monográficos

« Atrás

ANTOLINEZ REMESAL, Lorenzo Manuel (2016). La prevención de riesgos laborales de tráfico en el cuerpo de la policía municipal.

ANTOLINEZ REMESAL, Lorenzo Manuel (2016). La prevención de riesgos laborales de tráfico en el cuerpo de la policía municipal.

ANTOLINEZ REMESAL, Lorenzo Manuel. La prevención de riesgos laborales de tráfico en el cuerpo de la policía municipal [online]. Francisco Manuel, Alonso Pla, dir. Tesis doctoral. Valencia: Universitat de València, Institut Universitari d'Investigació de Trànsit i Seguretat Viària, 2016. 390 p. [Consulta 04.09.2019]. <http://hdl.handle.net/10550/51945>

Resumen del autor: "Los accidentes de tráfico son un tipo de accidente laboral presente en gran parte de la población en sus desplazamientos in-itinere, y una importante de causa de muerte. Como parte de la población general, el cuerpo de policía también es víctima de este tipo de accidentes en el desarrollo de sus labores profesionales. A estos accidente laborales debemos sumar los que se producen en el propio desempeño laboral de la policía (en misión), que no puede prescindir del vehículo para la consecución de sus objetivos y el desarrollo de sus tareas.  Tomando en cuenta lo anterior, debe decirse que la actividad policial en general y, en específico, la que respecta a la policía Municipal de Madrid, conlleva una serie de riesgos laborales que le convierten en una población de alto riesgo, en la que el riesgo laboral mismo vinculado al tráfico está presente de manera permanente.  El objetivo general de esta investigación es contribuir al conocimiento de los accidentes laborales de tráfico (ALT) en el seno de la actividad laboral policial de la Policía Municipal de Madrid, haciendo especial hincapié a los factores relacionados con la salud, a través de las percepciones y opiniones de los propios agentes policiales, buscando grupos con mayor riesgo de sufrir estos accidentes, con la finalidad de orientar la prevención de la manera más eficaz posible.  Respecto a los objetivos específicos:  En primer lugar, se ha realizado una caracterización de los hábitos de desplazamiento de los policías locales (tipos, motivos, medios, espacios, etc.), así como a su experiencia de accidentabilidad sufrida.  En segundo lugar, se realizan una serie de preguntas se plantean una serie de cuestiones con el objetivo de determinar el grado de riesgo asumido por los policías en sus desplazamientos.  En tercer lugar, se analiza la visión de la seguridad vial laboral que tienen los trabajadores (agentes policiales). Se consideran algunos aspectos relacionados con los accidentes de tráfico laborales que van desde el conocimiento de la tipología existente de los mismos, la probabilidad atribuida de ocurrencia y de gravedad (adicionalmente en comparación con otro tipo de accidentes laborales), el conocimiento sobre la intervención, así como su historial de cursos recibidos.  En cuarto lugar, se analizan algunas cuestiones relacionadas con la salud vial, tales como la frecuencia de malestar que impide conducir, el comportamiento ante dicho estado, las causas del malestar, así como las bajas laborales.  Complementariamente se evalúan la percepción que tienen sobre la afección de distintos estados y/o patologías. Finalmente se determina si están bajo tratamiento farmacológico para el tratamiento de determinadas patologías (depresión, ansiedad, trastornos del sueño) y si están informados sobre la afección que pueden tener los mismos.  En quinto lugar se analizan algunas cuestiones emocionales relacionadas con la conducción, con especial atención al estrés, la ansiedad y la fatiga, y las estrategias de afrontamiento frente a todo ello.  Por último, y también de manera complementaria, se pretende conocer si existen diferencias entre dicha percepción en función de diversos factores psicosocio-demográficos entre los que se incluyen:el sexo, la edad, el estado civil, vinculación con el cuerpo y grado/escala, el hecho de si es un agente vinculado directamente con el tráfico y la seguridad vial o no, frecuencia de la conducción y motivo de la conducción, tipo de vía, si conduce un vehículo policial, tipo de vehículo, el nivel de estudios y titulación, características de los desplazamientos profesionales, si ha tenido multas, accidentes laborales....  Muchas de esas cuestiones serán comparadas con los resultados obtenidos en diferentes estudios en la población general en nuestro país."

