FERRAZ MESA, María de los Ángeles (2020). Factores laborales que inciden sobre el estado de bienestar psicológico, satisfacción y estrés en el personal de enfermería dentro del área quirúrgica hospitalaria - INVASSAT

FERRAZ MESA, María de los Ángeles. Factores laborales que inciden sobre el estado de bienestar psicológico, satisfacción y estrés en el personal de enfermería dentro del área quirúrgica hospitalaria [online]. Tesis doctoral. María del Carmen Serrano Barbera, María José López Montesinos y Laura Martínez Alarcón, dir. Murcia: Universidad de Murcia, 2020. 238 p. [Consulta: 23.01.2020]. <https://digitum.um.es/digitum/handle/10201/85870>

 

Resumen: "Como antaño, entre los objetivos que desea alcanzar la enfermería actual, el primordial es proporcionar una atención de calidad al paciente/cliente, razón de ser de nuestra profesión, para ello es imprescindible que el personal disponga de bienestar psicológico dentro de un clima propicio en el área de trabajo y satisfacción en el desempeño de nuestra labor profesional. Actualmente el colectivo de enfermería (Grado de Enfermería y Técnicos en Cuidados Auxiliares de Enfermería) está siendo muy afectado por la alta prevalencia de estrés laboral, y las enfermeras actualmente experimentan niveles más altos de agotamiento relacionado con el estrés en comparación con otros profesionales de la salud. (Khamisa, N., Peltzer, K., y Oldernburg, B. 2013). Los objetivos de este estudio son poder medir aquellos factores derivados del trabajo que inciden sobre el estado de bienestar psicológico, satisfacción y estrés en el personal de enfermería (Grado de Enfermería y Técnicos en Cuidados Auxiliares de Enfermería) dentro del área quirúrgica hospitalaria. Con respecto a la metodología utilizaremos como herramientas de medición un cuestionario con variables demográficas y sociolaborales, como variables independientes, así como tres cuestionarios como variables dependientes, validados documentalmente, Cuestionario de Salud General de Goldberg (GHQ28), Cuestionario de Satisfacción Laboral (S10/12) de J.L. Meliá y J.M. Peiró (1989) y la Escala de Estrés Percibido (Perceived Stress Scale, PSS). Para la selección de los cuestionarios, se realizó una revisión bibliográfica en diferentes fuentes documentales, primarias, secundarias y terciarias. Este trabajo es un estudio cuantitativo, descriptivo/observacional de prevalencia (trasversal) y retrospectivo. Los cuestionarios son administrados por el entrevistador, con escalas Likert dicotómicas y policotómicas y la muestra a utilizar será mediante un muestreo causal o incidental, debido a que se acotará a los profesionales de Grado de Enfermería y Técnicos en Cuidados Auxiliares de Enfermería que estén trabajando en el área quirúrgica del Hospital Universitario Doctor Negrín y Complejo Hospitalario Universitario Materno-Insular, que ejerzan cuidados a los pacientes quirúrgicos y primeras horas postoperatorias, por ello se incluirán el personal de las áreas de Quirófano, Unidad de Recuperación Postanestésica (URPA), Unidad de Reanimación (REA) y Cirugía Médica Ambulatoria (CMA). Como resultado establecemos relación entre las variables dependientes e independientes, y establecemos asociación entre las variables de las diferentes escalas utilizadas entre sí, siendo la relación entre la Satisfacción Laboral y el Estrés laboral y la relación entre la Satisfacción Laboral y Salud general, negativas. En cuanto a la relación entre el Estrés Laboral y la Salud General, presenta una asociación positiva y la más alta significativamente encontrada (rho-Spearman de un 0.683% y p=0.001). Como conclusiones, en el presente estudio el nivel de Bienestar Psicológico es óptimo, La mediana es del 19%, teniendo en cuenta que el menor valor es 0% siendo este el mejor nivel de salud general y el mayor 84% siendo el peor nivel de salud, los sujetos presentan muy buen estado de salud general, ya que su valor se aproxima mucho más al 0%. Se podría mejorar aumentado la Satisfacción Laboral y disminuyendo el Estrés Laboral mejorando factores sociolaborales. En cuanto a la Satisfacción Laboral, la mediana se sitúa en 58% siendo el valor mínimo 12%, el nivel máximo de insatisfacción y el mayor 84% como mayor nivel de satisfacción, la mediana se acerca más al mejor valor y esto se traduce en que la mayoría de los sujetos presentan buenos niveles de satisfacción laboral, aunque esta no alcanza su totalidad, por lo que se debería de intervenir en este sentido. Referente al Estrés Laboral, se presenta en la mediana el valor 0%, es el mejor valor, ya que se interpretaría como menor estrés y el valor máximo 56%, como el máximo nivel de estrés, la mediana se sitúa en 22% por lo que se interpreta que tienen un nivel bajo de estrés, pero se tendría que intervenir en él para aproximarlo al menor nivel posible. Entre las tres dimensiones se puede observar que ésta es dónde el nivel es más elevado."

