Teléfono

Memoria prevencionista

Resultados - Biblioteca Digital de PRL

Atrás TOMASINA, Fernando; PISANI, Adriana (2022). Pros y contras del teletrabajo en la salud física y mental de la población general trabajadora: una revisión narrativa exploratoria [RE13493]

TOMASINA, Fernando; PISANI, Adriana (2022). Pros y contras del teletrabajo en la salud física y mental de la población general trabajadora: una revisión narrativa exploratoria [RE13493]

TOMASINA, Fernando; PISANI, Adriana. Pros y contras del teletrabajo en la salud física y mental de la población general trabajadora: una revisión narrativa exploratoria. Archivos de Prevención de Riesgos Laborales [en línea]. 2022, 25, 2, 147-161. [Consulta 14.07.2022]. ISSN: 1578-2549. DOI: 10.12961/aprl.2022.25.02.07.

El teletrabajo es una realidad compleja que se encuentra en pleno desarrollo desde hace varias décadas. La situación de pandemia por la COVID-19 aceleró dicho proceso. Son variadas las formas de presentación, siendo la del trabajo a domicilio quizás de las más frecuentes. El objetivo del presente estudio fue realizar una revisión narrativa exploratoria y reflexiva sobre el teletrabajo en los aspectos positivos (pros) y negativos (contras) en relación con la salud física y mental de la persona teletrabajadora. Así, de la literatura consultada se identifican factores de riesgo para la salud de los teletrabajadores, mayoritariamente corresponden a daños derivados de la exposición a riesgos psicosociales y ergonómicos. Destacan como daños a la salud mental las alteraciones del sueño, la ansiedad y la angustia y la depresión. Con respecto a los daños a la salud física se identifican trastornos músculo-esqueléticos, alteraciones derivadas de la disminución de la actividad física por el sedentarismo y el estrés, en particular enfermedades no transmisibles, y alteraciones de la visión. Desde la prevención se deberán fomentar acciones dirigidas a políticas vinculadas con la organización del teletrabajo. En particular se deberá prestar atención a los tiempos de trabajo y de descanso, asegurando el denominado derecho a la desconexión. El diseño ergonómico del puesto de trabajo y la realización de pausas activas son elementos que contribuyen también al bienestar del trabajador. La participación activa de los actores sociales, trabajadores, empleadores y Estado, resulta estratégica para que el teletrabajo contribuya al trabajo decente y no a su precarización.

El teletreball és una realitat complexa que es troba en ple desenvolupament des de fa diverses dècades. La situació de pandèmia per la COVID-19 va accelerar aquest procés. Són variades les formes de presentació, sent la del treball a domicili potser de les més freqüents. L'objectiu del present estudi va ser realitzar una revisió narrativa exploratòria i reflexiva sobre el teletreball en els aspectes positius (pros) i negatius (contres) en relació amb la salut física i mental de la persona teletreballadora. Així, de la literatura consultada s'identifiquen factors de risc per a la salut delstele treballadors, majoritàriament corresponen a danys derivats de l'exposició a riscos psicosocials i ergonòmics. Destaquen com a danys a la salut mental les alteracions del somni, l'ansietat i l'angoixa i la depressió. Respecte als danys a la salut física s'identifiquen trastorns múscul-esquelètics, alteracions derivades de la disminució de l'activitat física pel sedentarisme i l'estrés, en particular malalties no transmissibles, i alteracions de la visió. Des de la prevenció s'hauran de fomentar accions dirigides a polítiques vinculades amb l'organització del teletreball. En particular s'haurà de parar atenció als temps de treball i de descans, assegurant el denominat dret a la desconnexió. El disseny ergonòmic del lloc de treball i la realització de pauses actives són elements que contribueixen també al benestar del treballador. La participació activa dels actors socials, treballadors, ocupadors i Estat, resulta estratègica perquè el teletreball contribuïsca al treball decent i no a la seua precarització.