FRANCIA. Agence nationale de sécurité sanitaire de l’alimentation, de l’environnement et du travail (2014). Nanogenotox : Facilitating the safety evaluation of manufactured nanomaterials by characterising their potential genotoxic hazard. - INVASSAT
Atrás FRANCIA. Agence nationale de sécurité sanitaire de l’alimentation, de l’environnement et du travail (2014). Nanogenotox : Facilitating the safety evaluation of manufactured nanomaterials by characterising their potential genotoxic hazard.
FRANCIA. Agence nationale de sécurité sanitaire de l’alimentation, de l’environnement et du travail (2014). Nanogenotox : Facilitating the safety evaluation of manufactured nanomaterials by characterising their potential genotoxic hazard.
FRANCIA. Agence nationale de sécurité sanitaire de l'alimentation, de l'environnement et du travail. Nanogenotox : Facilitating the safety evaluation of manufactured nanomaterials by characterising their potential genotoxic hazard. [online]. Maisons-Alfort (Francia): Agence nationale de sécurité sanitaire de l'alimentation, de l'environnement et du travail (ANSES), 2013. 60 p. [Consulta 11.11.2014]. ISBN 978-2-11-138272-5.
Nanogenotox: Facilitar la evaluación de la seguridad de los nanomateriales manufacturados mediante la caracterización de su riesgo potencial genotóxico. Las nanotecnologías constituyen un sector económico estratégico con un enorme potencial asociado a un muy amplio campo de aplicación (la electrónica, tecnologías de la información y la comunicación, la comida, etc.) Muchos de los productos que contienen nanomateriales artificiales ya se producen en grandes cantidades. Sin embargo, la falta de conocimientos científicos y la ausencia de evidencia de riesgos para la salud y seguridad de los nanomateriales dificulta su regulación. En particular, existe incertidumbre sobre el potencial genotóxico de sustancias específicas en la nanoescala en comparación con las mismas sustancias químicas de mayor escala. En este contexto, la Agencia Ejecutiva de Sanidad y Consumo (AESC) de la Comisión Europea hizo en febrero de 2009 un llamamiento a la acción conjunta de las agencias nacionales a iniciativa del ministerio francés de Salud. Este programa, previsto para tres años, ha de facilitar a la Comisión Europea una método sólido y fiable de detección del potencial genotóxico de los nanomateriales, que puede causar riesgo de cáncer o toxicidad reproductiva en el hombre. El objetivo del trabajo se centró en tres grupos: los nanomateriales de dióxido de titanio (TiO2), dióxido de silicio (SiO2) y los nanotubos de carbono. Estos grupos fueron seleccionados atendiendo a los siguientes criterios estratégicos: usos potenciales en diversos tipos de productos (cosméticos, alimentos, productos de consumo), la vía potencial de exposición (oral, cutánea, por inhalación), la producción en el territorio europeo. 14 nanomateriales manufacturados se pondrán a prueba. Para llevar a cabo este proyecto, Nanogenotox incluye varios procesos: caracterización físico-química más completa de los 14 nanomateriales que se analizarán; determinación de la distribución de los nanomateriales en el organismo vivo: la toxicocinética de los nanomateriales; realización de pruebas de genotoxicidad en vivo y su comparación con las pruebas de genotoxicidad in vitro, se dieron en sustratos celulares específicos. ANSERS coordina este proyecto europeo. Un total de 16 organizaciones de investigación y expertos de 11 Estados miembros de la Unión Europea están involucrados en esta acción conjunta.
