KATHARE, Maitreyi; JULANDER, Anneli; ERFANI, Behnaz; SCHENK, Linda (2022). An Overview of Cleaning Agents' Health Hazards and Occupational Injuries and Diseases Attributed to Them in Sweden - INVASSAT

KATHARE, Maitreyi; JULANDER, Anneli; ERFANI, Behnaz; SCHENK, Linda. An Overview of Cleaning Agents' Health Hazards and Occupational Injuries and Diseases Attributed to Them in Sweden. Annals of Work Exposures and Health [en línea]. 2022. 20, 20. 1-13. [Consulta: 28.02.2020]. ISSN: 2398-7316. DOI: 10.1093/annweh/wxac006.

"Usando datos del Registro Sueco de Productos, alojado por la Agencia Sueca de Productos Químicos (KemI), estadísticas nacionales de lesiones y enfermedades ocupacionales, y registros de llamadas del Centro Sueco de Información sobre Venenos (PIC), caracterizamos los peligros para la salud de los productos de limpieza comercializados y las lesiones registradas, enfermedades , e incidentes relacionados con agentes de limpieza o desinfección. Los resultados muestran que los agentes de limpieza presentan muchos tipos de peligros para la salud, aunque dominan los peligros de corrosión e irritación, en particular para los ojos (54 % de todos los productos incluidos). Pocos productos fueron reconocidos como peligrosos por inhalación. La naturaleza de los peligros para la salud se refleja en las estadísticas de enfermedades y lesiones profesionales y en los registros PIC para los ojos y la piel, pero no para las vías respiratorias. Entre los casos de enfermedades profesionales atribuidos a los agentes de limpieza o desinfección, el 61% afecta a la piel y el 26% a las vías respiratorias. Entre los casos de lesiones laborales, el 64% se refieren a quemaduras químicas. Sin embargo, solo una pequeña parte (<0,5%) de todas las enfermedades y lesiones notificadas se atribuyeron explícitamente a los agentes de limpieza o desinfección. En promedio, hubo 11 casos de enfermedad atribuidos a agentes de limpieza o desinfección por millón de trabajadores y año. Para las lesiones ocupacionales, el número correspondiente fue 8. Los datos se refieren a una amplia gama de sectores y ocupaciones, pero los sectores más destacados fueron la asistencia sanitaria, el servicio de alojamiento y alimentación y la fabricación. Las mujeres eran más propensas a sufrir enfermedades, mientras que los hombres y las mujeres tenían la misma probabilidad de sufrir lesiones. Los casos de PIC se distribuyeron uniformemente entre hombres y mujeres, pero los casos de riesgo claro involucraron con mayor frecuencia a hombres. Las enfermedades ocupacionales se multiplicaron muchas veces en 2020, mientras que las lesiones disminuyeron, lo que podría deberse a que el COVID-19 cambió los patrones de uso de los agentes de limpieza y desinfección en el trabajo. Concluimos que los agentes de limpieza plantean una variedad de riesgos para una gran parte de la fuerza laboral, aunque es posible que se deba prestar especial atención a los esfuerzos preventivos en los sectores de atención médica, alojamiento y servicios de alimentos, y manufactura".

"Usant dades del Registre Suec de Productes, allotjat per l'Agència Sueca de Productes Químics (KemI), estadístiques nacionals de lesions i malalties ocupacionals, i registres de crides del Centre Suec d'Informació sobre Verins (PIC), caracteritzem els perills per a la salut dels productes de neteja comercialitzats i les lesions registrades, malalties , i incidents relacionats amb agents de neteja o desinfecció. Els resultats mostren que els agents de neteja presenten molts tipus de perills per a la salut, encara que dominen els perills de corrosió i irritació, en particular per als ulls (54% de tots els productes inclosos). Pocs productes van ser reconeguts com a perillosos per inhalació. La naturalesa dels perills per a la salut es reflecteix en les estadístiques de malalties i lesions professionals i en els registres PIC per als ulls i la pell, però no per a les vies respiratòries. Entre els casos de malalties professionals atribuïts als agents de neteja o desinfecció, el 61% afecta a la pell i el 26% a les vies respiratòries. Entre els casos de lesions laborals, el 64% es refereixen a cremades químiques. No obstant això, només una xicoteta part (<0,5%) de totes les malalties i lesions notificades es van atribuir explícitament als agents de neteja o desinfecció. En mitjana, va haver-hi 11 casos de malaltia atribuïts a agents de neteja o desinfecció per milió de treballadors i any. Per a les lesions ocupacionals, el número corresponent va ser 8. Les dades es refereixen a una àmplia gamma de sectors i ocupacions, però els sectors més destacats van ser l'assistència sanitària, el servei d'allotjament i alimentació i la fabricació. Les dones eren més propenses a patir malalties, mentre que els homes i les dones tenien la mateixa probabilitat de patir lesions. Els casos de PIC es van distribuir uniformement entre homes i dones, però els casos de risc clar van involucrar amb major freqüència a homes. Les malalties ocupacionals es van multiplicar moltes vegades en 2020, mentre que les lesions van disminuir, la qual cosa podria haver-se d'al fet que el COVID-19 va canviar els patrons d'ús dels agents de neteja i desinfecció en el treball. Concloem que els agents de neteja plantegen una varietat de riscos per a una gran part de la força laboral, encara que és possible que s'haja de prestar especial atenció als esforços preventius en els sectors d'atenció mèdica, allotjament i serveis d'aliments, i manufactura".

Using data from the Swedish Products Register, hosted by the Swedish Chemicals Agency (KemI), national occupational injury and disease statistics, and call records from the Swedish Poisons Information Centre (PIC) we characterize health hazards of marketed cleaning products and recorded injuries, disease, and incidents linked to cleaning or disinfection agents. The results show that cleaning agents pose many kinds of health hazards, although corrosion and irritation hazards dominate, in particular for the eyes (54% of all included products). Few products were recognized as inhalation hazards. The nature of the health hazards is reflected in the occupational disease and injury statistics and PIC records for eyes and skin but not for the respiratory tract. Among occupational disease cases attributed to cleaning or disinfection agents, 61% concern skin and 26% the respiratory tract. Among occupational injury cases 64% concern chemical burns. However, only a small part (<0.5%) of all reported diseases and injuries were explicitly attributed to cleaning or disinfection agents. On average, there were 11 cases of disease attributed to cleaning or disinfection agents per million workers and year. For occupational injuries the corresponding number was 8. The data concern a broad range of sectors and occupations, but notable sectors were healthcare, accommodation and food service, and manufacturing. Women were more likely to suffer from disease, men and women equally likely to suffer from injury. PIC cases were evenly distributed between men and women, but the clear risk cases more frequently involved men. Occupational diseases increased many-fold in 2020 while injuries decreased, which could be due to COVID-19 changing use patterns of cleaning and disinfection agents at work. We conclude that cleaning agents pose a variety of risks to a large part of the workforce, although particular attention for preventive efforts may need to be directed to the healthcare, accommodation and food service, and manufacturing sectors.

[Compartido bajo licencia / Compartit sota llicència CC BY-NC 4.0]