Memoria prevencionista

monográficos

« Atrás

OLIVARES TENZA, Eva María (2020). Síndrome de Burnout en deportistas : análisis de variables psicológicas y psicopatológicas

OLIVARES TENZA, Eva María (2020). Síndrome de Burnout en deportistas : análisis de variables psicológicas y psicopatológicas

OLIVARES TENZA, Eva María. Síndrome de Burnout en deportistas : análisis de variables psicológicas y psicopatológicas [en línea]. Enrique Javier Garcés de los Fayos Ruiz, Cristina María de Francisco Palacios, Francisco José Ortín Montero, dir. Murcia: Universidad de Murcia, 2020. 216 p. [Consulta: 17.05.2021]. 
 
A lo largo de las últimas décadas, el interés por el deporte es cada vez mayor, incrementándose cada vez más las personas que lo practican y/o que intentan dedicarse de forma profesional al mismo. Un problema asociado a la práctica deportiva es el síndrome de burnout. Este síndrome comenzó a investigarse en el ámbito deportivo en la década de los 80, y en los últimos años gran parte de los trabajos realizados en deportistas se han centrado en identificar las variables predictoras del mismo y sus consecuencias. El objetivo principal de este trabajo es estudiar el síndrome de burnout en deportistas a través de los dos instrumentos de medida más empleados en el ámbito hispano-hablante, así como su relación con diferentes variables sociodemográficas (sexo, edad, tipo de deporte practicado, nivel competitivo y volumen de entrenamiento) y las variables psicológicas estrés, depresión el tesón, así como comprobar un modelo predictivo del burnout. Los instrumentos utilizados fueron el IBD-R y ABQ para medir el burnout, el DASS-21 para medir estrés y depresión y el BFQ para medir el tesón. La muestra se encuentra formada por 642 deportistas de la Región de Murcia, siendo 478 varones y 164 mujeres, con edades comprendidas entre los 14 y los 60 años. El tratamiento estadístico de los datos se llevó a cabo con los paquetes estadísticos IBM SPSS Statistics 25.0 (2017) e IBM SPSS Amos 23.0 (2014). Para el estudio descriptivo de la muestra se calcularon medias, desviaciones típicas, asimetrías y curtosis, y para comprobar si existían diferencias en las puntuaciones de las variables de estudio respecto a las variables sociodeportivas se emplearon pruebas U de Mann-Whitney y Kruskal Wallis. Finalmente, se contrastó un modelo de ecuaciones estructurales y se calculó la invarianza de los modelos obtenidos. Tras la obtención de los resultados, se halló que la prevalencia del síndrome se sitúa en 4.2% para el cuestionario IBD-R y 3.3% para el ABQ, no habiendo diferencias en la prevalencia según el sexo, edad ni tipo de deporte practicado, mientras que sí se hallaron para nivel competitivo, presentando una mayor prevalencia del burnout en los deportistas que practican deporte a nivel nacional que los que lo hacen a nivel local o autonómico, así como en el volumen de entrenamiento, presentando mayores niveles del síndrome los deportistas que entrenan más horas semanales. En cuanto a los niveles de estrés y depresión, no se encontraron diferencias según el sexo, la edad ni el nivel competitivo, sí se encontró que los deportistas que practican deportes individuales presentaban niveles más elevados de estrés y depresión que los que practican deportes colectivos, así como diferencias según el volumen de entrenamiento, presentando niveles mayores de estrés los que entrenaban más horas semanales. En cuanto a la personalidad, no se encontraron diferencias para ninguna de las variables sociodemográficas estudiadas. Finalmente, el modelo predictivo validó que el estrés es un antecedente del síndrome, la variable de personalidad un modulador y la depresión una consecuencia del mismo.; así como se encontró invarianza del modelo obtenido para las variables sexo, edad y nivel competitivo. Como conclusión, cabe destacar que la prevalencia del burnout es elevada en los deportistas, cobrando especial importancia el modelo obtenido a la hora de establecer distintos programas de prevención y tratamiento del síndrome, pudiendo éstos centrarse en controlar y eliminar los factores estresantes, con el fin de reducir el riesgo de que aparezca el burnout, en las características de personalidad como moduladoras del mismo y, finalmente, en los programas de tratamiento, haciendo que éstos sean eficaces para tratar no solo el síndrome, sino una consecuencia peor, como es la depresión.
 
