FINNES, Anna; HOCH, JS.; ENEBRINK, Pia; DAHL, JA.; GHADERI, Ata; NAGER, A.; FELDMAN, I. (2022). Economic evaluation of return-to-work interventions for mental disorder-related sickness absence: two years follow-up of a randomized clinical trial - INVASSAT

FINNES, Anna;  HOCH, JS.; ENEBRINK, Pia; DAHL, JA.; GHADERI, Ata; NAGER, A.;  FELDMAN, I. Economic evaluation of return-to-work interventions for mental disorder-related sickness absence: two years follow-up of a randomized clinical trial. Scandinavian Journal of Work, Environment & Health [en línea]. 2022. 10 p. [Consulta: 31.01.2022]. ISSN: 1795-990X. DOI: 10.5271/sjweh.4012.

 

Objetivo: El objetivo era evaluar la rentabilidad a largo plazo de la terapia de aceptación y compromiso (ACT), una intervención de diálogo en el lugar de trabajo (WDI) y ACT+WDI en comparación con el tratamiento habitual (TAU) para los trastornos mentales comunes e investigar cualquier diferencia en la rentabilidad entre los grupos de diagnóstico. Métodos: Se realizó una evaluación económica desde la perspectiva de la asistencia sanitaria y el bienestar limitado junto con un ensayo clínico aleatorizado con un período de seguimiento de dos años. Se invitó al ensayo a personas con trastornos mentales comunes que recibían prestaciones por enfermedad. Utilizamos los datos del registro para el análisis de costos junto con los datos de los participantes recopilados durante el ensayo y la reducción de los días de ausencia por enfermedad como efecto del tratamiento. Un total de 264 participantes con diagnóstico de depresión, ansiedad o trastorno por agotamiento inducido por el estrés participaron en un seguimiento de dos años de un ensayo de cuatro brazos: ACT (N=74), WDI (N=60), ACT +WDI (N=70) y TAU (N=60). Resultados: Para todos los pacientes en general, no hubo diferencias estadísticamente significativas entre las intervenciones en términos de costos o efectos. Los análisis de subgrupos sugirieron que, desde una perspectiva de atención médica, ACT era una opción rentable para la depresión o los trastornos de ansiedad y ACT+WDI para el trastorno de agotamiento inducido por el estrés. Con un horizonte temporal de dos años, la probabilidad de que WDI ahorrara costes en términos de costes de prestaciones por enfermedad era del 80 % en comparación con TAU. Conclusiones: ACT tenía una alta probabilidad de rentabilidad desde el punto de vista sanitario para los empleados con baja por depresión o trastornos de ansiedad. Para los participantes con trastorno de agotamiento inducido por el estrés, agregar WDI a ACT parece reducir los costos de atención médica, mientras que WDI como intervención independiente parece reducir los costos de bienestar.

 

Objectiu: L'objectiu era avaluar la rendibilitat a llarg termini de la teràpia d'acceptació i compromís (ACT), una intervenció de diàleg en el lloc de treball (WDI) i ACT+WDI en comparació amb el tractament habitual (TAU) per als trastorns mentals comuns i investigar qualsevol diferència en la rendibilitat entre els grups de diagnòstic. Mètodes: Es va realitzar una avaluació econòmica des de la perspectiva de l'assistència sanitària i el benestar limitat juntament amb un assaig clínic aleatoritzat amb un període de seguiment de dos anys. Es va convidar a l'assaig a persones amb trastorns mentals comuns que rebien prestacions per malaltia. Utilitzem les dades del registre per a l'anàlisi de costos juntament amb les dades dels participants recopilats durant l'assaig i la reducció dels dies d'absència per malaltia com a efecte del tractament. Un total de 264 participants amb diagnòstic de depressió, ansietat o trastorn per esgotament induït per l'estrés van participar en un seguiment de dos anys d'un assaig de quatre braços: ACT (N=74), WDI (N=60), ACT +WDI (N=70) i TAU (N=60). Resultats: Per a tots els pacients en general, no va haver-hi diferències estadísticament significatives entre les intervencions en termes de costos o efectes. Les anàlisis de subgrups van suggerir que, des d'una perspectiva d'atenció mèdica, ACT era una opció rendible per a la depressió o els trastorns d'ansietat i ACT+WDI per al trastorn d'esgotament induït per l'estrés. Amb un horitzó temporal de dos anys, la probabilitat que WDI estalviara costos en termes de costos de prestacions per malaltia era del 80% en comparació amb TAU. Conclusions: ACT tenia una alta probabilitat de rendibilitat des del punt de vista sanitari per als empleats amb baixa per depressió o trastorns d'ansietat. Per als participants amb trastorn d'esgotament induït per l'estrés, agregar WDI a ACT sembla reduir els costos d'atenció mèdica, mentre que WDI com a intervenció independent sembla reduir els costos de benestar.

 

Objective: The objective was to assess the long-term cost-effectiveness of acceptance and commitment therapy (ACT), a workplace dialog intervention (WDI), and ACT+WDI compared to treatment as usual (TAU) for common mental disorders and  investigate any differences in cost-effectiveness between diagnostic groups. Methods: An economic evaluation from the healthcare and limited welfare perspectives was conducted alongside a randomized clinical trial with a two-year follow-up period. Persons with common mental disorders receiving sickness benefits were invited to the trial. We used registry data for cost analysis alongside participant data collected during the trial and the reduction in sickness absence days as treatment effect. A total of 264 participants with a diagnosis of depression, anxiety, or stress-induced exhaustion disorder participated in a two-year follow-up of a four-arm trial: ACT (N=74), WDI (N=60), ACT+WDI (N=70), and TAU (N=60). Results: For all patients in general, there were no statistically significant differences between interventions in terms of costs or effect. The subgroup analyses suggested that from a healthcare perspective, ACT was a cost-effective option for depression or anxiety disorders and ACT+WDI for stress-induced exhaustion disorder. With a two-year time horizon, the probability of WDI to be cost-saving in terms of sickness benefits costs was 80% compared with TAU. Conclusion:s ACT had a high probability of cost-effectiveness from a healthcare perspective for employees on sick leave due to depression or anxiety disorders. For participants with stress-induced exhaustion disorder, adding WDI to ACT seems to reduce healthcare costs, while WDI as a stand-alone intervention seems to reduce welfare costs.

 

[Compartido bajo licencia / Compartit sota llicència CC BY 4.0]