Teléfono

Memoria prevencionista

Biblioteca digital de PRL

En esta sección encontrará publicaciones electrónicas de acceso libre en la Web sobre los distintos ámbitos de especialización de la seguridad y salud en el trabajo.

Atrás KALTIAINEN Jane, HAKANEN, Jari (2022). Changes in occupational well-being during COVID-19: the impact of age, gender, education, living alone, and telework in a Finnish four-wave population sample

KALTIAINEN Jane, HAKANEN, Jari (2022). Changes in occupational well-being during COVID-19: the impact of age, gender, education, living alone, and telework in a Finnish four-wave population sample

KALTIAINEN Jane, HAKANEN, Jari. Changes in occupational well-being during COVID-19: the impact of age, gender, education, living alone, and telework in a Finnish four-wave population sample. Scandinavian Journal of Work, Environment & Health [en línea]. 2022, 12 p. [Consulta: 16.05.2022]. ISSN: 1795-990X. DOI: 10.5271/sjweh.4033.

"Objetivos: este estudio investigó cómo evolucionó el bienestar laboral en diferentes fases, antes y durante el brote de COVID-19 en la población finlandesa. Si bien los estudios han sugerido que ciertos grupos demográficos (p. ej., jóvenes, mujeres) tienen un mayor riesgo durante la COVID-19, se sabe menos si los efectos de dichos factores demográficos pueden variar a lo largo de las diferentes fases del brote viral en desarrollo y sobre diferentes dimensiones del bienestar laboral. Como son predictores de cambios en el agotamiento, el aburrimiento laboral y el compromiso laboral, examinamos la edad, el género, la educación, vivir solo y el teletrabajo. Este es el primer estudio que proporciona un conocimiento tan detallado sobre los cambios en varias dimensiones del bienestar ocupacional antes y durante el brote de COVID-19. Métodos: recopilamos datos de panel de población aleatorios a fines de 2019 y realizamos tres encuestas de seguimiento con intervalos de 6 meses (N = 532). Los datos se analizaron con modelos de puntuación de cambio latente. Resultados: Mientras que durante la primavera de 2020, el bienestar ocupacional mejoró ligeramente, en otoño de 2020 el bienestar volvió a disminuir a los niveles anteriores a la COVID-19. Hubo indicios de ligeros aumentos en el aburrimiento laboral entre antes de COVID-19 y el verano de 2021. El bienestar se deterioró más para los jóvenes y aquellos que vivían solos. También hubo algunos indicios de mujeres, aquellos con menor educación y no teletrabajadores que experimentaron cambios menos favorables en el bienestar ocupacional. El teletrabajo pareció tener efectos más beneficiosos sobre el bienestar de las personas con un nivel educativo más bajo. Conclusiones El estudio sugiere que solo se produjeron cambios relativamente menores en el bienestar de la población ocupada. Un enfoque particular en los lugares de trabajo debe dirigirse a los empleados más jóvenes".

"Objectius: aquest estudi va investigar com va evolucionar el benestar laboral en diferents fases, abans i durant el brot de COVID-19 en la població finlandesa. Si bé els estudis han suggerit que uns certs grups demogràfics (p. ex., joves, dones) tenen un major risc durant la COVID-19, se sap menys si els efectes d'aquests factors demogràfics poden variar al llarg de les diferents fases del brot viral en desenvolupament i sobre diferents dimensions del benestar laboral. Com són predictors de canvis en l'esgotament, l'avorriment laboral i el compromís laboral, examinem l'edat, el gènere, l'educació, viure sol i el teletreball. Aquest és el primer estudi que proporciona un coneixement tan detallat sobre els canvis en diverses dimensions del benestar ocupacional abans i durant el brot de COVID-19. Mètodes: recopilem dades de panell de població aleatoris a fins de 2019 i realitzem tres enquestes de seguiment amb intervals de 6 mesos (N = 532). Les dades es van analitzar amb models de puntuació de canvi latent. Resultats: Mentre que durant la primavera de 2020, el benestar ocupacional va millorar lleugerament, a la tardor de 2020 el benestar va tornar a disminuir als nivells anteriors a la COVID-19. Va haver-hi indicis de lleugers augments en l'avorriment laboral entre abans de COVID-19 i l'estiu de 2021. El benestar es va deteriorar més per als joves i aquells que vivien solos. També va haver-hi alguns indicis de dones, aquells amb menor educació i no *teletrabajadores que van experimentar canvis menys favorables en el benestar ocupacional. El teletreball va semblar tindre efectes més beneficiosos sobre el benestar de les persones amb un nivell educatiu més baix. Conclusions L'estudi suggereix que només es van produir canvis relativament menors en el benestar de la població ocupada. Un enfocament particular en els llocs de treball ha de dirigir-se als empleats més joves"

Objectives: This study investigated how occupational well-being evolved across different phases, before and during the COVID-19 outbreak in the Finnish population. Whereas studies have suggested that certain demographic groups (eg, young, female) are more at risk during COVID-19, less is known whether the effects of such demographic factors may vary (i) across different phases of the unfolding viral outbreak and (ii) on different dimensions of occupational well-being. As they are predictors of changes in burnout, job boredom, and work engagement, we examined age, gender, education, living alone, and teleworking. This is the first study to provide such detailed knowledge regarding the changes in various occupational well-being dimensions before and during the COVID-19 outbreak. Methods: We collected randomized population panel data at the end of 2019 and conducted three follow-up surveys with 6-month intervals (N=532). The data were analyzed with latent change score models. Results:  Whereas during spring 2020, occupational well-being slightly improved, in autumn 2020 well-being decreased back to pre-COVID-19 levels. There was an indication of slight increases in job boredom between before COVID-19 and summer 2021. Well-being deteriorated more for the young and those who lived alone. There was also some indication of females, those with lower education, and non-teleworkers experiencing less favorable changes in occupational well-being. Teleworking appeared to have more beneficial effects on well-being for those with lower education. Conclusions The study suggests that only relatively minor changes in well-being took place among the employed population. A particular focus in workplaces should be targeted at younger employees.

[Compartido bajo licencia / Compartit sota llicència CC BY 4.0 ES] 

Recomendamos

Recomendamos

Le recomendamos que utilice el buscador de este sitio web para encontrar los documentos que necesite.

DOCUMENTACIÓN TÉCNICA

DOCUMENTACIÓN TÉCNICA

portada_boletin.jpg

CONSULTE NUESTROS BOLETINES DE DOCUMENTACIÓN TÉCNICA

En ellos encontrará referenciados y clasificados los documentos científicotécnicos que vamos incorporando a esta biblioteca digital, así como sumarios de revistas especializadas de acceso a través de internet, sitios web recomendados, la agenda de actividades formativas del INVASSAT y otras informaciones que puedan ser de utilidad para quienes se ocupan de la prevención de riesgos en el trabajo.

Enciclopedia de salud y seguridad en el trabajo de la OIT

La principal obra colectiva sobre SST, promovida por la OIT y editada en castellano por el INSST. Obra de referencia imprescindible.