VIVES VERGARA, Alejandra (2011). A multidimensional approach to precarious employment: measurement, association with poor mental health and prevalence in the Spanish workforce - INVASSAT
Atrás VIVES VERGARA, Alejandra (2011). A multidimensional approach to precarious employment: measurement, association with poor mental health and prevalence in the Spanish workforce
VIVES VERGARA, Alejandra (2011). A multidimensional approach to precarious employment: measurement, association with poor mental health and prevalence in the Spanish workforce
VIVES VERGARA, Alejandra. A multidimensional approach to precarious employment: measurement, association with poor mental health and prevalence in the Spanish workforce [online]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2011. 341 p. [Consulta 17.12.2014]. ISBN 978-84-694-5680-4.
Estudiar las propiedades psicométricas y la validez de constructor de un instrumento multidimensional para medir la precariedad laboral; estudiar la asociación entre precariedad laboral y mala salud mental; estimar la prevalencia y distribución de la precariedad laboral en la fuerza de trabajo Española; y calcular la fracción atribuible poblacional de mala salud mental debida a la precariedad laboral. Métodos: Estudio transversal con datos de la Encuesta de Factores de Riesgo Psicosociales realizada entre 2004 y 2005 en España. Muestra representativa de 6.968 trabajadores temporales y permanentes con contrato formal de trabajo. Resultados principales: La Escala de Precariedad Laboral (EPRES) demostró tener buenas propiedades psicométricas. Una puntuación alta en la escala se asoció con una prevalencia dos veces más elevada de mala salud mental que una puntuación baja, tanto en mujeres como en hombres y aun después de varios ajustes por indicadores de posición social. Más del 45% de la muestra estaba expuesta a algún grado de precariedad laboral, más del 6,5% a precariedad laboral alta, con una distribución muy desigual entre distintos grupos de trabajadores. Con la debida precaución, se estimó que si la asociación observada es causal, entre el 11% y 23% de la mala salud mental de la población trabajadora española podría ser atribuible a la precariedad laboral. Conclusiones: Los resultados destacan la importancia que la precariedad laboral puede tener para la salud mental de la población trabajadora Española. La EPRES es un instrumento útil para investigaciones futuras.
Estudiar les propietats psicomètriques i la validesa de constructor d'un instrument multidimensional per a mesurar la precarietat laboral; estudiar l'associació entre precarietat laboral i mala salut mental; estimar la prevalença i distribució de la precarietat laboral en la força de treball Espanyola; i calcular la fracció atribuïble poblacional de mala salut mental deguda a la precarietat laboral. Mètodes: Estudi transversal amb dades de l'Enquesta de Factors de Risc Psicosocials realitzada entre 2004 i 2005 a Espanya. Mostra representativa de 6.968 treballadors temporals i permanents amb contracte formal de treball. Resultats principals: L'Escala de Precarietat Laboral (EPRES) va demostrar tindre bones propietats psicomètriques. Una puntuació alta en l'escala es va associar amb una prevalença dos vegades més elevada de mala salut mental que una puntuació baixa, tant en dones com en hòmens i inclús després de diversos ajustos per indicadors de posició social. Més del 45% de la mostra estava exposada a algun grau de precarietat laboral, més del 6,5% a precarietat laboral alta, amb una distribució molt desigual entre distints grups de treballadors. Amb la deguda precaució, es va estimar que si l'associació observada és causal, entre l'11% i 23% de la mala salut mental de la població treballadora espanyola podria ser atribuïble a la precarietat laboral. Conclusions: Els resultats destaquen la importància que la precarietat laboral pot tindre per a la salut mental de la població treballadora Espanyola. L'EPRES és un instrument útil per a investigacions futures.
To study the psychometric properties and construct validity of a multidimensional instrument to measure employment precariousness; to assess the association between employment precariousness and poor mental health; to estimate the prevalence and distribution of employment precariousness in the Spanish workforce; and to estimate the population attributable fraction of poor mental health due to employment precariousness. Methods: Cross-sectional study using data from the Psychosocial Work Environment Survey conducted in 2004-2005 in Spain. Representative sample of 6968 temporary and permanent workers with a formal work contract. Main results: The Employment Precariousness Scale (EPRES) proved to be an acceptable and psychometrically sound measurement instrument. A high score of employment precariousness was associated with more than double the prevalence of poor mental health than a low score, both in women and men and after adjustments for relevant indicators of social position. More than 45% of the sample was exposed to some degree of precariousness, over 6.5% to high precariousness, with a highly unequal distribution across groups of workers. With due caution, it was estimated that if the observed association were causal, between 11% and 23% of poor mental health in the working population in Spain could be attributable to employment precariousness. Conclusions: Results highlight the relevance of employment precariousness for the mental health of the Spanish workforce. The EPRES is a promising tool for future research.
