monográficos

« Atrás

GONZALEZ SANVISENS, Laura (2012) Eficàcia d'un curs de prevenció dels trastorns de la veu en els docents.

GONZALEZ SANVISENS, Laura (2012) Eficàcia d'un curs de prevenció dels trastorns de la veu en els docents.

GONZÁLEZ SANVISENS, Laura. Eficàcia d'un curs de prevenció dels trastorns de la veu en els docents. [online] Director Jesús Valero i Garcia. Baecelona: Universitat Ramón Llull, 2012. 310 p. <http://hdl.handle.net/10803/97167> [Consulta 14.02.2013]

RESUMEN DE LA AUTORA: El objetivo de la presente investigación es conocer la eficacia de un curso de prevención de los trastornos de la voz, dirigido a docentes en activo. Para ello se ha realizado un estudio longitudinal con un diseño pre-test y post-test con grupo control y grupo experimental y, a su vez, un estudio transversal por comparativa de grupos. Se han realizado un total de 3 evaluaciones: la primera al iniciarse el curso (pre-test), una evaluación justo en finalizar el curso (para conocer la eficacia del curso a corto plazo) y una ultima evaluación seis meses mas tarde (largo plazo). Siguiendo las recomendaciones de la ELS, se ha realizado una evaluación multidimensional de la voz incluyendo: un análisis de la calidad vocal objetiva con el índice DSI (Wuyts et al., 2000), un análisis de la calidad vocal perceptiva valorada con el parámetro global del GRBAS (la G) (Hirano, 1981), una valoración de la percepción del hándicap vocal evaluada con el VHI-10 (Jacobson et al., 1997; Nuñet-Batalla et al., 2007) y una evaluación de los conocimientos relativos a la función vocal estimados con el cuestionario COFUVO, elaborada a propósito de esta investigación. También se han recogido algunos datos sociodemográficos de los sujetos y un cuestionario de opinión sobre la tarea docente del formador. Los resultados registrados han mostrado que la adquisición de conocimientos teóricos, estimados con el cuestionario COFUVO, se asumen rápidamente. Estos conocimientos parecen mantenerse a medio plazo, cuando también se observan cambios significativos en la calidad vocal objetiva de los docentes participantes al curso, mediante el DSI. Nos cuestionamos, sin embargo, si este índice valora la calidad vocal objetiva o las habilidades vocales de los participantes. Ni el VHI-10, ni el parámetro global del GRBAS muestran diferencias significativas entre los test y los grupos. Finalmente, las diferencias observadas en relación al formador responsable del curso plantean la necesidad de controlar esta variable. En consecuencia, podemos afirmar que el curso ha permitido mejorar las habilidades vocales de los docentes y sus conocimientos sobre el fenómeno vocal a medio plazo. Para conocer los beneficios sobre la calidad y la salud vocal de los docentes seria interesante plantear un estudio a más largo plazo.

RESUM DE L'AUTORA: L’objectiu d’aquesta recerca és conèixer l’eficàcia d’un curs de prevenció dels trastorns de la veu adreçat a docents en actiu. Per fer-ho s’ha dut a terme un estudi longitudinal amb disseny pre-test i post-test amb grup control i grup experimental i, alhora, un estudi transversal per comparativa de grups. S’han realitzat un total de 3 avaluacions: la primera en iniciar-se el curs (pre-test), una avaluació just en finalitzar el curs (per conèixer l’eficàcia del curs a curt termini) i una darrera avaluació sis mesos més tard (mig termini). Seguint les recomanacions de la ELS, s’ha fet una avaluació multidimensional de la veu incloent: una anàlisi de la qualitat vocal objectiva a través del DSI (Wuyts et al., 2000), una anàlisi de la qualitat vocal perceptiva valorada amb l’ítem global del GRBAS (la G) (Hirano, 1981), una valoració de la percepció de l’handicap vocal avaluada amb el VHI- 10 (Jacobson et al., 1997; Nuñet-Batalla et al., 2007) i una valoració dels coneixements relatius a la funció vocal estimats amb el qüestionari COFUVO, elaborat expressament per aquesta recerca. També s’han recollit algunes dades sociodemogràfiques dels subjectes i un qüestionari d’opinió sobre la tasca docent del formador. Els resultats registrats han mostrat que l’adquisició de coneixements teòrics, estimats amb el qüestionari COFUVO, s’assoleixen ràpidament. Aquests coneixements semblen mantenir-se a mig termini, quan també s’observen canvis significatius en la qualitat vocal objectiva dels docents participants al curs, mitjançant l’índex DSI. Ens qüestionem, però, si aquest índex valora la qualitat vocal objectiva o les habilitats vocals dels participants. Ni el VHI-10, ni el paràmetre global del GRBAS mostren diferències significatives entre els tests ni els grups. Finalment, les diferències observades segons el formador responsable del curs plantegen la necessitat de controlar aquesta variable. En conseqüència, podem confirmar que el curs ha permès millorar les habilitats vocals dels docents així com els seus coneixements sobre el fenomen vocal a mig termini. Per tal de conèixer els beneficis arran del curs sobre la qualitat i la salut vocal dels docents seria interessant plantejar un estudi a més llarg termini.