·lergen, així com probablement els sistemes de ventilació. Com en altres casos d'asma ocupacional el diagnòstic moltes vegades requerix la realització d'una prova de provocació bronquial. Les proves de provocació específiques per via inhalatoria amb làtex s'han realitzat per diversos mètodes, que poden agrupar-se en aquells que utilitzen un extracte aquós de làtex i els consistents a manipular o sacsar guants, que per tant, generen un aerosol de pols. Cada mètode té els seus avantatges i inconvenients segons es descriu. Una vegada que el pacient sensibilitzat inicia les manifestacions de la malaltia, té un mal pronòstic si no s'apliquen mesures encaminades a reduir al màxim l'exposició al làtex.
Latex has become one of the most frequent aetiological agents of occupational asthma in the last decade, especially amongst health personnel. The prevalence of occupational asthma due to latex in the different affected occupations varies between 2.5 and 10%, figures that give an idea of the magnitude of the problem. Latex proteins, absorbed in the dust of cornstarch, used as a lubricant, are responsible for asthma due to latex gloves. This cornstarch dust that covers the inside of the gloves acts as a vehicle for dispersing allergenic proteins. Latex aeroallergens are found in particles of different dimensions. The levels of latex aeroallergens in the environment capable of causing sensitization and of unleashing symptoms are not well defined. The determination of these levels of exposure to latex is complicated, since with latex one is dealing with a complex mixture of allergens with differing stability and bio-availability. The bioaerosol of latex is mainly produced by the active use of powdered gloves, but rugs or carpets and coverings act as important reservoirs of the allergen. Besides, the movement of people from areas with a high environmental concentration of latex constitutes an important means of dispersing the allergen, and probably ventilation systems as well. As in other cases of occupational asthma, diagnosis in many cases requires that a bronchial challenge be realized. The specific challenge tests through inhalation with latex have been carried out by different methods, which can be grouped by those that use an aqueous extract of latex and those that consist in handling or shaking gloves, which thus generate a dust aerosol. Each method has its advantages and drawbacks as described. Once the sensitized patient begins manifestations of the disease, his prognosis is poor if measures aimed at a maximum reduction of exposure to latex are not applied.
El látex ha pasado a ser uno de los agentes etiológicos más frecuentes de asma ocupacional en la última década, especialmente entre el personal sanitario. La prevalencia de asma ocupacional por látex en las distintas profesiones afectadas varía entre el 2,5 y el 10%, cifras que dan una idea de la gravedad del problema. Las proteínas del látex, adsorbidas en el polvo de almidón de maíz, utilizado como lubricante, son las responsables del asma por guantes de látex. Este polvo de almidón de maíz que recubre el interior de los guantes actuaría como un vehículo para la dispersión de las proteínas alergénicas. Los aeroalergenos de látex se encuentran en distintos tamaños de partículas. Los niveles de aeroalergenos de látex en el ambiente capaces de causar sensibilización y de desencadenar síntomas no están bien definidos. La determinación de estos niveles de exposición al látex es complicada, ya que el látex se trata de una mezcla compleja de alergenos con diferente estabilidad y biodisponibilidad. El bioaerosol de látex se produce principalmente por el uso activo de guantes empolvados, pero las moquetas o alfombras y las tapicerías actúan como importantes reservorios del alergeno. Además, el desplazamiento de las personas desde zonas con gran concentración ambiental de látex constituye una importante vía de dispersión del alergeno, así como probablemente los sistemas de ventilación. Como en otros casos de asma ocupacional el diagnóstico en muchas ocasiones requiere la realización de una prueba de provocación bronquial. Las pruebas de provocación específicas por vía inhalatoria con látex se han realizado por diversos métodos, que pueden agruparse en aquellos que utilizan un extracto acuoso de látex y los consistentes en manipular o sacudir guantes, que por tanto, generan un aerosol de polvo. Cada método tiene sus ventajas e inconvenientes según se describe. Una vez que el paciente sensibilizado inicia las manifestaciones de la enfermedad, tiene un mal pronóstico si no se aplican medidas encaminadas a reducir al máximo la exposición al látex.
El làtex ha passat a ser un dels agents etiològics més freqüents d'asma ocupacional en l'última dècada, especialment entre el Personal sanitari. La prevalença d'asma ocupacional per làtex en les distintes professions afectades varia entre el 2,5 i el 10%, xifres que donen una idea de la gravetat del problema. Les proteïnes del làtex, adsorbidas en la pols de midó de dacsa, utilitzat com a lubricant, són les responsables de l'asma per guants de làtex. Esta pols de midó de dacsa que recobrix l'interior dels guants actuaria com un vehicle per a la dispersió de les proteïnes alergèniques. Els aeroalèrgens de làtex es troben en distintes grandàries de partícules. Els nivells d'aeroalèrgens de làtex en l'ambient capaç de causar sensibilització i de desencadenar símptomes no estan ben definits. La determinació d'estos nivells d'exposició al làtex és complicada, ja que el làtex es tracta d'una mescla complexa d'al·lèrgens amb diferent estabilitat i biodisponibilidad. El bioaerosol de làtex es produïx principalment per l'ús actiu de guants empolsegats, però les moquetes o estores i les tapisseries actuen com a importants reservoris de l'al·lergen. A més, el desplaçament de les persones des de zones amb gran concentració ambiental de làtex constituïx una important via de dispersió de l'al·lergen, així com probablement els sistemes de ventilació. Com en altres casos d'asma ocupacional el diagnòstic moltes vegades requerix la realització d'una prova de provocació bronquial. Les proves de provocació específiques per via inhalatoria amb làtex s'han realitzat per diversos mètodes, que poden agrupar-se en aquells que utilitzen un extracte aquós de làtex i els consistents a manipular o sacsar guants, que per tant, generen un aerosol de pols. Cada mètode té els seus avantatges i inconvenients segons es descriu. Una vegada que el pacient sensibilitzat inicia les manifestacions de la malaltia, té un mal pronòstic si no s'apliquen mesures encaminades a reduir al màxim l'exposició al làtex.
Latex has become one of the most frequent aetiological agents of occupational asthma in the last decade, especially amongst health personnel. The prevalence of occupational asthma due to latex in the different affected occupations varies between 2.5 and 10%, figures that give an idea of the magnitude of the problem. Latex proteins, absorbed in the dust of cornstarch, used as a lubricant, are responsible for asthma due to latex gloves. This cornstarch dust that covers the inside of the gloves acts as a vehicle for dispersing allergenic proteins. Latex aeroallergens are found in particles of different dimensions. The levels of latex aeroallergens in the environment capable of causing sensitization and of unleashing symptoms are not well defined. The determination of these levels of exposure to latex is complicated, since with latex one is dealing with a complex mixture of allergens with differing stability and bio-availability. The bioaerosol of latex is mainly produced by the active use of powdered gloves, but rugs or carpets and coverings act as important reservoirs of the allergen. Besides, the movement of people from areas with a high environmental concentration of latex constitutes an important means of dispersing the allergen, and probably ventilation systems as well. As in other cases of occupational asthma, diagnosis in many cases requires that a bronchial challenge be realized. The specific challenge tests through inhalation with latex have been carried out by different methods, which can be grouped by those that use an aqueous extract of latex and those that consist in handling or shaking gloves, which thus generate a dust aerosol. Each method has its advantages and drawbacks as described. Once the sensitized patient begins manifestations of the disease, his prognosis is poor if measures aimed at a maximum reduction of exposure to latex are not applied.