Estudiar las propiedades psicométricas y la validez de constructor de un instrumento multidimensional para medir la precariedad laboral; estudiar la asociación entre precariedad laboral y mala salud mental; estimar la prevalencia y distribución de la precariedad laboral en la fuerza de trabajo Española; y calcular la fracción atribuible poblacional de mala salud mental debida a la precariedad laboral. Métodos: Estudio transversal con datos de la Encuesta de Factores de Riesgo Psicosociales realizada entre 2004 y 2005 en España. Muestra representativa de 6.968 trabajadores temporales y permanentes con contrato formal de trabajo. Resultados principales: La Escala de Precariedad Laboral (EPRES) demostró tener buenas propiedades psicométricas. Una puntuación alta en la escala se asoció con una prevalencia dos veces más elevada de mala salud mental que una puntuación baja, tanto en mujeres como en hombres y aun después de varios ajustes por indicadores de posición social. Más del 45% de la muestra estaba expuesta a algún grado de precariedad laboral, más del 6,5% a precariedad laboral alta, con una distribución muy desigual entre distintos grupos de trabajadores. Con la debida precaución, se estimó que si la asociación observada es causal, entre el 11% y 23% de la mala salud mental de la población trabajadora española podría ser atribuible a la precariedad laboral. Conclusiones: Los resultados destacan la importancia que la precariedad laboral puede tener para la salud mental de la población trabajadora Española. La EPRES es un instrumento útil para investigaciones futuras.
Estudiar les propietats psicomètriques i la validesa de constructor d'un instrument multidimensional per a mesurar la precarietat laboral; estudiar l'associació entre precarietat laboral i mala salut mental; estimar la prevalença i distribució de la precarietat laboral en la força de treball Espanyola; i calcular la fracció atribuïble poblacional de mala salut mental deguda a la precarietat laboral. Mètodes: Estudi transversal amb dades de l'Enquesta de Factors de Risc Psicosocials realitzada entre 2004 i 2005 a Espanya. Mostra representativa de 6.968 treballadors temporals i permanents amb contracte formal de treball. Resultats principals: L'Escala de Precarietat Laboral (EPRES) va demostrar tindre bones propietats psicomètriques. Una puntuació alta en l'escala es va associar amb una prevalença dos vegades més elevada de mala salut mental que una puntuació baixa, tant en dones com en hòmens i inclús després de diversos ajustos per indicadors de posició social. Més del 45% de la mostra estava exposada a algun grau de precarietat laboral, més del 6,5% a precarietat laboral alta, amb una distribució molt desigual entre distints grups de treballadors. Amb la deguda precaució, es va estimar que si l'associació observada és causal, entre l'11% i 23% de la mala salut mental de la població treballadora espanyola podria ser atribuïble a la precarietat laboral. Conclusions: Els resultats destaquen la importància que la precarietat laboral pot tindre per a la salut mental de la població treballadora Espanyola. L'EPRES és un instrument útil per a investigacions futures.
To study the psychometric properties and construct validity of a multidimensional instrument to measure employment precariousness; to assess the association between employment precariousness and poor mental health; to estimate the prevalence and distribution of employment precariousness in the Spanish workforce; and to estimate the population attributable fraction of poor mental health due to employment precariousness. Methods: Cross-sectional study using data from the Psychosocial Work Environment Survey conducted in 2004-2005 in Spain. Representative sample of 6968 temporary and permanent workers with a formal work contract. Main results: The Employment Precariousness Scale (EPRES) proved to be an acceptable and psychometrically sound measurement instrument. A high score of employment precariousness was associated with more than double the prevalence of poor mental health than a low score, both in women and men and after adjustments for relevant indicators of social position. More than 45% of the sample was exposed to some degree of precariousness, over 6.5% to high precariousness, with a highly unequal distribution across groups of workers. With due caution, it was estimated that if the observed association were causal, between 11% and 23% of poor mental health in the working population in Spain could be attributable to employment precariousness. Conclusions: Results highlight the relevance of employment precariousness for the mental health of the Spanish workforce. The EPRES is a promising tool for future research.