 

Resum: "Com antany, entre els objectius que desitja aconseguir la infermeria actual, el primordial és proporcionar una atenció de qualitat al pacient/client, raó de ser de la nostra professió, per a això és imprescindible que el personal dispose de benestar psicològic dins d'un clima propici en l'àrea de treball i satisfacció en l'acompliment de la nostra labor professional. Actualment el col·lectiu d'infermeria (Grau d'Infermeria i Tècnics en Cures Auxiliars d'Infermeria) està sent molt afectat per l'alta prevalença d'estrés laboral, i les infermeres actualment experimenten nivells més alts d'esgotament relacionat amb l'estrés en comparació amb altres professionals de la salut. (Khamisa, N., Peltzer, K., i Oldernburg, B. 2013). Els objectius d'aquest estudi són poder mesurar aquells factors derivats del treball que incideixen sobre l'estat de benestar psicològic, satisfacció i estrés en el personal d'infermeria (Grau d'Infermeria i Tècnics en Cures Auxiliars d'Infermeria) dins de l'àrea quirúrgica hospitalària. Respecte a la metodologia utilitzarem com a eines de mesurament un qüestionari amb variables demogràfiques i sociolaborals, com a variables independents, així com tres qüestionaris com a variables dependents, validats documentalment, Qüestionari de Salut General de Goldberg (GHQ28), Qüestionari de Satisfacció Laboral (S10/12) de J.L. Meliá i J.M. Peiró (1989) i l'Escala d'Estrés Percebut (Perceived Stress Scale, PSS). Per a la selecció dels qüestionaris, es va realitzar una revisió bibliogràfica en diferents fonts documentals, primàries, secundàries i terciàries. Aquest treball és un estudi quantitatiu, descriptiu/observacional de prevalença (transversal) i retrospectiu. Els qüestionaris són administrats per l'entrevistador, amb escales Likert dicotòmiques i policotòmiques i la mostra a utilitzar serà mitjançant un mostreig causal o incidental, pel fet que es fitarà als professionals de Grau d'Infermeria i Tècnics en Cures Auxiliars d'Infermeria que estiguen treballant en l'àrea quirúrgica de l'Hospital Universitari Doctor Negrín i Complex Hospitalari Universitari Matern-Insular, que exercisquen cuidats als pacients quirúrgics i primeres hores postoperatòries, per això s'inclouran el personal de les àrees de Quiròfan, Unitat de Recuperació Postanestèsica (URPA), Unitat de Reanimació (REA) i Cirurgia Mèdica Ambulatòria (CMA). Com a resultat establim relació entre les variables dependents i independents, i establim associació entre les variables de les diferents escales utilitzades entre si, sent la relació entre la Satisfacció Laboral i l'Estrés laboral i la relació entre la Satisfacció Laboral i Salut general, negatives. Quant a la relació entre l'Estrés Laboral i la Salut General, presenta una associació positiva i la més alta significativament oposada (rho-Spearman d'un 0.683% i p=0.001). Com a conclusions, en el present estudie el nivell de Benestar Psicològic és òptim, La mitjana és del 19%, tenint en compte que el menor valor és 0% sent aquest el millor nivell de salut general i el major 84% sent el pitjor nivell de salut, els subjectes presenten molt bon estat de salut general, ja que el seu valor s'aproxima molt més al 0%. Es podria millorar augmentat la Satisfacció Laboral i disminuint l'Estrés Laboral millorant factors sociolaborals. Quant a la Satisfacció Laboral, la mitjana se situa en 58% sent el valor mínim 12%, el nivell màxim d'insatisfacció i el major 84% com a major nivell de satisfacció, la mitjana s'acosta més al millor valor i això es tradueix en què la majoria dels subjectes presenten bons nivells de satisfacció laboral, encara que aquesta no aconsegueix la seua totalitat, per la qual cosa s'hauria d'intervindre en aquest sentit. Referent a l'Estrés Laboral, es presenta en la mitjana el valor 0%, és el millor valor, ja que s'interpretaria com a menor estrés i el valor màxim 56%, com el màxim nivell d'estrés, la mitjana se situa en 22% pel que s'interpreta que tenen un nivell baix d'estrés, però s'hauria d'intervindre en ell per a aproximar-ho al menor nivell possible. Entre les tres dimensions es pot observar que aquesta és on el nivell és més elevat."

