CASTILLO LEON, Maria Teresita; ECHEVERRIA ECHEVERRIA, Rebelin; ROJAS BOLAÑOS, Maria Luisa (2008). Síndrome de burnout en personal del primer nivel de atención sanitaria en Mérida, México - INVASSAT
Atrás CASTILLO LEON, Maria Teresita; ECHEVERRIA ECHEVERRIA, Rebelin; ROJAS BOLAÑOS, Maria Luisa (2008). Síndrome de burnout en personal del primer nivel de atención sanitaria en Mérida, México
CASTILLO LEON, Maria Teresita; ECHEVERRIA ECHEVERRIA, Rebelin; ROJAS BOLAÑOS, Maria Luisa (2008). Síndrome de burnout en personal del primer nivel de atención sanitaria en Mérida, México
CASTILLO LEÓN, María Teresita; ECHEVERRÍA ECHEVERRÍA, Rebelín; ROJAS BOLAÑOS, María Luisa. Síndrome de burnout en personal del primer nivel de atención sanitaria en Mérida, México. [online] Revista científica electrónica de Psicología, 5 (2008), p. 41-62. <http://dgsa.uaeh.edu.mx/revista/psicologia/article.php3?id_article=62> [Consulta 29.04.2013]
RESUMEN DE LAS AUTORAS: Las instituciones educativas proponen y desarrollan acciones para contrarrestar deficiencias en la calidad de la atención; sin embargo, son pocas las orientadas a determinar la influencia que los problemas de salud laboral ejercen en la calidad de los servicios y en la formación de futuros profesionales. El presente trabajo surge un estudio realizado desde el enfoque de la Investigación Acción Participativa de Fals Borda (2001) y a partir de la teoría transteorética de Prochaska, DiClemente, Velicer y Zick (1992). En la investigación participaron 60 integrantes del personal de tres unidades de atención primaria en salud de Mérida, Yucatán, México. Específicamente, se presentan los resultados con 22 participantes de una de las tres unidades que trabaja bajo el Modelo de Atención a Población Abierta a la cual asisten estudiantes universitarios para el aprendizaje práctico y que presentó evidencia de la presencia del síndrome de burnout identificado durante la etapa diagnóstica en la cual se realizaron entrevistas a profundidad, un diagnóstico comunitario participativo y la aplicación de escalas y cuestionarios. Los resultados apuntan a situaciones individuales, interpersonales y gerenciales como fuentes de estrés crónico originadas en el nivel organizacional e interpersonal que definen finalmente las relaciones profesionales con la población usuaria y la calidad de la atención. La resolución adecuada de esta problemática laboral en el proceso de calidad del servicio y en la formación de nuevos recursos humanos para la salud, es prioritaria para las instituciones educativas universitarias; ya que si se pretende formar personas autónomas, creativas, críticas, cooperadoras y solidarias, además de optar por un paradigma educativo diferente de los modelos convencionales actuales habrá que seleccionar con atención los escenarios para la formación que, además de proporcionar los medios tecnológicos de vanguardia, ofrezcan las mejores prácticas y modelen adecuadamente la futura práctica profesional.
RESUM DE LES AUTORES: Les institucions educatives proposen i desenrotllen accions per a contrarestar deficiències en la qualitat de l'atenció; no obstant això, són poques les orientades a determinar la influència que els problemes de salut laboral exerceixen en la qualitat dels serveis i en la formació de futurs professionals. El present treball sorgeix un estudi realitzat des de l'enfocament de la Investigació Acció Participativa de Fals Borda (2001) i a partir de la teoria transteorètica de Prochaska, DiClemente, Velicer i Zick (1992). En la investigació van participar 60 integrants del personal de tres unitats d'atenció primària en salut de Mèrida, Yucatán, Mèxic. Específicament, es presenten els resultats amb 22 participants d'una de les tres unitats que treballa davall el Model d'Atenció a Població Oberta a la qual assisteixen estudiants universitaris per a l'aprenentatge pràctic i que va presentar evidència de la presència de la síndrome de burnout identificat durant l'etapa diagnòstica en la qual es van realitzar entrevistes a profunditat, un diagnòstic comunitari participatiu i l'aplicació d'escales i qüestionaris. Els resultats apunten a situacions individuals, interpersonals i gerencials com a fonts d'estrés crònic originades en el nivell organitzacional i interpersonal que defineixen finalment les relacions professionals amb la població usuària i la qualitat de l'atenció. La resolució adequada d'aquesta problemàtica laboral en el procés de qualitat del servei i en la formació de nous recursos humans per a la salut, és prioritària per a les institucions educatives universitàries; ja que si es pretén formar persones autònomes, creatives, crítiques, cooperadores i solidàries, a més d'optar per un paradigma educatiu diferent dels models convencionals actuals caldrà seleccionar amb atenció els escenaris per a la formació que, a més de proporcionar els mitjans tecnològics d'avantguarda, oferisquen les millors pràctiques i modelen adequadament la futura pràctica professional.