Nanogenotox: Facilitar l'avaluació de la seguretat dels nanomaterials manufacturats mitjançant la caracterització del seu risc potencial genotòxic. Les nanotecnologies constitueixen un sector econòmic estratègic amb un enorme potencial associat a un molt ampli camp d'aplicació (l'electrònica, tecnologies de la informació i la comunicació, el menjar, etc. ) Molts dels productes que contenen nanomateriales artificials ja es produeixen en grans quantitats. No obstant això, la falta de coneixements científics i l'absència d'evidència de riscos per a la salut i seguretat dels nanomateriales dificulta la seua regulació. En particular, hi ha incertesa sobre el potencial genotòxic de substàncies específiques en la nanoescala en comparació amb les mateixes substàncies químiques de major escala. En aquest context, l'Agència Executiva de Sanitat i Consum (AESC) de la Comissió Europea va fer al febrer de 2009 una crida a l'acció conjunta de les agències nacionals a iniciativa del ministeri francés de Salut. Aquest programa, previst per a tres anys, ha de facilitar a la Comissió Europea una mètode sòlid i fiable de detecció del potencial genotòxic dels nanomaterials, que pot causar risc de càncer o toxicitat reproductiva en l'home. L'objectiu del treball es va centrar en tres grups: els nanomaterials de diòxid de titani (TiO2), diòxid de silici (SiO2) i els nanotubs de carboni. Aquests grups van ser seleccionats atesos els criteris següents estratègics: usos potencials en diversos tipus de productes (cosmètics, aliments, productes de consum), la via potencial d'exposició (oral, cutània, per inhalació), la producció en el territori europeu. 14 nanomateriales manufacturats es posaran a prova. Per a dur a terme aquest projecte, Nanogenotox inclou diversos processos: caracterització fisicoquímica més completa dels 14 nanomaterials que s'analitzaran; determinació de la distribució dels nanomateriales en l'organisme viu: la toxicocinètica dels nanomaterials; realització de proves de genotoxicitat en viu i la seua comparació amb les proves de genotoxicitat in vitro, es van donar en substrats cel·lulars específics. ANSES coordina aquest projecte europeu. Un total de 16 organitzacions d'investigació i experts d'11 Estats membres de la Unió Europea estan involucrats en aquesta acció conjunta.
Nanotechnology is a strategic economic sector with enormous potential in a wide range of areas including electronics, information and communication technology, and food. Many products containing manufactured nanomaterials are already distributed in large quantities. However, the lack of scientific knowledge and absence of evidence of potential health and safety hazards related to nanotechnology products make regulation very difficult. In particular, there is uncertainty concerning the specific genotoxic potential of a substance at the nanoscale compared to the same chemical entity on a larger scale. Given the current status of knowledge, the Executive Agency for Health and Consumers (EAHC) of the European Commission issued a call for joint action in February 2009. ANSES proposed a response to the call on the initiative of the French Ministry of Health. This three-year programme aims primarily to provide the European Commission with an alternative, robust and reliable method to test the genotoxic potential of nanomaterials that may lead to a risk of cancer or reproduction toxicity in humans. The studies focus on three groups of nanomaterials: titanium dioxide (TiO2), synthetic amorphous silica (SAS) and carbon nanotubes. These groups were selected based on the following strategic criteria: possible uses in various types of products (cosmetics, foodstuffs, everyday consumer goods), the possible route of exposure (oral, dermal, inhaled), and manufacture within the borders of Europe. Fourteen manufactured nanomaterials were tested. In order to complete this study, the Nanogenotox project was conducted in several stages: extensive physico-chemical characterisation of the 14 nanomaterials; determination of in vivo nanomaterial distribution through toxico-kinetic studies; suitable in vivo genotoxicity tests to compare results with in vitro genotoxicity tests carried out in specific cell media. ANSES is coordinator of this European Joint Action project that includes 16 research and expert appraisal organisations from 11 Member States of the European Union: Germany, Belgium, Bulgaria, Denmark, Spain, Finland, France, Italy, the Netherlands, Poland and Portugal.
Nanogenotox: Facilitar la evaluación de la seguridad de los nanomateriales manufacturados mediante la caracterización de su riesgo potencial genotóxico. Las nanotecnologías constituyen un sector económico estratégico con un enorme potencial asociado a un muy amplio campo de aplicación (la electrónica, tecnologías de la información y la comunicación, la comida, etc.) Muchos de los productos que contienen nanomateriales artificiales ya se producen en grandes cantidades. Sin embargo, la falta de conocimientos científicos y la ausencia de evidencia de riesgos para la salud y seguridad de los nanomateriales dificulta su regulación. En particular, existe incertidumbre sobre el potencial genotóxico de sustancias específicas en la nanoescala en comparación con las mismas sustancias químicas de mayor escala. En este contexto, la Agencia Ejecutiva de Sanidad y Consumo (AESC) de la Comisión Europea hizo en febrero de 2009 un llamamiento a la acción conjunta de las agencias nacionales a iniciativa del ministerio francés de Salud. Este programa, previsto para tres años, ha de facilitar a la Comisión Europea una método sólido y fiable de detección del potencial genotóxico de los nanomateriales, que puede causar riesgo de cáncer o toxicidad reproductiva en el hombre. El objetivo del trabajo se centró en tres grupos: los nanomateriales de dióxido de titanio (TiO2), dióxido de silicio (SiO2) y los nanotubos de carbono. Estos grupos fueron seleccionados atendiendo a los siguientes criterios estratégicos: usos potenciales en diversos tipos de productos (cosméticos, alimentos, productos de consumo), la vía potencial de exposición (oral, cutánea, por inhalación), la producción en el territorio europeo. 14 nanomateriales manufacturados se pondrán a prueba. Para llevar a cabo este proyecto, Nanogenotox incluye varios procesos: caracterización físico-química más completa de los 14 nanomateriales que se analizarán; determinación de la distribución de los nanomateriales en el organismo vivo: la toxicocinética de los nanomateriales; realización de pruebas de genotoxicidad en vivo y su comparación con las pruebas de genotoxicidad in vitro, se dieron en sustratos celulares específicos. ANSERS coordina este proyecto europeo. Un total de 16 organizaciones de investigación y expertos de 11 Estados miembros de la Unión Europea están involucrados en esta acción conjunta.
