monográficos

« Atrás

CARDOSO DOS SANTOS, Meiremar (2012). Estudio comparativo sobre el hostigamiento psicologico o mobbing en personal de enfermeria de Brasil y España

CARDOSO DOS SANTOS, Meiremar (2012). Estudio comparativo sobre el hostigamiento psicologico o mobbing en personal de enfermeria de Brasil y España

CARDOSO DOS SANTOS, Meiremar. Estudio comparativo sobre el hostigamiento psicológico o mobbing en personal de enfermería de Brasil y España. [online] Tesis doctoral dirigida por Joana Fornés Vives y Margalida Gili Planas. Palma de Mallorca: Universitat de les Illes Balears, Departament de Psicologia, 2012. 276 p. [Consulta 20.10.2014].

En los últimos 20 años, la investigación científica ha puesto de manifiesto el riesgo psicosocial que conllevan las relaciones interpersonales y organizacionales en el desarrollo y escalonamiento de los conflictos laborales percibidos. En este sentido, la presente tesis titulada "Estudio comparativo sobre el hostigamiento psicológico o mobbing en personal de enfermería de Brasil y España" tiene como objetivo estudiar la experiencia de hostigamiento psicológico en personal de enfermería en dos contextos geográficos distintos. Para ello, se diseñó un estudio descriptivo transversal y se eligieron dos centros hospitalarios de características similares, el Hospital Universitario Son Dureta (actualmente Hospital Universitario Son Espases) en la ciudad de Palma de Mallorca (España) y el Hospital do IPSEMG (Instituto de Previdência dos Servidores do Estado de Minas Gerais) en Belo Horizonte (Brasil). Fueron encuestados de forma voluntaria 285 profesionales de enfermería en España y 274 en Brasil. Para ello, se utilizó una batería evaluativa constituida por un conjunto de cuestionarios acordes con las variables del estudio: variables Sociodemográficas y Laborales; Hostigamiento Psicológico en el Trabajo (HPT-R); Estilos Atributivos; Estrategias de Afrontamiento y Cuestionario de Síntomas de Estrés. Los resultados evidenciaron una muestra predominantemente femenina, con una media de edad cercana a los 40 años. La percepción de hostigamiento obtenida varió considerablemente en los tres criterios de medida utilizados, siendo significativamente mayor en Brasil que en España. La procedencia del hostigamiento fue predominantemente intraprofesional, lo que desencadenó importantes síntomas de estrés. El género femenino, el deseo de abandonar la profesión y la falta de participación en la toma de decisiones, se asociaron significativamente con la percepción de hostigamiento psicológico. También presentaron significación estadística con dicho fenómeno el sentimiento de Humillación y el Rechazo Personal (Factor 1 del HPT-R) y los síntomas de estrés. En contrapartida, la Búsqueda de Soluciones se asoció negativamente con el fenómeno estudiado. Las estrategias de afrontamiento ante las conductas hostiles fueron significativamente más activas en Brasil y más evitativas en España. Los resultados de este estudio ponen de manifiesto que el hostigamiento psicológico en enfermería es una conducta deliberada que no tiene fronteras, donde la hostilidad es sobretodo intraprofesional, haciendo de la enfermería una profesión cada vez más vulnerable a la agresión.

En els últims 20 anys, la investigació científica ha posat de manifest el risc psicosocial que comporten les relacions interpersonals i organitzacionals en el desenrotllament i escalonament dels conflictes laborals percebuts. En aquest sentit, la present tesi titulada "Estudi comparatiu sobre la fustigació psicològica o mobbing en personal d'infermeria de Brasil i Espanya" té com a objectiu estudiar l'experiència de fustigació psicològica en personal d'infermeria en dos contextos geogràfics distints. Per a això, es va dissenyar un estudi descriptiu transversal i es van triar dos centres hospitalaris de característiques semblants, l'Hospital Universitari Són Dureta (actualment Hospital Universitari Són Espases) en la ciutat de Palma de Mallorca (Espanya) i l'Hospital do IPSEMG (Institut de Previdência dos Servidors do Estat de Mines Gerais) en Belo Horitzó (Brasil). Van ser enquestats de forma voluntària 285 professionals d'infermeria a Espanya i 274 a Brasil. Per a això, es va utilitzar una bateria avaluativa constituïda per un conjunt de qüestionaris acords amb les variables de l'estudi: variables Sociodemogràfiques i Laborals; Fustigació Psicològica en el Treball (HPT-R); Estils Atributius; Estratègies d'Afrontament i Qüestionari de Símptomes d'Estrés. Els resultats van evidenciar una mostra predominantment femenina, amb una mitjana d'edat pròxima als 40 anys. La percepció de fustigació obtinguda va variar considerablement en els tres criteris de mesura utilitzats, sent significativament major a Brasil que a Espanya. La procedència de la fustigació va ser predominantment intraprofessional, la qual cosa va desencadenar importants símptomes d'estrés. El gènere femení, el desig d'abandonar la professió i la falta de participació en la presa de decisions, es van associar significativament amb la percepció de fustigació psicològica. També van presentar significació estadística amb el dit fenomen el sentiment d'Humiliació i el Rebuig Personal (Factor 1 del HPT-R) i els símptomes d'estrés. En contrapartida, la Recerca de Solucions es va associar negativament amb el fenomen estudiat. Les estratègies d'afrontament davant de les conductes hostils van ser significativament més actives a Brasil i més evitatives a Espanya. Els resultats d'aquest estudi posen de manifest que la fustigació psicològica en infermeria és una conducta deliberada que no té fronteres, on l'hostilitat és sobretot intraprofessional, fent de la infermeria una professió cada vegada més vulnerable a l'agressió.

In the last twenty years, the scientific community has shown the psychological and social risks derived from the interpersonal relationships in the conflict development at the work environment. In this regard, the objective of this PhD Thesis, entitled "Psychological harassment or mobbing in nursing staff in Brazil and Spain: A comparison", is to study the experience of psychological harassment in the nursing staff from two different geographical contexts. A cross sectional study was carried out at two hospitals with similar characteristics: Hospital Universitario Son Espases, formerly Son Dureta, in Palma de Mallorca (Spain); and Hospital do IPSEMG (Instituto de Previdência dos Servidores do Estado de Minas Gerais) in Belo Horizonte (Brazil). In these hospitals, 285 and 274 volunteers participated in Spain and Brazil, respectively. Data were gathered using self-administered questionnaires. The following instruments were used: Socio-demographic and occupational data questionnaire specifically designed for this study, Psychological Harassment in the workplace-Revised version Questionnaire (HPT-R), atributional styles , Coping Strategies Questionnaire (CSQ) and Stress Symptoms Questionnaire. The results showed that the majority of the respondents were women, ca. 40-years old. The perception of the psychological harassment was higher in the nursing staff from Brazil than in those from Spain. The psychological harassment was mainly from the colleagues, i.e. nurses, which lead to serious stress symptoms. The female gender, the desire of leaving the profession and the lack of participation in the decision making processes were positively correlated with the perception of psychological harassment; as well as the "humiliation and personal derogation" factor. In contrast, the search of solutions was negatively correlated with the psychological harassment. The copping strategies registered were "Active" in Brazil and "Avoidant" in Spain. This study highlights that the psychological harassment in the nursing staff is a deliberate behavior in which the hostility uses to come from the colleagues, which increments the vulnerability of the nursing staff to this phenomenon.