Teléfono

Memoria prevencionista

monográficos

Atrás BELLÓN, J.A. (2019); CONEJO-CERÓN, S.; CORTÉS-ABELA. C.; PENA-ANDREU, J.M.; GARCÍA-RODRÍGUEZ. A. [et al.] Effectiveness of psychological and educational interventions for the prevention of depression in the workplace: A systematic review and meta-analysis.

BELLÓN, J.A. (2019); CONEJO-CERÓN, S.; CORTÉS-ABELA. C.; PENA-ANDREU, J.M.; GARCÍA-RODRÍGUEZ. A. [et al.] Effectiveness of psychological and educational interventions for the prevention of depression in the workplace: A systematic review and meta-analysis.

BELLÓN, J.A.; CONEJO-CERÓN, S.; CORTÉS-ABELA. C.; PENA-ANDREU, J.M.; GARCÍA-RODRÍGUEZ. A. [et al.] Effectiveness of psychological and educational interventions for the prevention of depression in the workplace: A systematic review and meta-analysis. Scandinavian Journal of Work, Environment & Health [online]. 2019, 45(4). 324-332. [Consulta 31.08.2019]. ISSN: 1795-990X. doi:10.5271/sjweh.3791. <https://www.sjweh.fi/show_abstract.php?abstract_id=3791>

Resumen de los autores: Objetivos: Las intervenciones psicológicas y educativas para la prevención de la depresión tienen un efecto de pequeño a moderado. Sin embargo, se sabe poco sobre su efectividad en el lugar de trabajo. El objetivo fue evaluar la efectividad de tales intervenciones mediante una revisión sistemática y un metanálisis de ensayos controlados aleatorios (ECA). Métodos: Se realizaron búsquedas en PubMed, PsycINFO, EMBASE, CENTRAL, CIS-DOC y Open Gray para ECA. La búsqueda se complementó con búsquedas manuales de listas de referencias de metanálisis y ensayos relevantes. Se incluyeron ECA que evaluaron la incidencia de depresión o la reducción de los síntomas depresivos, lo que excluyó a los participantes con depresión basal. Se requería que las mediciones se hicieran utilizando instrumentos validados y participantes reclutados en el lugar de trabajo. Los evaluadores independientes seleccionaron los estudios, evaluaron el sesgo de riesgo (herramienta de la Colaboración Cochrane) y los extrajeron del ECA. El OR combinado se estimó utilizando el modelo de efectos fijos. La heterogeneidad se midió por I2 y la Q de Cochrane. Resultados: De los resúmenes de 1963 revisados, 69 fueron seleccionados para revisión en texto completo. Solo tres ECA cumplieron con nuestros criterios de inclusión, representando a 1246 trabajadores de tres países y continentes diferentes. La odds ratio combinada fue de 0,25 [intervalo de confianza (IC) del 95%: 0,11 a 0,60, p = 0,002]; I2 = 0% y Q = 0.389 (P = 0.823). El riesgo de sesgo fue bajo en un ECA y moderado y alto en los otros dos, respectivamente. Conclusión: Las intervenciones psicológicas o educativas en el lugar de trabajo pueden prevenir la depresión, aunque la calidad de la evidencia fue baja. Términos clave depresión; desorden depresivo; síntoma depresivo; intervención educativa; eficacia; salud mental; metanálisis; prevención; prevención primaria; intervención psicológica; revisión; revisión sistemática; intervención en el lugar de trabajo

Resum dels autors: Objectius: Les intervencions psicològiques i educatives per a la prevenció de la depressió tenen un efecte de xicotet a moderat. No obstant això, se sap poc sobre la seua efectivitat en el lloc de treball. L'objectiu va ser avaluar l'efectivitat de tals intervencions mitjançant una revisió sistemàtica i una metanàlisi d'assajos controlats aleatoris (ECA). Mètodes: Es van realitzar cerques en PubMed, PsycINFO, EMBASE, CENTRAL, CIS-DOC i Open Gray per a ECA. La cerca es va complementar amb cerques manuals de llistes de referències de metanàlisis i assajos rellevants. Es van incloure ECA que van avaluar la incidència de depressió o la reducció dels símptomes depressius, la qual cosa va excloure als participants amb depressió basal. Es requeria que els mesuraments es feren utilitzant instruments validats i participants reclutats en el lloc de treball. Els avaluadors independents van seleccionar els estudis, van avaluar el biaix de risc (eina de la Col·laboració Cochrane) i els van extraure de l'ECA. El OR combinat es va estimar utilitzant el model d'efectes fixos. L'heterogeneïtat es va mesurar per I2 i la Q de Cochrane. Resultats: Dels resums de 1963 revisats, 69 van ser seleccionats per a revisió en text complet. Només tres ECA van complir amb els nostres criteris d'inclusió, representant a 1246 treballadors de tres països i continents diferents. La odds ràtio combinada va ser de 0,25 [interval de confiança (IC) del 95%: 0,11 a 0,60, p = 0,002]; I2 = 0% i Q = 0.389 (P = 0.823). El risc de biaix va ser baix en un ECA i moderat i alt en els altres dos, respectivament. Conclusió: Les intervencions psicològiques o educatives en el lloc de treball poden previndre la depressió, encara que la qualitat de l'evidència va ser baixa. Termes clau: depressió; desordre depressiu; símptoma depressiu; intervenció educativa; eficàcia; salut mental; metanàlisi; prevenció; prevenció primària; intervenció psicològica; revisió; revisió sistemàtica; intervenció en el lloc de treball.

Resumen de los autores: "Objectives Psychological and educational interventions for the prevention of depression have a small-to-moderate effect. However, little is known about their effectiveness in the workplace. We aimed to evaluate the effectiveness of such interventions through a systematic review and meta-analysis of randomized controlled trials (RCT). Methods We searched PubMed, PsycINFO, EMBASE, CENTRAL, CIS-DOC and Open Grey for RCT. Search was supplemented with manual searches of reference lists of relevant meta-analyses and trials. We included RCT that assessed either the incidence of depression or the reduction of depressive symptoms, which excluded participants with baseline depression. Measurements were required to have been made using validated instruments and participants recruited in the workplace. Independent evaluators selected studies, evaluated risk bias (Cochrane Collaboration's tool) and extracted from RCT. The combined OR was estimated using the fixed-effects model. Heterogeneity was measured by I2 and Cochrane's Q. Results Of the 1963 abstracts reviewed, 69 were selected for review in fulltext. Only three RCT met our inclusion criteria, representing 1246 workers from three different countries and continents. The combined odds ratio was 0.25 [95% confidence interval (CI) 0.11–0.60, P=0.002]; I2=0% and Q=0.389 (P=0.823). The risk of bias was low in one RCT and moderate and high in the other two, respectively. Conclusion Psychological or educational interventions in the workplace may prevent depression, although the quality of evidence was low. Key terms depression; depressive disorder; depressive symptom; educational intervention; effectiveness; mental health; meta-analysis; prevention; primary prevention; psychological intervention; review; systematic review; workplace intervention."

[Compartido bajo licencia / Compartit sota llicència CC BY 4.0]