Nanogenotox: Facilitar l'avaluació de la seguretat dels nanomaterials manufacturats mitjançant la caracterització del seu risc potencial genotòxic. Les nanotecnologies constitueixen un sector econòmic estratègic amb un enorme potencial associat a un molt ampli camp d'aplicació (l'electrònica, tecnologies de la informació i la comunicació, el menjar, etc. ) Molts dels productes que contenen nanomateriales artificials ja es produeixen en grans quantitats. No obstant això, la falta de coneixements científics i l'absència d'evidència de riscos per a la salut i seguretat dels nanomateriales dificulta la seua regulació. En particular, hi ha incertesa sobre el potencial genotòxic de substàncies específiques en la nanoescala en comparació amb les mateixes substàncies químiques de major escala. En aquest context, l'Agència Executiva de Sanitat i Consum (AESC) de la Comissió Europea va fer al febrer de 2009 una crida a l'acció conjunta de les agències nacionals a iniciativa del ministeri francés de Salut. Aquest programa, previst per a tres anys, ha de facilitar a la Comissió Europea una mètode sòlid i fiable de detecció del potencial genotòxic dels nanomaterials, que pot causar risc de càncer o toxicitat reproductiva en l'home. L'objectiu del treball es va centrar en tres grups: els nanomaterials de diòxid de titani (TiO2), diòxid de silici (SiO2) i els nanotubs de carboni. Aquests grups van ser seleccionats atesos els criteris següents estratègics: usos potencials en diversos tipus de productes (cosmètics, aliments, productes de consum), la via potencial d'exposició (oral, cutània, per inhalació), la producció en el territori europeu. 14 nanomateriales manufacturats es posaran a prova. Per a dur a terme aquest projecte, Nanogenotox inclou diversos processos: caracterització fisicoquímica més completa dels 14 nanomaterials que s'analitzaran; determinació de la distribució dels nanomateriales en l'organisme viu: la toxicocinètica dels nanomaterials; realització de proves de genotoxicitat en viu i la seua comparació amb les proves de genotoxicitat in vitro, es van donar en substrats cel·lulars específics. ANSES coordina aquest projecte europeu. Un total de 16 organitzacions d'investigació i experts d'11 Estats membres de la Unió Europea estan involucrats en aquesta acció conjunta.
Nanotechnology is a strategic economic sector with enormous potential in a wide range of areas including electronics, information and communication technology, and food. Many products containing manufactured nanomaterials are already distributed in large quantities. However, the lack of scientific knowledge and absence of evidence of potential health and safety hazards related to nanotechnology products make regulation very difficult. In particular, there is uncertainty concerning the specific genotoxic potential of a substance at the nanoscale compared to the same chemical entity on a larger scale. Given the current status of knowledge, the Executive Agency for Health and Consumers (EAHC) of the European Commission issued a call for joint action in February 2009. ANSES proposed a response to the call on the initiative of the French Ministry of Health. This three-year programme aims primarily to provide the European Commission with an alternative, robust and reliable method to test the genotoxic potential of nanomaterials that may lead to a risk of cancer or reproduction toxicity in humans. The studies focus on three groups of nanomaterials: titanium dioxide (TiO2), synthetic amorphous silica (SAS) and carbon nanotubes. These groups were selected based on the following strategic criteria: possible uses in various types of products (cosmetics, foodstuffs, everyday consumer goods), the possible route of exposure (oral, dermal, inhaled), and manufacture within the borders of Europe. Fourteen manufactured nanomaterials were tested. In order to complete this study, the Nanogenotox project was conducted in several stages: extensive physico-chemical characterisation of the 14 nanomaterials; determination of in vivo nanomaterial distribution through toxico-kinetic studies; suitable in vivo genotoxicity tests to compare results with in vitro genotoxicity tests carried out in specific cell media. ANSES is coordinator of this European Joint Action project that includes 16 research and expert appraisal organisations from 11 Member States of the European Union: Germany, Belgium, Bulgaria, Denmark, Spain, Finland, France, Italy, the Netherlands, Poland and Portugal.