USECHE, Sergio A.; BORIS CENDALES, Francisco Alonso; MONTORO, Luis; LLAMAZARES, Javier (2021). Measuring job stress in transportation workers: psychometric properties, convergent validity and reliability of the ERI and JCQ among professional drivers - INVASSAT
Ves enrere USECHE, Sergio A.; BORIS CENDALES, Francisco Alonso; MONTORO, Luis; LLAMAZARES, Javier (2021). Measuring job stress in transportation workers: psychometric properties, convergent validity and reliability of the ERI and JCQ among professional drivers
USECHE, Sergio A.; BORIS CENDALES, Francisco Alonso; MONTORO, Luis; LLAMAZARES, Javier (2021). Measuring job stress in transportation workers: psychometric properties, convergent validity and reliability of the ERI and JCQ among professional drivers
USECHE, Sergio A.; BORIS CENDALES, Francisco Alonso; MONTORO, Luis; LLAMAZARES, Javier. Measuring job stress in transportation workers: psychometric properties, convergent validity and reliability of the ERI and JCQ among professional drivers. BMC Public Health [en línea]. 2021, 1594. 19 p. [Consulta : 15.11.2021]. ISSN: 1471-2458. DOI: 10.1186/s12889-021-11575-1.
Antecedentes: la evidencia acumulada ha demostrado cómo los conductores profesionales se encuentran, en términos psicosociales, entre las fuerzas laborales más vulnerables, y cómo sus choques (algunos de ellos precedidos por condiciones de trabajo estresantes) constituyen una preocupación tanto ocupacional como de salud pública. Sin embargo, existe una clara falta de herramientas validadas para medir el estrés y otras cuestiones peligrosas clave que afectan a los trabajadores del transporte, y la mayoría de las existentes, con frecuencia genéricas, no consideran completamente las características específicas que describen adecuadamente el entorno laboral de la conducción profesional. Este estudio evaluó las propiedades psicométricas, la validez convergente y la consistencia de dos medidas utilizadas para investigar el estrés ocupacional entre los conductores profesionales: el ERI de Siegrist (Inventario de desequilibrio de recompensa-esfuerzo) y el JCQ (Cuestionario de contenido del trabajo) de Karasek. Resultados: Los resultados sugieren que las versiones abreviadas de ERI (10 ítems) y JCQ (20 ítems) tienen estructuras dimensionales claras, pesos factoriales altos, consistencia interna y un ajuste mejorado a la dinámica y los peligros de la tarea, que comúnmente enfrentan los conductores profesionales; Se excluyó un conjunto corto de ítems con bajo ajuste psicométrico y se mantuvo la estructura raíz de los cuestionarios. Conclusiones: Este estudio respalda el valor y la confiabilidad de ERI-10 y JCQ-20 para medir el estrés laboral entre conductores profesionales. Asimismo, existe una alta consistencia entre ambas medidas de estrés, aunque pertenecen a diferentes concepciones teóricas del fenómeno. En entornos prácticos, estos instrumentos pueden ser útiles para los investigadores y profesionales ocupacionales que estudian cuestiones relacionadas con el estrés desde la perspectiva de los factores humanos.
Antecedents: l'evidència acumulada ha demostrat com els conductors professionals es troben, en termes psicosocials, entre les forces laborals més vulnerables, i com els seus xocs (alguns d'ells precedits per condicions de treball estressants) constitueixen una preocupació tant ocupacional com de salut pública. No obstant això, existeix una clara falta d'eines validades per a mesurar l'estrés i altres qüestions perilloses clau que afecten els treballadors del transport, i la majoria de les existents, amb freqüència genèriques, no consideren completament les característiques específiques que descriuen adequadament l'entorn laboral de la conducció professional. Aquest estudi va avaluar les propietats psicomètriques, la validesa convergent i la consistència de dues mesures utilitzades per a investigar l'estrés ocupacional entre els conductors professionals: el ERI de Siegrist (Inventari de desequilibri de recompensa-esforç) i el JCQ (Qüestionari de contingut del treball) de Karasek. Resultats: Els resultats suggereixen que les versions abreujades de ERI (10 ítems) i JCQ (20 ítems) tenen estructures dimensionals clares, pesos factorials alts, consistència interna i un ajust millorat a la dinàmica i els perills de la tasca, que comunament enfronten els conductors professionals; Es va excloure un conjunt curt d'ítems amb baix ajust psicomètric i es va mantindre l'estructura arrel dels qüestionaris. Conclusions: Aquest estudi recolza el valor i la confiabilitat de ERI-10 i JCQ-20 per a mesurar l'estrés laboral entre conductors professionals. Així mateix, existeix una alta consistència entre totes dues mesures d'estrés, encara que pertanyen a diferents concepcions teòriques del fenomen. En entorns pràctics, aquests instruments poden ser útils per als investigadors i professionals ocupacionals que estudien qüestions relacionades amb l'estrés des de la perspectiva dels factors humans.
Background: The accumulated evidence has shown how professional drivers are, in psychosocial terms, among the most vulnerable workforces, and how their crashes (some of them preceded by stressful working conditions) constitute both an occupational and public health concern. However, there is a clear lack of validated tools for measuring stress and other key hazardous issues affecting transport workers, and most of the existing ones, frequently generic, do not fully consider the specific features that properly describe the work environment of professional driving. This study assessed the psychometric properties, convergent validity and consistency of two measures used for researching occupational stress among professional drivers: the Siegrist's ERI (Effort-Reward Imbalance Inventory) and Karasek's JCQ (Job Content Questionnaire). Methods: We examined the data collected from 726 Spanish professional drivers. Analyses were performed using Structural Equation Models, thus obtaining basic psychometric properties of both measures and an optimized structure for the instruments, in addition to testing their convergent validity. Results: The results suggest that the abbreviated versions of ERI (10 items) and JCQ (20 items) have clear dimensional structures, high factorial weights, internal consistency and an improved fit to the task's dynamics and hazards, commonly faced by of professional drivers; a short set of items with low psychometrical adjustment was excluded, and the root structure of the questionnaires was kept. Conclusions: This study supports the value and reliability of ERI-10 and JCQ-20 for measuring job stress among professional drivers. Also, there is a high consistency between both measures of stress, even though they belong to different theoretical conceptions of the phenomenon. In practical settings, these instruments can be useful for occupational researchers and practitioners studying stress-related issues from the perspective of human factors.