Resum de l'autor: Els accidents de trànsit són un tipus d'accident laboral present en gran part de la població en els seus desplaçaments in-itinere, i una important causa de mort. Com a part de la població general, el cos de policia també és víctima d'aquest tipus d'accidents en el desenvolupament de les seues tasques professionals. A aquests accident laborals hem de sumar els que es produeixen en el propi acompliment laboral de la policia (en missió), que no pot prescindir del vehicle per a la consecució dels seus objectius i el desenvolupament de les seues tasques.  Prenent en compte l'anterior, ha de dir-se que l'activitat policial en general i, en específic, la que respecta a la policia Municipal de Madrid, comporta una sèrie de riscos laborals que li converteixen en una població d'alt risc, en la qual el risc laboral mateix vinculat al trànsit està present de manera permanent.  L'objectiu general d'aquesta investigació és contribuir al coneixement dels accidents laborals de trànsit (ALT) en el si de l'activitat laboral policial de la Policia Municipal de Madrid, posant l'accent principalment als factors relacionats amb la salut, a través de les percepcions i opinions dels propis agents policials, buscant grups amb major risc de patir aquests accidents, amb la finalitat d'orientar la prevenció de la manera més eficaç possible. Respecte als objectius específics: En primer lloc, s'ha realitzat una caracterització dels hàbits de desplaçament dels policies locals (tipus, motius, mitjans, espais, etc.), així com a la seua experiència de accidentabilitat patida.  En segon lloc, es realitzen una sèrie de preguntes es plantegen una sèrie de qüestions amb l'objectiu de determinar el grau de risc assumit pels policies en els seus desplaçaments. En tercer lloc, s'analitza la visió de la seguretat viària laboral que tenen els treballadors (agents policials). Es consideren alguns aspectes relacionats amb els accidents de trànsit laborals que van des del coneixement de la tipologia existent d'aquests, la probabilitat atribuïda d'ocurrència i de gravetat (addicionalment en comparació amb un altre tipus d'accidents laborals), el coneixement sobre la intervenció, així com el seu historial de cursos rebuts.  En quart lloc, s'analitzen algunes qüestions relacionades amb la salut viària, tals com la freqüència de malestar que impedeix conduir, el comportament davant aquest estat, les causes del malestar, així com les baixes laborals.  Complementàriament s'avaluen la percepció que tenen sobre l'afecció de diferents estats i/o patologies. Finalment es determina si estan baix tractament farmacològic per al tractament de determinades patologies (depressió, ansietat, trastorns del somni) i si estan informats sobre l'afecció que poden tindre els mateixos.  En cinqué lloc s'analitzen algunes qüestions emocionals relacionades amb la conducció, amb especial atenció a l'estrés, l'ansietat i la fatiga, i les estratègies d'afrontament enfront de tot això.  Finalment, i també de manera complementària, es pretén conéixer si existeixen diferències entre aquesta percepció en funció de diversos factors psicosocio-demogràfics entre els quals s'inclouen:el sexe, l'edat, l'estat civil, vinculació amb el cos i grau/escala, el fet de si és un agent vinculat directament amb el trànsit i la seguretat viària o no, freqüència de la conducció i motiu de la conducció, tipus de via, si condueix un vehicle policial, tipus de vehicle, el nivell d'estudis i titulació, característiques dels desplaçaments professionals, si ha tingut multes, accidents laborals....  Moltes d'aqueixes qüestions seran comparades amb els resultats obtinguts en diferents estudis en la població general al nostre país."