Teléfono

Memoria prevencionista

monográficos

Atrás BALLESTEROS, S.; LORRIO, S.; MOLINA, I. el al. (2012) Contaminacion acustica en el transporte sanitario urgente por carretera

BALLESTEROS, S.; LORRIO, S.; MOLINA, I. el al. (2012) Contaminacion acustica en el transporte sanitario urgente por carretera

BALLESTEROS, S.; LORRIO, S.; MOLINA, I. el al. Contaminación acústica en el transporte sanitario urgente por carretera. Anales del Sistema Sanitario de Navarra [online]. 2012,  35, 3. 367-375. [Consulta 20.10.2014].

Fundamento. Determinar los niveles de exposición a ruido durante el transporte sanitario urgente por carretera y describir la percepción de deterioro de la función auditiva en los trabajadores del sector y el empleo de mecanismos de protección acústica. Metodología. Estudio observacional realizado en Bizkaia (España). Mediante dosimetrías sonométricas se registraron los valores instantáneos máximos de nivel sonoro (Lpico) y niveles continuos equivalentes (Leq) medidos en una ambulancia tipo de la red de emergencias. Paralelamente, se realizó una encuesta sobre una muestra representativa compuesta por 127 trabajadores en la que se exploró la percepción subjetiva de pérdida de audición y posibles factores asociados, además de otras cuestiones de interés desde la perspectiva de la prevención de riesgos laborales. Resultados. Se registraron Lpico oscilantes entre 80 y 109 dBA en función de la ubicación. Los niveles Leq medios evaluados durante 10 asistencias, desde la activación hasta la llegada al incidente y durante el traslado al hospital fueron de 79,5 dBA y 74,3 dBA (p<0,001) respectivamente. El 36,2% de los trabajadores encuestados refirió deterioro de la audición en los últimos años. Las variables independientes asociadas a un mayor riesgo fueron la edad mayor a 45 años, antigüedad profesional superior a 15 años y sexo masculino. Las estrategias más empleadas para mitigar el ruido de las sirenas durante la emergencia fueron cerrar las ventanillas de la ambulancia y el uso del atenuador durante la noche. Conclusiones. Los valores de las dosimetrías no exceden los valores críticos estipulados, pero se observa una alta prevalencia referida por los trabajadores de deterioro auditivo. Debe incidirse en la adopción de estrategias orientadas a disminuir el ruido y sus efectos en el transporte sanitario.

Fonament. Determinar els nivells d'exposició a soroll durant el transport sanitari urgent per carretera i descriure la percepció de deteriorament de la funció auditiva en els treballadors del sector i l'ús de mecanismes de protecció acústica. Metodologia. Estudi observacional realitzat en Bizkaia (Espanya). Mitjançant dosimetries sonomètriques es van registrar els valors instantanis màxims de nivell sonor (Lpico) i nivells continus equivalents (Leq) mesurats en una ambulància tipus de la xarxa d'emergències. Paral·lelament, es va realitzar una enquesta sobre una mostra representativa composta per 127 treballadors en què es va explorar la percepció subjectiva de pèrdua d'audició i possibles factors associats, a més d'altres qüestions d'interés des de la perspectiva de la prevenció de riscos laborals. Resultats. Es van registrar Lpico oscil·lants entre 80 i 109 dBA en funció de la ubicació. Els nivells Leq mitjans avaluats durant 10 assistències, des de l'activació fins a l'arribada a l'incident i durant el trasllat a l'hospital van ser de 79,5 dBA i 74,3 dBA (p<0,001) respectivament. El 36,2% dels treballadors enquestats va referir deteriorament de l'audició en els últims anys. Les variables independents associades a un major risc van ser l'edat major a 45 anys, antiguitat professional superior a 15 anys i sexe masculí. Les estratègies més empleades per a mitigar el soroll de les sirenes durant l'emergència van ser tancar les finestretes de l'ambulància i l'ús de l'atenuador durant la nit. Conclusions. Els valors de les dosimetries no excedeixen els valors crítics estipulats, però s'observa una alta prevalença referida pels treballadors de deteriorament auditiu. Ha d'incidir-se en l'adopció d'estratègies orientades a disminuir el soroll i els seus efectes en el transport sanitari.

Background. To determine levels of exposure to noise during urgent medical transportation by road and to describe the perception of hearing function impairment in workers and the use of hearing protection devices. Material and methods. An observational study was performed in Bizkaia (Spain). The instantaneous maximum noise levels (L peak) and its continuous equivalents (Leq)were recorded
through sonometric dosimetries, measured in a "sample ambulance" of the emergency network. In parallel, a survey was conducted on a representative sample of 127 workers in which self-reported hearing loss and associated factors were explored, in addition to other issues of concern from the perspective of prevention of occupational hazards. Results. L peak oscillating between 80 and 109 dBA were recorded depending on the location. The average Leq levels measured over 10 emergency calls, from activation until arrival at the incident and during transport to the hospital, were of 79.5 dBA and 74.3 dBA (p <0.001) respectively. Thirty-six point two percent of the surveyed workers spoke of hearing impairment in recent years. The independent variables associated with increased risk were: age over 45 years, professional seniority over 15 years and male gender. The strategies used to mitigate the siren's noise during the emergency were closing the windows of the ambulance and using the dimmer at night. conclusions. The values of the dosimetries do not exceed the critical values provided, but there is a high prevalence of hearing-impaired problems reported by the workers. Emphasis should be placed on the adoption of strategies to reduce noise and its effects on the ambulance service.