monográficos

« Atrás

DELCLOS CLANCHET, Jordi (2007). Asma laboral en personal sanitari

DELCLOS CLANCHET, Jordi (2007). Asma laboral en personal sanitari

DELCLOS CLANCHET, Jordi. Asma laboral en personal sanitari [online]. Memòria presentada per en Jordi Delclòs i Clanchet per optar al títol de Doctor per la Universitat Pompeu Fabra. Aquest treball ha estat realitzat sota la direcció dels Drs. Fernando G. Benavides i Josep María Antó i Boqué del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2007. 210 p. [Consulta 20.10.2014] .
Se determinó el riesgo de asma y su asociación con las exposiciones laborales, así como la carga de asma relacionado con el trabajo, entre profesionales sanitarios. Después de validar un cuestionario nuevo, se administró una encuesta a 5600 médicos, enfermeros, y técnicos en terapia respiratoria y ocupacional a Tejas (tasa de respuesta-66%). Se evidencia un riesgo elevado de asma después de haber empezado a trabajar por tareas de limpieza general, desinfección de instrumentos médicos, el uso de guantes de latex y la administración de medicamentos en aerosol. También se evidencian asociaciones significativas entre síntomas de hiperreactividad bronquial y el uso de productos generales de limpieza, la administración de medicamentos en aerosol, la aplicación de productos adhesivos/disolventes, y en personas con antecedentes de exposición a un derramamiento químico. El riesgo por látex desapareció después del año 2000. Las exposiciones laborales contribuyen de manera importante a la asma en el personal sanitario, justificando tanto la implementación de controles adecuados como la búsqueda adicional.

Es va determinar el risc d'asma i la seva associació amb les exposicions laborals, així com la càrrega d'asma relacionat amb el treball, entre professionals sanitaris. Després de validar un qüestionari nou, es va administrar una enquesta a 5600 metges, infermers, i tècnics en teràpia respiratòria i ocupacional a Texas (tasa de resposta-66%). S'evidencia un risc elevat d'asma desprès d'haver començat a treballar per tasques de neteja general, desinfecció d'instruments mèdics, l'ús de guants de làtex i l'administració de medicaments en aerosol. També s'evidencien associacions significatives entre símptomes de hiperreactivitat bronquial i l'ús de productes generals de neteja, l'administració de medicaments en aerosol, l'aplicació de productes adhesius/dissolvents, i en persones amb antecedents d'exposició a un vessament químic. El risc per làtex desaparegué desprès de l'any 2000. Les exposicions laborals contribueixen de manera important a l'asma en el personal sanitari, justificant tant la implementació de controls adequats com la recerca addicional.

The magnitude of asthma risk, its associations with occupational exposures, and the burden of work-related asthma was estimated in healthcare professionals. After validating a new asthma questionnaire, a cross-sectional survey was conducted among 5600 Texas physicians, nurses, respiratory therapists and occupational therapists (response rate, 66%). Elevated risks of asthma after entry into the profession were found for general cleaning tasks, medical instrument cleaning, use of powdered latex gloves, and administration of aerosolized medications. Significant associations were also found between bronchial hyperresponsiveness-related symptoms and use of general cleaning products, administration of aerosolized medications, use of adhesives or solvents as products in patient care, and with a history of acute exposure to a chemical spill. The risk associated with latex disappeared after the year 2000. Occupational exposures contribute importantly to asthma among healthcare professionals and are not trivial, meriting both further study and implementation of appropriate controls.