KULMALA, Ilpo; LINNAINMAA, Markku; KOKKONEN, Anna; HEINONEN, Kimmo; KANERVA, Tomi; SÄÄMÄNEN, Arto (2021). Performance of Asbestos Enclosure Ventilation: Laboratory Evaluation of Complex Configuration - INVASSAT
Atrás KULMALA, Ilpo; LINNAINMAA, Markku; KOKKONEN, Anna; HEINONEN, Kimmo; KANERVA, Tomi; SÄÄMÄNEN, Arto (2021). Performance of Asbestos Enclosure Ventilation: Laboratory Evaluation of Complex Configuration
KULMALA, Ilpo; LINNAINMAA, Markku; KOKKONEN, Anna; HEINONEN, Kimmo; KANERVA, Tomi; SÄÄMÄNEN, Arto (2021). Performance of Asbestos Enclosure Ventilation: Laboratory Evaluation of Complex Configuration
KULMALA, Ilpo; LINNAINMAA, Markku; KOKKONEN, Anna; HEINONEN, Kimmo; KANERVA, Tomi; SÄÄMÄNEN, Arto. Performance of Asbestos Enclosure Ventilation: Laboratory Evaluation of Complex Configuration. Annals of Work Exposures and Health [en línea]. 2021, 20. 20.1-11. [Consulta: 21.10.2021]. ISSN: 2398-7316. DOI: 10.1093/annweh/wxab041.
El objetivo del estudio fue encontrar buenas prácticas para la distribución efectiva del aire dentro de un recinto de amianto de forma compleja y para el control de las diferencias de presión entre el recinto y el entorno. Además, se probó una diferencia de presión suficiente para la contención de amianto. El efecto de la distribución del aire se estudió en condiciones de laboratorio construyendo un recinto de amianto en forma de L y conectándolo a una unidad de presión negativa. Se comparó la eficiencia de seis configuraciones de ventilación diferentes utilizando un método de degradación del trazador y los índices de cambio de aire local como indicador de rendimiento. La presión negativa suficiente para la contención se evaluó simulando el tráfico de personas hacia y desde el recinto y registrando la diferencia de presión de forma continua. También se probó el efecto de una unidad de controlador de presión en el mantenimiento de la diferencia de presión objetivo simulando cargas de filtro de la unidad de presión negativa que provocan cambios en el caudal de aire. Los resultados mostraron que las altas tasas nominales de cambio de aire por sí solas no garantizan una buena distribución del aire. La distribución de aire efectiva dentro de un recinto de amianto se puede arreglar ubicando aberturas de suministro de aire adicionales lejos del punto de escape de aire, usando aire de recirculación con un controlador de presión o extendiendo la ubicación de escape a las áreas mal ventiladas. Se recomienda una diferencia de presión de al menos −10 Pa para garantizar un margen suficiente de seguridad en situaciones prácticas.
L'objectiu de l'estudi va ser trobar bones pràctiques per a la distribució efectiva de l'aire dins d'un recinte d'amiant de manera complexa i per al control de les diferències de pressió entre el recinte i l'entorn. A més, es va provar una diferència de pressió suficient per a la contenció d'amiant. L'efecte de la distribució de l'aire es va estudiar en condicions de laboratori construint un recinte d'amiant en forma de L i connectant-lo a una unitat de pressió negativa. Es va comparar l'eficiència de sis configuracions de ventilació diferents utilitzant un mètode de degradació del traçador i els índexs de canvi d'aire local com a indicador de rendiment. La pressió negativa suficient per a la contenció es va avaluar simulant el tràfic de persones cap a i des del recinte i registrant la diferència de pressió de manera contínua. També es va provar l'efecte d'una unitat de controlador de pressió en el manteniment de la diferència de pressió objectiu simulant càrregues de filtre de la unitat de pressió negativa que provoquen canvis en el cabal d'aire. Els resultats van mostrar que les altes taxes nominals de canvi d'aire per si soles no garanteixen una bona distribució de l'aire. La distribució d'aire efectiva dins d'un recinte d'amiant es pot arreglar situant obertures de subministrament d'aire addicionals lluny del punt de fuita d'aire, usant aire de recirculació amb un controlador de pressió o estenent la ubicació de fuita a les àrees mal ventilades. Es recomana una diferència de pressió d'almenys −10 Pa per a garantir un marge suficient de seguretat en situacions pràctiques.
The aim of the study was to find out good practices for effective air distribution inside a complex shaped asbestos enclosure and for control of pressure differences between the enclosure and the surroundings. In addition, sufficient pressure difference for asbestos containment was tested. The effect of air distribution was studied in laboratory conditions by constructing an L-shaped asbestos enclosure and connecting it to a negative pressure unit. The efficiency of six different ventilation configurations was compared using a tracer decay method and the local air change indexes as the performance indicator. The sufficient negative pressure for containment was assessed by simulating person traffic to and from the enclosure and recording the pressure difference continuously. The effect of a pressure controller unit in maintaining the target pressure difference was also tested by simulating filter loadings of the negative pressure unit causing changes in the air flow rate. The results showed that high nominal air change rates alone do not guarantee good air distribution. Effective air distribution within an asbestos enclosure can be arranged by locating additional air supply openings far away from the air exhaustion point, using recirculation air with a pressure controller, or extending the exhaust location to the poorly ventilated areas. A pressure difference of at least −10 Pa is recommended to ensure a sufficient margin of safety in practical situations.