RESUMEN DE LAS AUTORAS: Las instituciones educativas proponen y desarrollan acciones para contrarrestar deficiencias en la calidad de la atención; sin embargo, son pocas las orientadas a determinar la influencia que los problemas de salud laboral ejercen en la calidad de los servicios y en la formación de futuros profesionales. El presente trabajo surge un estudio realizado desde el enfoque de la Investigación Acción Participativa de Fals Borda (2001) y a partir de la teoría transteorética de Prochaska, DiClemente, Velicer y Zick (1992). En la investigación participaron 60 integrantes del personal de tres unidades de atención primaria en salud de Mérida, Yucatán, México. Específicamente, se presentan los resultados con 22 participantes de una de las tres unidades que trabaja bajo el Modelo de Atención a Población Abierta a la cual asisten estudiantes universitarios para el aprendizaje práctico y que presentó evidencia de la presencia del síndrome de burnout identificado durante la etapa diagnóstica en la cual se realizaron entrevistas a profundidad, un diagnóstico comunitario participativo y la aplicación de escalas y cuestionarios. Los resultados apuntan a situaciones individuales, interpersonales y gerenciales como fuentes de estrés crónico originadas en el nivel organizacional e interpersonal que definen finalmente las relaciones profesionales con la población usuaria y la calidad de la atención. La resolución adecuada de esta problemática laboral en el proceso de calidad del servicio y en la formación de nuevos recursos humanos para la salud, es prioritaria para las instituciones educativas universitarias; ya que si se pretende formar personas autónomas, creativas, críticas, cooperadoras y solidarias, además de optar por un paradigma educativo diferente de los modelos convencionales actuales habrá que seleccionar con atención los escenarios para la formación que, además de proporcionar los medios tecnológicos de vanguardia, ofrezcan las mejores prácticas y modelen adecuadamente la futura práctica profesional.
RESUM DE LES AUTORES: Les institucions educatives proposen i desenrotllen accions per a contrarestar deficiències en la qualitat de l'atenció; no obstant això, són poques les orientades a determinar la influència que els problemes de salut laboral exerceixen en la qualitat dels serveis i en la formació de futurs professionals. El present treball sorgeix un estudi realitzat des de l'enfocament de la Investigació Acció Participativa de Fals Borda (2001) i a partir de la teoria transteorètica de Prochaska, DiClemente, Velicer i Zick (1992). En la investigació van participar 60 integrants del personal de tres unitats d'atenció primària en salut de Mèrida, Yucatán, Mèxic. Específicament, es presenten els resultats amb 22 participants d'una de les tres unitats que treballa davall el Model d'Atenció a Població Oberta a la qual assisteixen estudiants universitaris per a l'aprenentatge pràctic i que va presentar evidència de la presència de la síndrome de burnout identificat durant l'etapa diagnòstica en la qual es van realitzar entrevistes a profunditat, un diagnòstic comunitari participatiu i l'aplicació d'escales i qüestionaris. Els resultats apunten a situacions individuals, interpersonals i gerencials com a fonts d'estrés crònic originades en el nivell organitzacional i interpersonal que defineixen finalment les relacions professionals amb la població usuària i la qualitat de l'atenció. La resolució adequada d'aquesta problemàtica laboral en el procés de qualitat del servei i en la formació de nous recursos humans per a la salut, és prioritària per a les institucions educatives universitàries; ja que si es pretén formar persones autònomes, creatives, crítiques, cooperadores i solidàries, a més d'optar per un paradigma educatiu diferent dels models convencionals actuals caldrà seleccionar amb atenció els escenaris per a la formació que, a més de proporcionar els mitjans tecnològics d'avantguarda, oferisquen les millors pràctiques i modelen adequadament la futura pràctica professional.