Teléfono

Memoria prevencionista

Resultados - Biblioteca Digital de PRL

Atrás NAROCKI, Claudia (2022). Los episodios de altas temperaturas como riesgo laboral: su impacto en la salud, la seguridad y el bienestar de la población trabajadora y en las desigualdades sociales [RE13609]

NAROCKI, Claudia (2022). Los episodios de altas temperaturas como riesgo laboral: su impacto en la salud, la seguridad y el bienestar de la población trabajadora y en las desigualdades sociales [RE13609]

NAROCKI, Claudia. Los episodios de altas temperaturas como riesgo laboral: su impacto en la salud, la seguridad y el bienestar de la población trabajadora y en las desigualdades sociales [en línea]. Bruselas: ETUI, 2022. 79 p. [Consulta: 10.06.2022]. ISBN: 978-2-87452-624-4.

El presente informe sostiene que el estrés térmico relacionado con las condiciones meteorológicas debe ser tratado como un riesgo laboral que se está agravando y que merece el pleno reconocimiento de la sociedad; y que debería ser tratado como un riesgo laboral emergente, que demanda la adopción de medidas públicas. Asimismo, argumenta que esta intervención resulta vital para la protección del personal que trabaja en las situaciones laborales más precarias, que carece de representación sindical en el lugar de trabajo (o la tiene pero es débil), y para aquellos trabajadores/as que están sometidos a la miríada de prácticas de gestión que conllevan la intensificación del trabajo, en particular en las PYMEs afectadas por mercados nacionales e internacionales altamente competitivos. Los Estados miembros de la UE están comprometidos a hacer frente al que se considera el mayor reto al que se enfrenta actualmente la humanidad: la mitigación y la adaptación al cambio climático. Son muchos los actores que están llamados a abandonar las inercias y afrontar el reto medioambiental mediante medidas de adaptación. Para hacer frente al impacto laboral de la exposición a altas temperaturas, se necesitan políticas apoyadas en la comprensión de los diversos aspectos socioeconómicos, en particular la desigualdad y las condiciones de trabajo injustas, que interactúan con el nuevo entorno físico que crea el cambio climático.

El present informe sosté que l'estrés tèrmic relacionat amb les condicions meteorològiques ha de ser tractat com un risc laboral que s'està agreujant i que mereix el ple reconeixement de la societat; i que hauria de ser tractat com un risc laboral emergent, que demanda l'adopció de mesures públiques. Així mateix, argumenta que aquesta intervenció resulta vital per a la protecció del personal que treballa en les situacions laborals més precàries, que manca de representació sindical en el lloc de treball (o la té però és feble), i per a aquells treballadors/as que estan sotmesos a la miríada de pràctiques de gestió que comporten la intensificació del treball, en particular en les Pimes afectades per mercats nacionals i internacionals altament competitius. Els Estats membres de la UE estan compromesos a fer front al que es considera el major repte al qual s'enfronta actualment la humanitat: la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic. Són molts els actors que estan cridats a abandonar les inèrcies i afrontar el repte mediambiental mitjançant mesures d'adaptació. Per a fer front a l'impacte laboral de l'exposició a altes temperatures, es necessiten polítiques recolzades en la comprensió dels diversos aspectes socioeconòmics, en particular la desigualtat i les condicions de treball injustes, que interactuen amb el nou entorn físic que crea el canvi climàtic.