 

Abstract: "Since a long time ago, the objective that nursing wants to achieve is to provide a good range of quality care for patients/clients. This could be said to be the main aim of this profession. To be able to accomplish this, it is essential to have high levels of psychological well-being within the staff by stablishing a good working environment. In return this will increase work performance and work satisfaction within workers. However, contrary to this, the current situation shows that the nursing community (Degree of Nursing and Health care Assistants) has been affected by high levels of stress in the work environment, and nurses currently experience higher levels of stress-related burnout compared to other health professionals. (Khamisa, N., Peltzer, K., and Oldernburg, B. 2013). The goal of this study was to highlight those factors that affect the psychological well-being, work satisfaction and stress levels in the nursing staff (Degree of Nursing and Health Care Assistants) within the surgical área of a hospital. To this aim, we have used a questionnaire as a measurement tool to stablish those levels and to find the reasons for this. The questionnaire consisted of a section with sociodemographic questions and the following scientifically validated questionnaires, Goldberg General Health Questionnaire (GHQ28), Labor Satisfaction Questionnaire S10 / 12 of J.L. Meliá and J.M. Peiró (1989) and the Perceived Stress Scale (PSS). To create this questionnaire, a bibliographic search was carried out in primary, secondary and tertiary sources using different databases. This researh is a quantitative, descriptive/observational study of prevalence (cross-sectional), observational and retrospective. The questionnaire was delivered by an interviewer, with dichotomous and polycotomic Likert scales. The sample used were by means of a causal or incidental sampling, directed to the Registered Nurses and Health Care Assistants who are working in the surgical area of the Doctor Negrín University Hospital and the Maternal-Insular Hospital Complex, which provide care to surgical patients and immediate post-surgical´s hours, therefore staff from the operating room, URPA, REA and CMA areas were included. The results show the following: a relationship can be established between the dependent and independent variables; There is a relationship between labour satisfaction and work stress; the relationship between labour satisfaction and general health wellbeing is negative; the relationship between work stress and general health, is positive and significantly the highest of all comparisons (rho-Spearman of 0.683% and p = 0.001). The conclusions of this study are as follow: the level of psychological well-being is optimal, the median is 19%, taking into account that the lowest value is 0%, this being the best level of general health and the highest 84% being the worst level of health, subjects have very good general health status, since their value is much closer to 0%. Although this could be improved by increasing the Labor Satisfaction and decreasing the Labor Stress improving social and labour factors; Regarding Labour Satisfaction, the median is 58%, the minimum value being 12%, the maximum level of dissatisfaction and the highest 84% as the highest level of satisfaction. Here the median is closer to the best value, which can be interpreted as most of the subjects having good levels of job satisfaction. Although this does not reach its totality, leaving room for improvement, which suggests that intervention is desirable; Regarding Work Stress, the median value is 0%, it is the best value, since it would be interpreted as less stress and the maximum value 56%, as the maximum level of stress. Here the median is 22%. That is interpreted as having a low level of stress, but intervention could be recommended to bring it closer to the lowest possible level. Between the three studied dimensions. it can be observed that this is where the level is higher."

 

[Compartido bajo licencia / Compertit sota llicència CC BY-NC-ND 4.0]