Teléfono

Memoria prevencionista

Resultados - Biblioteca Digital de PRL

Atrás KALTENEGGER, HC.; BECKER ,L.; ROHLEDER, N.; NOWAK D.; WEIGL, M. (2021). Associations of working conditions and chronic low-grade inflammation among employees: a systematic review and meta-analysis

KALTENEGGER, HC.; BECKER ,L.; ROHLEDER, N.; NOWAK D.; WEIGL, M. (2021). Associations of working conditions and chronic low-grade inflammation among employees: a systematic review and meta-analysis

KALTENEGGER, HC.; BECKER, L.; ROHLEDER, N.; NOWAK D.; WEIGL, M. Associations of working conditions and chronic low-grade inflammation among employees: a systematic review and meta-analysis. Scandinavian Journal of Work, Environment & Health [en línea]. 2021. 47, 3. 200-207. [Consulta: 20.09.2021]. ISSN: 1795-990X. DOI: 10.5271/sjweh.3982.
 
Objetivos: Se ha identificado la inflamación crónica de bajo grado como una vía clave que vincula la experiencia del estrés con la salud humana. Sin embargo, las evaluaciones sistemáticas sobre la relación entre el estrés laboral y la función inmunológica son escasas y se basan predominantemente en estudios transversales. Realizamos una revisión sistemática y metanálisis de estudios prospectivos sobre asociaciones de condiciones laborales y biomarcadores inflamatorios. Métodos: De acuerdo con nuestro protocolo de estudio previamente establecido y las guías PRISMA, buscamos sistemáticamente en bases de datos electrónicas estudios prospectivos sobre las condiciones de trabajo, así como intervenciones en el lugar de trabajo y marcadores inflamatorios en los empleados. Clasificamos los estudios (por diseño, tipo de exposición / intervención, resultado) y realizamos evaluaciones rigurosas del riesgo de sesgo. Los estudios se resumieron cualitativamente y se realizó un metanálisis. Resultados: Identificamos 23 estudios elegibles (N = 16 432) con una amplia gama de condiciones laborales y marcadores inflamatorios. Para los diseños de intervención, diferenciamos entre intervenciones dirigidas por el individuo / conductuales (incluidas las físicas y mentales) y dirigidas por la organización / estructurales. Las intervenciones de ejercicio físico en el lugar de trabajo se asociaron con una disminución de la proteína C reactiva (k = 5; d = -0,61; P <0,001). Para otras intervenciones en el lugar de trabajo, es decir, mentales y organizacionales / estructurales, los resultados no fueron concluyentes. En lo que respecta a los estudios observacionales, las dimensiones del modelo de demanda-control (apoyo) de empleo fueron las más frecuentemente investigadas y los resultados mostraron asociaciones débiles, si las hay, con los marcadores inflamatorios. Conclusiones: La base de investigación fue heterogénea y la evidencia de alto nivel fue limitada. Se necesitan más estudios prospectivos con una consideración más amplia de los factores de estrés laboral y los marcadores inflamatorios. Para el manejo práctico de la salud ocupacional, las intervenciones con ejercicio son medidas efectivas para reducir la inflamación crónica de bajo grado.
 
Objectius: S'ha identificat la inflamació crònica de baix grau com una via clau que vincula l'experiència de l'estrés amb la salut humana. No obstant això, les avaluacions sistemàtiques sobre la relació entre l'estrés laboral i la funció immunològica són escasses i es basen predominantment en estudis transversals. Realitzem una revisió sistemàtica i metanàlisi d'estudis prospectius sobre associacions de condicions laborals i biomarcadors inflamatoris. Mètodes: D'acord amb el nostre protocol d'estudi prèviament establit i les guies PRISMA, busquem sistemàticament en bases de dades electròniques estudis prospectius sobre les condicions de treball, així com intervencions en el lloc de treball i marcadors inflamatoris en els empleats. Classifiquem els estudis (per disseny, tipus d'exposició / intervenció, resultat) i realitzem avaluacions rigoroses del risc de biaix. Els estudis es van resumir qualitativament i es va realitzar una metanàlisi. Resultats: Identifiquem 23 estudis elegibles (N = 16 432) amb una àmplia gamma de condicions laborals i marcadors inflamatoris. Per als dissenys d'intervenció, diferenciem entre intervencions dirigides per l'individu / conductuals (incloses les físiques i mentals) i dirigides per l'organització / estructurals. Les intervencions d'exercici físic en el lloc de treball es van associar amb una disminució de la proteïna C reactiva (k = 5; d = -0,61; P <0,001). Per a altres intervencions en el lloc de treball, és a dir, mentals i organitzacionals / estructurals, els resultats no van ser concloents. Pel que fa als estudis observacionals, les dimensions del model de demanda-control (suport) d'ocupació van ser les més sovint investigades i els resultats van mostrar associacions febles, si n'hi ha, amb els marcadors inflamatoris. Conclusions: La base d'investigació va ser heterogènia i l'evidència d'alt nivell va ser limitada. Es necessiten més estudis prospectius amb una consideració més àmplia dels factors d'estrés laboral i els marcadors inflamatoris. Per al maneig pràctic de la salut ocupacional, les intervencions amb exercici són mesures efectives per a reduir la inflamació crònica de baix grau.
 
Objectives: Chronic low-grade inflammation has been identified as a key pathway linking stress experience to human health. However, systematic evaluations on the relationship of work stress and immune function are scarce and predominantly based on cross-sectional studies. We performed a systematic review and meta-analysis of prospective studies on associations of working conditions and inflammatory biomarkers. Methods: In line with our previously established study protocol and the PRISMA-guidelines, we systematically searched electronic databases for prospective studies on working conditions as well as workplace interventions and inflammatory markers in employees. We classified studies (by design, type of exposure/intervention, outcome) and performed rigorous risk-of-bias assessments. Studies were summarized qualitatively, and a meta-analysis was conducted. Results: We identified 23 eligible studies (N=16 432) with a broad scope of working conditions and inflammatory markers. For interventional designs, we differentiated between individual-directed/behavioral (including physical and mental) and organization-directed/structural interventions. Workplace physical exercise interventions were associated with a decrease in C-reactive protein (k=5; d=-0.61; P<0.001). For other workplace interventions, ie, mental and organizational/structural, results were inconclusive. Concerning observational studies, dimensions of the job demand–control(–support) model were most frequently investigated, and results showed weak – if any – associations with inflammatory markers. Conclusions: The research base was heterogeneous and high-level evidence was limited. More prospective studies are needed with broader consideration of work stressors and inflammatory markers. For practical occupational health management, exercise interventions are effective measures to reduce chronic low-grade inflammation.