Telèfon

Memòria prevencionista

Monogràfics

Ves enrere SULEIMAN MARTOS, Nora (2020). Prevalencia del síndrome de burnout e identificación de factores de riesgo en el personal de enfermería de ginecología y obstetricia del Servicio Andaluz de Salud

SULEIMAN MARTOS, Nora (2020). Prevalencia del síndrome de burnout e identificación de factores de riesgo en el personal de enfermería de ginecología y obstetricia del Servicio Andaluz de Salud

SULEIMAN MARTOS, Nora. Prevalencia del síndrome de burnout e identificación de factores de riesgo en el personal de enfermería de ginecología y obstetricia del Servicio Andaluz de Salud [online]. Emilia I. de la Fuente Solana, Luis Albendín García, dir. Granada: Universidad de Granada, 2020. 325 p. [Consulta: 08.09.2020].
 
Con el fin de analizar en mayor profundidad los factores de riesgo relacionados con el síndrome de burnout, esta tesis doctoral se centra en tres fases. La primera, consta de la realización de tres revisiones sistemáticas de corte meta-analítico, donde se analiza la prevalencia, niveles y factores de riesgo relacionados con el burnout. En enfermeras la dimensión más afectada fue la realización personal, seguida del cansancio emocional y finalmente la despersonalización, mientras que en matronas la de mayor afectación fue cansancio emocional, seguida de realización personal y despersonalización. Si nos centramos en el ámbito relacionado con el síndrome de burnout, la dimensión más afectada es aquella vinculada al burnout a nivel personal, seguida del burnout a nivel laboral, y por último el burnout relacionado con el paciente. En cuanto a las variables relacionadas, el síndrome de burnout se ve influenciado por una serie de factores de riesgo, como son los factores sociodemográficos, laborales y psicológicos. La segunda fase de esta tesis doctoral, se centra en la revisión de documentación que estudia el efecto de programas de intervención basados en el mindfulness, y en la reducción del estrés y el burnout en el colectivo enfermero. Puesto que los estudios de intervención son recientes y los resultados muy heterogéneos, la realización de una estimación metaanalítica con revisión sistemática, permite profundizar en su análisis mostrando resultados positivos a favor del método mindfulness, informando de una reducción en la puntuación total de burnout entre un 12-30%, principalmente en las dimensiones cansancio emocional y realización personal, con un efecto mantenido hasta 12 meses tras la intervención. Por último, la tercera fase corresponde a un estudio de tipo empírico en el que participaron matronas y enfermeros del servicio de ginecología y obstetricia del Servicio Andaluz de Salud. Este estudio recoge información acerca de las cuestiones planteadas en la investigación teórica, donde además de analizarse la prevalencia, niveles y factores relacionados con el síndrome de burnout en profesionales de enfermería de obstetricia y ginecología, se utiliza el modelo de fases del padecimiento del burnout de Golembiewski y Munzerider (1988), profundizando así en su investigación, a través de una clasificación según la fase del trastorno en la que se encuentran dichos profesionales. Un 29,2% de los profesionales se encontraban en las fases más graves de padecimiento, observándose una relación significativa entre las tres dimensiones del burnout en función del género, estado civil y tipo de turno. Además, se encuentra que los niveles más altos de burnout se relacionan con mayores niveles de neuroticismo, ansiedad y depresión, y con menores niveles de extraversión, responsabilidad, amabilidad y apertura.
 
Amb la finalitat d'analitzar en major profunditat els factors de risc relacionats amb la síndrome de burnout, aquesta tesi doctoral se centra en tres fases. La primera consta de la realització de tres revisions sistemàtiques de caràcter meta-analític, on s'analitza la prevalença, nivells i factors de risc relacionats amb el burnout. En infermeres la dimensió més afectada va ser la realització personal, seguida del cansament emocional i finalment la despersonalització, mentre que en matrones la de major afectació va anar cansament emocional, seguida de realització personal i despersonalització. Si ens centrem en l'àmbit relacionat amb la síndrome de burnout, la dimensió més afectada és aquella vinculada al burnout en l'àmbit personal, seguida del burnout en l'àmbit laboral, i finalment el burnout relacionat amb el pacient. Quant a les variables relacionades, la síndrome de burnout es veu influenciada per una sèrie de factors de risc, com són els factors sociodemogràfics, laborals i psicològics. La segona fase d'aquesta tesi doctoral, se centra en la revisió de documentació que estudia l'efecte de programes d'intervenció basats en el mindfulness, i en la reducció de l'estrés i el burnout en el col·lectiu infermer. Com que els estudis d'intervenció són recents i els resultats molt heterogenis, la realització d'una estimació metaanalítica amb revisió sistemàtica, permet aprofundir en la seua anàlisi mostrant resultats positius a favor del mètode mindfulness, informant d'una reducció en la puntuació total de burnout entre un 12-30%, principalment en les dimensions cansament emocional i realització personal, amb un efecte mantingut fins 12 mesos després de la intervenció. Finalment, la tercera fase correspon a un estudi de tipus empíric en el qual van participar matrones i infermers del servei de ginecologia i obstetrícia del Servei Andalús de Salut. Aquest estudi recull informació sobre les qüestions plantejades en la investigació teòrica, on a més d'analitzar-se la prevalença, nivells i factors relacionats amb la síndrome de burnout en professionals d'infermeria d'obstetrícia i ginecologia, s'utilitza el model de fases del patiment del burnout de Golembiewski i Munzerider (1988), aprofundint així en la seua investigació, a través d'una classificació segons la fase del trastorn en la qual es troben aquests professionals. Un 29,2% dels professionals es trobaven en les fases més greus de patiment, observant-se una relació significativa entre les tres dimensions del burnout en funció del gènere, estat civil i tipus de torn. A més, es troba que els nivells més alts de burnout es relacionen amb majors nivells de neuroticisme, ansietat i depressió, i amb menors nivells d'extraversió, responsabilitat, amabilitat i obertura.
 
[Compartido bajo licencia / Compartit sota llicència CC BY-NC-ND 3.0 ES]