Teléfono

Memoria prevencionista

monográficos

Atrás FRAJ HERRANZ, Elena; BARREIRO GONZÁLEZ, Mª Soliñas (2021). Las estrategias visuales de la lucha: Trabajadoras de la limpieza y del hogar en las formas fílmicas híbridas de enfrentar lo real en España (2000-2020)

FRAJ HERRANZ, Elena; BARREIRO GONZÁLEZ, Mª Soliñas (2021). Las estrategias visuales de la lucha: Trabajadoras de la limpieza y del hogar en las formas fílmicas híbridas de enfrentar lo real en España (2000-2020)

FRAJ HERRANZ, Elena; BARREIRO GONZÁLEZ, Mª Soliñas. Las estrategias visuales de la lucha: Trabajadoras de la limpieza y del hogar en las formas fílmicas híbridas de enfrentar lo real en España (2000-2020). Cuadernos.info [en línea]. 2021, 50. 182-20. [Consulta : 13.12.2021]. ISSN: 0719-367X. DOI: doi.org/10.7764/cdi.50.27729. 
 
Este artículo estudia los documentales críticos y activistas realizados en España en los últimos veinte años que abordan la situación de invisibilidad y explotación de las empleadas del hogar y camareras de hotel. En estas películas, los rasgos de las luchas laborales impregnan la factura fílmica. Estos documentales se caracterizan por el trabajo sobre la dialéctica invisibilidad-visibilidad -propia de sus organizaciones sindicales- y por el uso de estrategias de traslación expresiva de las condiciones de trabajo al filme, que son concomitantes con sus formas de organizar la lucha: el relato coral, la creación colectiva y la inclusión de la cotidianeidad y de la familia. Estas producciones huyen de las miradas paternalistas habituales en las producciones cinematográficas comerciales. La muestra de seis películas traza un arco que revela el avance de la precariedad femenina desde el franquismo hasta hoy, destacando el aumento de producciones audiovisuales desde la irrupción de las movilizaciones colectivas de las camareras de hotel. Las piezas presentan una naturaleza híbrida propia del documental feminista, militante y de clase, confrontando los modos de representación, producción y distribución hegemónicos.
 
Aquest article estudia els documentals crítics i activistes realitzats a Espanya en els últims vint anys que aborden la situació d'invisibilitat i explotació de les empleades de la llar i cambreres d'hotel. En aquestes pel·lícules, els trets de les lluites laborals impregnen la factura fílmica. Aquests documentals es caracteritzen pel treball sobre la dialèctica invisibilitat-visibilitat -pròpia de les seues organitzacions sindicals- i per l'ús d'estratègies de translació expressiva de les condicions de treball al film, que són concomitants amb les seues maneres d'organitzar la lluita: el relat coral, la creació col·lectiva i la inclusió de la *cotidianeidad i de la família. Aquestes produccions fugen de les mirades paternalistes habituals en les produccions cinematogràfiques comercials. La mostra de sis pel·lícules traça un arc que revela l'avanç de la precarietat femenina des del franquisme fins hui, destacant l'augment de produccions audiovisuals des de la irrupció de les mobilitzacions col·lectives de les cambreres d'hotel. Les peces presenten una naturalesa híbrida pròpia del documental feminista, militant i de classe, confrontant les maneres de representació, producció i distribució hegemònics.