ROMAY-BARJA, María; PASCUAL-CARRASCO, Mario; DE TENA-DÁVILA, María José; FALCÓN, María; RODRIGUEZ-BLAZQUEZ, Carmen; FORJAZ, Maria João; AYALA, Alba (2021). How patients with COVID-19 managed the disease at home during the first wave in Spain: a cross-sectional study - INVASSAT

ROMAY-BARJA, María; PASCUAL-CARRASCO, Mario; DE TENA-DÁVILA, María José; FALCÓN, María; RODRIGUEZ-BLAZQUEZ, Carmen; FORJAZ, Maria João; AYALA, Alba. How patients with COVID-19 managed the disease at home during the first wave in Spain: a cross-sectional study. BMJ Open [en línea]. 2021. 11, 5. 11 p. [Consulta: 09.06.2021]. ISSN 2044-6055. DOI:10.1136/bmjopen-2021-048702.

 

Objetivo: La mayoría de los pacientes con COVID-19 leve tuvieron que quedarse en casa tratando de implementar una cuarentena óptima. El objetivo de este estudio fue describir los casos de COVID-19 durante la primera ola de la pandemia en España, cómo manejaban la enfermedad en casa, centrándose en las diferencias por edad, así como las diferencias en conocimientos, actitudes y prácticas preventivas, comparadas con la población no infectada. Diseño: Se utilizó una encuesta en línea para realizar un estudio transversal de personas que tenían 14 años o más que vivían en España durante el encierro del COVID-19. La variable principal fue un caso de COVID-19. Los modelos de regresión logística para los casos de COVID-19 se obtuvieron mediante un procedimiento paso a paso hacia atrás para evaluar la asociación entre las variables sociales, el conocimiento de la enfermedad, las actitudes, las prácticas de prevención y el impacto emocional. Conclusión: A los casos de COVID-19 les resultó difícil cumplir con las condiciones recomendadas de autoaislamiento domiciliario, con diferencias por grupo de edad. COVID-19 tuvo un impacto importante en la dependencia de la atención en pacientes no hospitalizados, que en su mayoría dependían de sus familias para la atención. Es necesario reforzar los servicios sociales y de salud y estar preparados para atender las necesidades de atención de las poblaciones durante las diferentes oleadas o en futuras epidemias.

 

Objectiu: La majoria dels pacients amb COVID-19 lleu van haver de quedar-se a casa tractant d'implementar una quarantena òptima. L'objectiu d'aquest estudi va ser descriure els casos de COVID-19 durant la primera ona de la pandèmia a Espanya, com manejaven la malaltia a casa, centrant-se en les diferències per edat, així com les diferències en coneixements, actituds i pràctiques preventives, comparades amb la població no infectada. Disseny: Es va utilitzar una enquesta en línia per a realitzar un estudi transversal de persones que tenien 14 anys o més que vivien a Espanya durant el tancament del COVID-19. La variable principal va ser un cas de COVID-19. Els models de regressió logística per als casos de COVID-19 es van obtindre mitjançant un procediment pas a pas cap endarrere per a avaluar l'associació entre les variables socials, el coneixement de la malaltia, les actituds, les pràctiques de prevenció i l'impacte emocional. Conclusió: Als casos de COVID-19 els va resultar difícil complir amb les condicions recomanades d'autoisolament domiciliari, amb diferències per grup d'edat. COVID-19 va tindre un impacte important en la dependència de l'atenció en pacients no hospitalitzats, que en la seua majoria depenien de les seues famílies per a l'atenció. És necessari reforçar els serveis socials i de salut i estar preparats per a atendre les necessitats d'atenció de les poblacions durant les diferents onades o en futures epidèmies.

 

Objective: Most patients with mild COVID-19 had to stay at home trying to implement an optimal quarantine. The aim of this study was to describe the COVID-19 cases during the first wave of the pandemic in Spain, how they managed the disease at home, focusing on differences by age, as well as differences in knowledge, attitudes and preventive practices, compared with the uninfected population. Design: An online survey was used to conduct a cross-sectional study of individuals who were 14 years or older living in Spain during the COVID-19 lockdown. The main variable was a COVID-19 case. Logistic regression models for COVID-19 cases were obtained using a backward stepwise procedure to assess the association between social variables, disease knowledge, attitudes, prevention practices and emotional impact. Results: 3398 people completed the survey. Participants' mean age was 49.6 (SD=14.3). COVID-19 was significantly more prevalent among married people (5.3%) and those currently doing an on-site work (8.7%). Most of the COVID-19 cases stayed at home (84.0%) during the episode. There were significant age-based differences with regard to self-isolation conditions at home during the disease. COVID-19 cases showed better attitudes, practices and knowledge about disease symptoms and transmission than the uninfected population. COVID-19 cases also felt more depressed (adjusted OR: 3.46, 95% CI 1.45 to 8.26) and had better preventive behaviour than the uninfected population, such as always wearing a mask outside the home (adjusted OR 1.58, 95% CI 1.06 to 2.30). Conclusion: COVID-19 cases found it difficult to comply with recommended home self-isolation conditions, with differences by age group. COVID-19 had an important impact on care dependency in non-hospitalised patients, who were mostly dependent on their families for care. It is necessary to reinforce social and health services and to be ready to meet the care needs of populations during the different waves or in future epidemics.