Al llarg de les últimes dècades, l'interés per l'esport és cada vegada major, incrementant-se cada vegada més les persones que el practiquen i/o que intenten dedicar-se de manera professional a aquest. Un problema associat a la pràctica esportiva és la síndrome de burnout. Aquesta síndrome va començar a investigar-se en l'àmbit esportiu en la dècada dels 80, i en els últims anys gran part dels treballs realitzats en esportistes s'han centrat en identificar les variables predictores del mateix i les seues conseqüències. L'objectiu principal d'aquest treball és estudiar la síndrome de burnout en esportistes a través dels dos instruments de mesura més emprats en l'àmbit hispà-parlant, així com la seua relació amb diferents variables sociodemogràfiques (sexe, edat, tipus d'esport practicat, nivell competitiu i volum d'entrenament) i les variables psicològiques estrés, depressió la tenacitat, així com comprovar un model predictiu del burnout. Els instruments utilitzats van ser l'IBD-R i ABQ per a mesurar el burnout, el DASS-21 per a mesurar estrés i depressió i el BFQ per a mesurar la tenacitat. La mostra es troba formada per 642 esportistes de la Regió de Múrcia, sent 478 homes i 164 dones, amb edats compreses entre els 14 i els 60 anys. El tractament estadístic de les dades es va dur a terme amb els paquets estadístics IBM SPSS Statistics 25.0 (2017) i IBM SPSS Amos 23.0 (2014). Per a l'estudi descriptiu de la mostra es van calcular mitjanes, desviacions típiques, asimetries i curtosis, i per a comprovar si existien diferències en les puntuacions de les variables d'estudi respecte a les variables socioesportives es van emprar proves O de Mann-Whitney i Kruskal Wallis. Finalment, es va contrastar un model d'equacions estructurals i es va calcular la invariància dels models obtinguts. Després de l'obtenció dels resultats, es va trobar que la prevalença de la síndrome se situa en 4.2% per al qüestionari IBD-R i 3.3% per al ABQ, no havent-hi diferències en la prevalença segons el sexe, edat ni tipus d'esport practicat, mentre que sí que es van trobar en l'àmbit competitiu, presentant una major prevalença del burnout en els esportistes que practiquen esport a nivell nacional que els que ho fan a escala local o autonòmic, així com en el volum d'entrenament, presentant majors nivells de la síndrome els esportistes que entrenen més hores setmanals. Quant als nivells d'estrés i depressió, no es van trobar diferències segons el sexe, l'edat ni el nivell competitiu, sí que es va trobar que els esportistes que practiquen esports individuals presentaven nivells més elevats d'estrés i depressió que els que practiquen esports col·lectius, així com diferències segons el volum d'entrenament, presentant nivells majors d'estrés els que entrenaven més hores setmanals. Quant a la personalitat, no es van trobar diferències per a cap de les variables sociodemogràfiques estudiades. Finalment, el model predictiu va validar que l'estrés és un antecedent de la síndrome, la variable de personalitat un modulador i la depressió una conseqüència d'aquest.; així com es va trobar invariància del model obtingut per a les variables sexe, edat i nivell competitiu. Com a conclusió, cal destacar que la prevalença del burnout és elevada en els esportistes, cobrant especial importància el model obtingut a l'hora d'establir diferents programes de prevenció i tractament de la síndrome, podent aquests centrar-se a controlar i eliminar els factors estressants, amb la finalitat de reduir el risc que aparega el burnout, en les característiques de personalitat com a moduladores del mateix i, finalment, en els programes de tractament, fent que aquests siguen eficaços per a tractar no sols la síndrome, sinó una conseqüència pitjor, com és la depressió.
 
In the last decades, interest in sport has increased and also the people who practice it and who try to dedicate professionally to sport. A problem associated with sports practice is burnout syndrome. This syndrome began to be investigated in the sports field in the 1980s, and in recent years a large part of the work carried out in athletes has focused on identifying the predictive variables of burnout and its consequences. The main objective of this work is to study the burnout syndrome in athletes through the two measurement instruments most used in the Spanish-speaking field, as well as its relationship with different sociodemographic variables (sex, age, type of sport practiced, level competitiveness and training volume) and the psychological variables stress, depression, tenacity, as well as checking a predictive model of burnout. The instruments used were the IBD-R and ABQ to measure burnout, DASS-21 to measure stress and depression and BFQ to measure tenacity. The sample is made up of 642 athletes from the Murcia Region, being 478 men and 164 women, aged between 14 and 60 years. The statistical treatment of the data was carried out with the statistical packages IBM SPSS Statistics 25.0 (2017) and IBM SPSS Amos 23.0 (2014). For the descriptive study we use, means, standard deviations, asymmetries and kurtosis, and to check if there were differences in the scores of the study variables with respect to the socio-sports variables were used U Mann-Whitney and Kruskal Wallis tests. Finally, a structural equations model was contrasted and was calculated the invariance of the obtained models. After obtaining the results, it was found that the prevalence of the syndrome is 4.2% for the IBD-R questionnaire and 3.3% for the ABQ, with no differences in prevalence according to sex, age or type of sport practiced, while were found differences for the competitive level, presenting a higher prevalence of burnout in athletes who practice sports at the national level than those who has local or regional level, as well as in the volume of training, with higher levels of the syndrome in athletes who they train more hours per week. Regarding the levels of stress and depression, no differences were found according to sex, age or competitive level, it was found that athletes who practice individual sports presented higher levels of stress and depression than those who practice group sports, as well as differences according to the volume of training, presenting higher levels of stress those who trained more hours per week. Regarding personality, no differences were found for any of the sociodemographic variables studied. Finally, the predictive model validated that stress is an antecedent of the syndrome, the personality variable a modulator and depression a consequence of it. As well as the invariance of the model obtained for the variables sex, age and competitive level. In conclusion, it should be noted that the prevalence of burnout is high in athletes, the model obtained being of particular importance when establishing different programs for the prevention and treatment of the syndrome, and these can focus on controlling and eliminating stressors, in order to to reduce the risk of burnout appearing, in the personality characteristics as modulators of it and, finally, in the treatment programs, making these effective to treat not only the syndrome, but a worse consequence, such as depression.