Telèfon

Memòria prevencionista

Resultats - Biblioteca Digital de PRL

Ves enrere TRIBIS-ARROSPE CARAZO, Borja (2022). Calidad del sueño y adaptación a los turnos rotatorios en la red de transporte sanitario urgente del País Vasco [RE15155]

TRIBIS-ARROSPE CARAZO, Borja (2022). Calidad del sueño y adaptación a los turnos rotatorios en la red de transporte sanitario urgente del País Vasco [RE15155]

TRIBIS-ARROSPE CARAZO, Borja. Calidad del sueño y adaptación a los turnos rotatorios en la red de transporte sanitario urgente del País Vasco [en línea]. Tesis doctoral. Tesiaren Zuzendaria, dir. Leioa: Universidad del País Vasco, 2022. 332 p. [Consulta: 19.04.2022].

"La presente investigación doctoral presenta como objetivo explorar y conocer la calidad del sueño de los trabajadores de ambulancias de emergencia del País Vasco y su nivel de adaptación a los turnos rotatorios inherentes a su labor profesional, en vista de la falta de estudios nacionales y escasos estudios internacionales sobre la materia. Mediante el abordaje mixto de metodologías cuantitativa (test psicométricos de la calidad del sueño, adaptación a los turnos rotatorios y diferencias individuales del ritmo circadiano y hábitos de sueño), cualitativa (entrevistas y análisis de contenido sobre la vivencia e impacto de los factores intervinientes a nivel personal, laboral y familiar) y clínica(medición objetiva del ritmo actividad-reposo por actigrafía y emisión de impresiones diagnósticas de patología del sueño en colaboración con la Unidad Funcional del Sueño de Araba). Los principales resultados indican que existe una elevada prevalencia de baja calidad del sueño en la plantilla de ambulancias como principal factor de la desadaptación al turno de trabajo, seguido de dificultades en la conciliación socio-familiar, alteraciones físicas y psicológicas, y cansancio generalizado. Las dificultades de sueño en cuanto a calidad, duración y latencia afectan, junto con parasomnias asociadas, al 52% de los trabajadores durante sus días de libranza, aumentando al 63% tras los turnos de día (12h) y hasta el 90% tras los turnos de noche (12h), agravando la desadaptación a medida que la calidad del sueño empeora. Se ha obtenido un modelo predictivo del nivel de adaptación partiendo de la calidad del sueño durante los días de libranza y la vigorosidad para vencer la somnolencia (relacionado con la amplitud del ritmo circadiano), y se hallado el rol moderador de la rigidez/flexibilidad de hábitos de sueño (relacionado con la regularidad del rimo circadiano)dependiente de la calidad del sueño. El análisis cualitativo ha aportado una enriquecedora visión sobre cómo duermen los trabajadores de ambulancias, qué factores laborales interfieren su descanso, el impacto del sueño irregular tanto en la calidad asistencial del servicio como en su salud y vida personal, así como en sus principales preocupaciones futuro, permitiendo además comparar los grupos sin dificultades del sueño, leves y severas. Por último, la valoración actigráfica ha descrito una fragmentación del sueño generalizada con índices elevados de insuficiencia del sueño y frecuentes parasomnias, susceptibles de mejora por medidas de higiene del sueño (60%) o derivadas a valoración por Unidad del Sueño (23%). El análisis actigráfico a lo largo de los turnos rotatorios ha señalado la relevancia de mantener una adecuada Eficiencia del sueño durante los días libres para reducir el número de despertares nocturnos a lo largo de todo el ciclo, optimizando así el descanso y afrontando los turnos nocturnos con un ritmo del sueño más fortalecido".

"La present investigació doctoral presenta com a objectiu explorar i conéixer la qualitat del somni dels treballadors d'ambulàncies d'emergència del País Basc i el seu nivell d'adaptació als torns rotatoris inherents a la seua labor professional, en vista de la falta d'estudis nacionals i escassos estudis internacionals sobre la matèria. Mitjançant l'abordatge mixt de metodologies quantitativa (test psicomètrics de la qualitat del somni, adaptació als torns rotatoris i diferències individuals del ritme circadiari i hàbits de somni), qualitativa (entrevistes i anàlisi de contingut sobre la vivència i impacte dels factors intervinents a nivell personal, laboral i familiar) i clínica(mesurament objectiu del ritme activitat-repose per actigrafia i emissió d'impressions diagnòstiques de patologia del somni en col·laboració amb la Unitat Funcional del Somni de Araba). Els principals resultats indiquen que existeix una elevada prevalença de baixa qualitat del somni en la plantilla d'ambulàncies com a principal factor de la desadaptació al torn de treball, seguit de dificultats en la conciliació soci-familiar, alteracions físiques i psicològiques, i cansament generalitzat. Les dificultats de somni quant a qualitat, duració i latència afecten, juntament amb parasòmnies associades, al 52% dels treballadors durant els seus dies de lliurança, augmentant al 63% després dels torns de dia (12h) i fins al 90% després dels torns de nit (12h), agreujant la desadaptació a mesura que la qualitat del somni empitjora. S'ha obtingut un model predictiu del nivell d'adaptació partint de la qualitat del somni durant els dies de lliurança i el vigor per a véncer la somnolència (relacionat amb l'amplitud del ritme circadiari), i es trobat el rol moderador de la rigidesa/flexibilitat d'hàbits de somni (relacionat amb la regularitat del rime circadiari)dependent de la qualitat del somni. L'anàlisi qualitativa ha aportat una enriquidora visió sobre com dormen els treballadors d'ambulàncies, quins factors laborals interfereixen el seu descans, l'impacte del somni irregular tant en la qualitat assistencial del servei com en la seua salut i vida personal, així com en les seues principals preocupacions futur, permetent a més comparar els grups sense dificultats del somni, lleus i severes. Finalment, la valoració actigràfica ha descrit una fragmentació del somni generalitzada amb índexs elevats d'insuficiència del somni i freqüents parasòmnies, susceptibles de millora per mesures d'higiene del somni (60%) o derivades a valoració per Unitat del Somni (23%). L'anàlisi acticogràfic al llarg dels torns rotatoris ha assenyalat la rellevància de mantindre una adequada Eficiència del somni durant els dies lliures per a reduir el número de despertares nocturns al llarg de tot el cicle, optimitzant així el descans i afrontant els torns nocturns amb un ritme del somni més enfortit".

[Compartido bajo licencia / Compartit sota llicència CC BY-NC-SA 3.0 ES]